Puigdemont es planteja canvis al Govern per blindar l'1-O

Carles Puigdemont reforçarà a partir de dimarts, encara que potser es comunicarà abans, la carcassa del Govern català que prepararà el referèndum unilateral. I és que el 16 d’agost comença el que serà l’esprint de l’1-O i, en aquell moment, la màquina ja ha d’estar a ple rendiment. Fonts del Govern han assenyalat que els canvis seran merament organitzatius, basats en la concentració de funcions sobre les espatlles d’Oriol Junqueras, ungit com a màxim responsable de la consulta per Puigdemont en la moció de confiança de la tardor passada.

Els últims dies, president i vicepresident han debatut com abordar la recta final, partint de la certesa que el temps comença a urgir, per exemple, pel que fa referència a l’adquisició de les urnes. Una compra l’activació de la qual difícilment es pot demorar més enllà de la pròxima reunió del Consell Executiu, dimarts que ve, i que la faran efectiva el departament d’Economia i el d’Exteriors, previ traspàs de competències de Governació a aquestes dues conselleries. És pertinent recordar que en aquella moció de confiança, a més a més de Junqueras, el president Puigdemont va citar també Raül Romeva com un dels responsables del referèndum. Transferides les funcions, es compraran les urnes mitjançant el procediment de negociació directa, després d’haver quedat desert el concurs obert per Governació.

Més enllà dels canvis organitzatius, ¿hi haurà canvis de cara al Govern català? Segons algunes fonts no hi ha prevista cap altra crisi, després de la sortida de Jordi Baiget, fa 10 dies. No obstant, la situació interna de l’Executiu català, i els dubtes i temors de no pocs consellers fan preveure que també hi haurà substitució a la cúpula d’alguns departaments. En l’entorn del Gabinet s’assegura que les converses entre Puigdemont i Junqueras han pivotat sobre tres qüestions.

La primera, la col·lectivització de l’assumpció de responsabilitats, tenint en compte que aquest no és «el referèndum de Puigdemont i Junqueras, sinó de tot el Govern», apunten. Segon, la lliure disposició dels recursos materials per fer front a la compra, per exemple, de les urnes. I, per últim i no per això menys important, la capacitat del coordinador del referèndum, sigui Junqueras o sigui algú altre, de poder fer quadrar qualsevol conseller que treballi amb poca entrega en la comissió del servei. Fins i tot, com a cas extrem, que en pugui plantejar el cessament.

DISPARITAT / En aquest punt s’entreveu la disparitat d’enfocaments entre el PDECat i ERC. Mentre que els postconvergents afirmen que Junqueras fins i tot ja hauria plantejat les àrees i els noms substituïbles, els republicans neguen la major i apunten a un diàleg sense noms i que no va tenir en compte el que havia passat fins ara, col·locant, això sí una xarxa en cas que en el futur es repetissin algunes accions ja viscudes. De fet, l’únic conseller destituït, Baiget, no es trobava en el top 3 de consellers substituïbles, segons ERC.

«El PDECat viu una convulsa tensió interna i això es trasllueix al Govern», apunta una veu republicana. A aquesta cantarella d’Esquerra, els postconvergents hi oposen que Junqueras intenta escapolir-se, i ERC, per la seva banda, afirma que el seu líder «està encantat de liderar l’operatiu de l’1-O, però amb les eines adequades».

Perquè, això sí, la part republicana del Govern està bastant irritada --des de fa un parell de setmanes, en concret, des que es va declarar desert el concurs per a la compra d’urnes per part de Governació-- amb alguns consellers convergents perquè entén que no només no remen a favor, sinó que, per temor, ho fan a la contra. «Per dir-ho de manera suau, hi ha diferents graus de compromís quan el que exigeix el moment és que només n’hi hagi un, el màxim», retrata un càrrec.

Notícies relacionades

El ple del Parlament, en directe

Rajoy davant l'1-O: "Estigueu tranquils, el Govern sap el que ha de fer"

Els últims dies, Puigdemont s’ha reunit amb els consellers del seu partit per prendre la temperatura de la seva disposició a actuar a favor de la consecució del referèndum. De tots, segons algunes fonts, només dos li van donar plenes garanties d’implicar-s’hi a fons. Els altres van assenyalar el sacrifici del seu patrimoni com a límit. Partint d’aquest últim punt, i sentint ahir el president a la sessió parlamentària on va donar explicacions sobre el relleu de Baiget, es pot deduir que hi haurà relleus.

NORMALITAT / Puigdemont va iniciar la seva compareixença donant una pàtina de normalitat al fet que el cap d’un Executiu en canviï una peça, va dir que és una cosa que es va fer en el passat, «i es farà també en el futur, si cal. Ara no cal, però es pot donar en aquesta mateixa legislatura». Tenint en compte que la legislatura, al calendari independentista, finalitza amb la celebració del referèndum, sembla més que possible que en dates pròximes hi hagi novetats.