Bronca entre el PP i Carmena per l'homenatge a Miguel Ángel Blanco

L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, es va negar ahir a penjar a l’ajuntament una pancarta en honor de Miguel Ángel Blanco –fa 20 anys que va ser assassinat per ETA– per no crear «una situació de menyspreu entre unes víctimes i unes altres». La decisió va molestar el PP –Blanco era regidor d’aquest partit quan el van matar– i també va suscitar incomoditat en el PSOE i en Ciutadans. Blanco va ser segrestat i utilitzat pels terroristes per fer xantatge al Govern de José María Aznar amb l’acostament dels presos etarres. L’Executiu no va cedir i el van matar un cop passat el termini de 48 hores que la banda havia fixat. El captiveri i la mort del jove van provocar la ira de la societat del País Basc i de tot Espanya. 

Moviment contra la Intolerància havia sol·licitat al consistori madrileny col·locar a la façana del Palacio de Cibeles una pancarta en memòria de Blanco i que l’alcaldessa convoqués una concentració. Carmena va respondre que «no té gaire sentit» destacar una víctima sobre una altra i es va recolzar en el fet que és una reflexió que sempre ha sentit en les reunions amb familiars que han patit el flagell del terrorisme. Finalment, aquesta associació es concentrarà divendres que ve a la Puerta del Sol. El grup del PP a l’ajuntament va anunciar que realitzarà un altre homenatge demà i l’alcaldessa va respondre que ja veurà si s’hi suma o no. 

OBLIGACIÓ MORAL

En canvi, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va demanar a l’Ajuntament que rectifiqués i pengés la pancarta, perquè té la «obligació moral de fer-ho». «Amb les víctimes no es pot ser mesquins», es va queixar.

Marimar Blanco, diputada del PP i germana del difunt, va lamentar que Carmena no volgués homenatjar el seu germà, un gest, va afegir, que acompanyava les paraules de Podem i el seu silenci «còmplice» amb les que recolzen la banda. 

Mari Mar Blanco, també presidenta de la Fundación Víctimas del Terrorismo, va afirmar que recordar el seu germà era recordar «el que va suposar l’'esperit d’Ermua»' i la mobilització ciutadana contra el terrorisme que va comportar. L’impacte que les manifestacions d’aquells dos dies van tenir en la lluita contra ETA i en l’opinió col·lectiva va ser precisament el que van destacar la presidenta dels socialistes, Cristina Narbona, que es va mostrar contrària a la decisió de Carmona, i el president del Govern i del PP, Mariano Rajoy. 

EL PAPER DE LES VÍCTIMES

Els populars van desplegar una lona a la façana de la seu de Génova i van guardar un minut de silenci en la seva memòria. El líder dels conservadors va pronunciar unes paraules després de l’acte en què va assegurar que Blanco està en el record de tots els espanyols i que l’anomenat esperit d’Ermua «va significar un canvi molt important» en la lluita contra la banda per a «molta gent». «Les víctimes del terrorisme mereixen tot el suport i esforç que puguem fer per elles i es poden convertir en un dels arguments més importants per lluitar contra el terrorisme aquí i fora d’aquí». «Així ho he dit al G-20 d’Hamburg», va afegir Rajoy en referència a la reunió del cap de setmana a Alemanya. El president va anunciar que aquesta setmana també participarà en homenatges a Ermua i Bilbao.

Notícies relacionades

El suïcidi de la serp

La rebel·lió dels funcionaris catalans i els "podemitarres" atrauen la premsa de Madrid

L’eurodiputat del PP i expresident del partit al País Basc Carlos Iturgaiz va declarar a Europa Press que veia «miserable» que l’alcaldessa no homenatgés el regidor i que Podem [un partit al voltant del qual gravita Ahora Madrid, la coalició que representa Carmena] sí que rebi els «busca-raons» d’Altsasu que «van apallissar» la Guàrdia Civil.

Malgrat la bona entesa entre el PP i el PNB aquesta legislatura, per l’interès de tots dos, ja que estan en minoria al Govern central i el basc, respectivament, la Moncloa no vol cedir en la política penitenciària. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar ahir que Rajoy no té al cap canviar «de cap manera» el règim dels presos d’ETA i va afegir que la banda terrorista «encara té al davant un camí de dissolució, d’entrega de les armes, de reconeixement del dany causat» i de «petició de perdó a les víctimes».