La Moncloa impulsa les tensions entre els socis de JxSí

El Govern central ha aprofitat aquest dimecres la informació sobre la negativa d'Oriol Junqueras a ser el coordinador del referèndum 1-O per fer notar les divisions dins de la Generalitat. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha aturat als passadissos del Congrés a comentar la informació del diari 'El País'. "El referèndum il·legal i divisiu amb el primer que acabarà és amb el Govern de la Generalitat (...) La situació actual és el símptoma d'un conjunt de persones que han decidit estimbar-se i que volen arrossegar la resta de la societat catalana a aquesta situació", ha declarat davant els periodistes. Fonts del Govern català han desmentit la informació.

No és la primera vegada que l'encarregada de la fracassada 'operació diàleg' subratlla les diferències entre el PDECat i ERC, socis a l'Executiu català. Unes setmanes enrere, la vicepresidenta mateixa i altres membres del Govern van insistir a vaticinar la convocatòria d'eleccions autonòmiques anticipades davant les cada vegada més nombroses fissures a Junts pel Sí. De fet, el PP català i Ciutadans les ha tornat a reclamar aquest dimecres.

LA PROPOSTA DE RIVERA

La notícia del rebuig de Junqueras a ser nomenat 'comissionat' de la consulta, per evitar responsabilitats jurídiques, ha sigut un dels assumptes que s'han tractat als salons de la Cambra baixa entre periodistes i diputats. El president, Mariano Rajoy, també ha participat del debat en les alfombres: "Jo dic a tothom: 'Estigueu tranquils, el Govern sap el que ha de fer i no contribuirà a aquesta pujada de to que estan fent alguns".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aprofitat les paraules de Rajoy i Santamaría als passadissos per intentar agafar la iniciativa i reclamar al Govern que promogui un debat en el ple del Congrés per mostrar el rebuig de l'hemicicle al referèndum de l'1 d'octubre. Una altra vegada, perquè no fa ni tres setmanes que més del 70% dels diputats van votar en contra de la consulta després que els grups expressessin el seu punt de vista arran d'una moció que va presentar el PDECat per demanar "respecte" al referèndum. Fonts de Ciutadans han apuntat que Rivera reclama un debat en profunditat i en què prenguin la paraula Rajoy, Pablo Iglesias i la resta de dirigents dels partits. 

LA NEUTRALITAT DELS ALCALDES

Mentre el Govern central espera que la Generalitat faci algun pas jurídic que pugui recórrer davant el Tribunal Constitucional, fonts de la Moncloa segueixen assenyalant eines que es poden utilitzar per dificultar l'organització del referèndum. En aquest sentit, l'Executiu de Rajoy ha posat sobre la taula la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en la qual es garanteix la neutralitat dels alts càrrecs i es considera la seva vulneració com "una falta disciplinària molt greu".

Fonts de l'Executiu han explicat que qualsevol particular pot denunciar, per exemple, el seu alcalde si considera que està faltant a aquesta "neutralitat" que garanteix la norma. Hauria d'anar al consistori, que en aquest cas és jutge i part, però si no ho té en compte o no desisteix del cas podria arribar a un tribunal contenciós administratiu. "Això no per al referèndum, però pot ajudar a destorbar-lo", afegeixen les fonts.

LLEI DE BASES DEL RÈGIM LOCAL

Notícies relacionades

Rajoy davant l'1-O: "Estigueu tranquils, el Govern sap el que ha de fer"

L'oposició deplora la falta d'explicacions de Puigdemont sobre el cessament de Baiget

La pressió als alcaldes també es manté en un altre aspecte, el del cens. A la Moncloa remarquen que facilitar les dades dels habitants del municipi per fer el referèndum és un delicte, com assenyalen la llei de protecció de dades i la llei de bases del règim local (article 16.3). El cens electoral oficial (de més de 5,5 milions en les eleccions del 2015) el custodia l'Institut Nacional d'Estadística, emmarcat al Ministeri d'Economia. Per aconseguir-lo és necessari que el fi (la consulta) sigui legal i estigui aprovat pel Congrés i el cap de l'Estat. Com que no és així, si continua endavant amb el procés, la Generalitat es veurà obligada a procurar-se un altre cens. En cercles independentistes es recorda que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) té les seves pròpies dades dels municipis i també es podria utilitzar la informació que l'Executiu de Carles Puigdemont custodia gràcies a les targetes sanitàries.

El Govern català, però, té més complicat elaborar una llista de residents a l'estranger amb dret a vot. Per aconseguir-la, el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, ha creat un registre de catalans expatriats, una llista a la qual anima a apuntar-se amb la contrapartida d'aconseguir la targeta sanitària. En aquests moments hi ha més de 280.000 catalans residents a l'exterior, un nombre important de cara a un possible referèndum.