Puigdemont perfila amb el PDECat un canvi de Govern imminent

Un Govern d’irreductibles, sense por a les represàlies de l’Executiu de Mariano Rajoy. Apliqui’s amb més o menys èpica o ironia, segons el color del vidre amb que es llegeixi, però això és el que ultima el president, Carles Puigdemont. I és que entre les condicions exposades al seu dia per Oriol Junqueras per fer-se càrrec dels preparatius del referèndum hi havia, més enllà del control econòmic, disposar d’un Executiu cohesionat i sense fissures a favor de l’1-O. La remodelació afectarà entre dos i quatre càrrecs, no tots consellers. I potser algun d’ERC. Almenys això és el que veus del PDECat han demanat al president de la Generalitat per evitar que s’assenyali en excés el partit com a fluix de cames. Els moviments s’esperen per avui mateix.

¿Junqueras va posar noms i cognoms als que volia fora del Govern? Fonts de l’Executiu català afirmen rotundament que no, però sí que el republicà va demanar que fossin persones «que aguantessin la pressió». Així, els noms que estan en qüestió són el de la consellera de Presidència, Neus Munté, que ha patit una abrupta pèrdua de la confiança del mateix Puigdemont i que podria ser rellevada, fins i tot com a portaveu, la seva segona funció, per l’ariet parlamentari de Junts pel Sí Jordi Turull.

Un altre nom que circula, ja des de fa setmanes, és el del secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, excap de Gabinet d’Artur Mas. No se’l castiga pel seu masisme, perquè l’expresident ara està lluny de les posicions moderades que abans l’havien caracteritzat i aposta per anar fins al final amb el referèndum.

COL·LEGIS ELECTORALS

Meritxell Ruiz, responsable d’Ensenyament i dels instituts públics on es votarà, sembla una altra de les destinades a cedir la cadira. De perfil moderat, Ruiz sembla poc probable que estigui disposada a emular Irene Rigau, la seva antecessora, jutjada i condemnada pel 9-N.

La que apareix en totes les quinieles, l’únic nom que obertament els republicans pronuncien com a exemple de persona poc compromesa, és la titular de Governació, Meritxell Borràs. La seva decisió de deixar desert el concurs de la compra d’urnes, que es va saber en el si del Govern una setmana abans que es fes públic, va causar malestar. Sobre ella, malgrat tot, hi pesa una querella precisament per haver engegat els tràmits d’aquell concurs públic. Querella que no s’ha retirat malgrat que la consellera el donés per desert.

Tenint en compte l’estat d’excep­cionalitat que viu l’Executiu des de començamentsd de setmana i que dimarts Junqueras i el conseller Raül Romeva assumiran la potestat de Governació referent a la compra d’urnes, tot sembla indicar que Puigdemont emprendrà la crisi avui. Per això ha alleugerit la seva agenda, on només manté una cita ineludible, el funeral de l’exconseller Joaquim Molins, que va morir ahir als 72 anys.

TRASLLAT DE COMPETÈNCIES

Noms a part –a la llista sempre s’hi pot col·locar el titular d’Interior, Jordi Jané, un altre perfil moderat que fa uns quants mesos que està en la corda fluixa–, el canvi inclou un trasllat de competències cap a la vicepresidència de Junqueras. A diferència d’altres ocasions en què les crisis de Govern han sigut gestades als discrets despatxos del Palau de la Generalitat, la urgència del calendari ha obligat Puigdemont a utilitzar la seva oficina al Parlament, a la vista dels mitjans acreditats.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil investiga l'acte al TNC sobre el referèndum

Sánchez aposta per recuperar l'Estatut i millores en el finançament

Per allà van passar Josep Rull (conseller de Territori i home fort del PDECat al Govern), Munté, Borràs i, breument, Lluís Puig (Cultura). En el cas de Rull, se’l va veure en més d’una ocasió durant la jornada, segurament en la seva condició de pont amb el partit, ja que també la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, va conversar amb el president de la Generalitat.

I, per cert, ja es veu la propera picabaralla entre els partits. Sense ànim de fer espòiler cal assenyalar que Esquerra Republicana i la CUP pressionen els seus socis perquè el Parlament aprovi la llei de transitorietat jurídica abans del referèndum previst per a l’1 d’octubre.