Carmena rectifica i desplegarà una pancarta en honor a Miguel Ángel Blanco

Els homenatges a Miguel Ángel Blanco, quan fa 20 anys del seu assassinat per part d’ETA, han provocat una polèmica a Madrid, que no s’ha aturat malgrat que l’alcaldessa, Manuela Carmena, rectifiqués ahir a l’accedir a desplegar una pancarta en memòria del regidor del PP. Paradoxalment, a Euskadi es va viure una jornada de conciliació, ja que fins i tot EH Bildu es va sumar al record al regidor assassinat per la banda. No obstant, el president del PP basc, Alfonso Alonso, va assegurar que un dels seus representants «sobrava» a l’acte «perquè continua defensant les mateixes idees per les quals van assassinar Miguel Ángel».

Amb tot, els retrets van ser molt més virulents a Madrid. Carmena va decidir finalment desplegar una pancarta com a tribut al regidor d’Ermua, i també prendrà part en l’acte organitzat pel PP. L’alcaldessa mateix havia assegurat prèviament que no tenia «gaire sentit» col·locar la pancarta, ja que podria suposar un menyspreu «d’unes víctimes en relació amb altres».

No obstant, el seu canvi de criteri no li va estalviar les crítiques. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va acusar Podem de preferir recolzar els «botxins» que les víctimes del terrorisme, i va assegurar que els que pacten amb Bildu i «aplaudeixen [Arnaldo] Otegi» són els mateixos que no volen penjar  a l’Ajuntament de Madrid una pancarta per Blanco.

El líder de Podem mateix, Pablo Iglesias, va intervenir en la polèmica al considerar que no s’havia de col·locar la pancarta per evitar «víctimes de primera classe i de segona», per la qual cosa, segons la seva opinió, el correcte hauria sigut convocar un homenatge per tots els damnificats pel terrorisme.

La tensió es va traslladar al Congrés, on no va tirar endavant una declaració presentada pel PP que requeria la unanimitat de tots els grups, ja que EH Bildu, el PNB i ERC es van oposar a condemnar el segrest i assassinat de Blanco, informa Pilar Santos. La coalició independentista també havia rebutjat mocions populars a les Juntes Generals d’Àlaba i als ajuntaments de Vitòria i Sant Sebastià.

La localitat biscaïna d’Ermua va acollir un acte de record en què van participar tots els partits amb representació a la Cambra basca, inclòs EH Bildu, que també va enviar una representació a aquest acte l’any passat. També hi van assistir el delegat del Govern a Euskadi, Javier de Andrés; el president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, Juan Luis Ibarra, i comandaments de l’Ertzaintza, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Estratègia ‘abertzale’

Notícies relacionades

Bronca entre el PP i Carmena per l'homenatge a Miguel Ángel Blanco

La rebel·lió dels funcionaris catalans i els "podemitarres" atrauen la premsa de Madrid

Estratègia ‘abertzale’El gest d’EH Bildu certifica l’estratègia que l’esquerra abertzale està desenvolupant els últims mesos respecte de les víctimes d’ETA. En aquesta ocasió, han assistit a Ermua el parlamentari de Sortu Julen Arzuaga, acompanyat per la portaveu parlamentària Maddalen Iriarte i pel secretari general d’Eusko Alkartasuna, Pello Urizar. Després de l’acte, Alonso va considerar que Arzuaga «hi sobrava», perquè «va aplaudir» l’assassinat del regidor, «va defensar» el seu assassí «i continua defensant la causa per la qual el van matar».

L’alcalde d’Ermua, el socialista Carlos Totorica, que ocupava exactament el mateix càrrec quan ETA va executar el regidor, va exalçar la figura del seu company de corporació i va destacar la «valentia» dels veïns de la seva localitat i del conjunt de la societat basca «per aixecar les mans contra ETA». «Ens en van matar molts, però no ens van robar la dignitat ni la llibertat», va assegurar, abans de reclamar que ETA «es dissolgui i demani perdó» i que l’esquerra abertzale «critiqui el seu passat».