Clara Ponsatí, bregada a Escòcia per obrir els col·legis l'1-O

Clara Ponsatí, la nova consellera d'Ensenyament de la Generalitat, és una ferma partidària del referèndum com a única sortida per a Catalunya que actualment exercia com a professora d'Economia a la Universitat de Saint Andrews (Escòcia), des d'on torna amb la missió de facilitar l'obertura dels hipotètics col·legis electorals l'1 d'octubre.

Membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Ponsatí dirigia l'Escola d'Economia i Finances de la Universitat de Saint Andrews i també forma part de l'Institut d'Anàlisi Econòmica de la UAB. Entre el 2006 i el 2012 va dirigir l'Institut d'Anàlisi Econòmica al CSIC. Llicenciada en Econòmiques per la UB i doctorada per la Universitat de Minnesota, va ser suplent de la candidatura de Junts pel Sí, amb l'escriptor i sociòleg Salvador Cardús, i la també economista Elisenda Paluzie.

"PURGADA" PER L'ESTAT ESPANYOL

Així mateix, ha sigut catedràtica en universitats de prestigi, com les de Georgetown, Toronto i San Diego, i ha publicat nombrosos articles acadèmics i llibres sobre economia. El maig del 2013, va sortir a la palestra per denunciar que havia sigut víctima d'una "purga política", quan no li van renovar la càtedra Príncep d'Astúries a la Universitat de Georgetown. Lamentava que hi hagués "països on els principis democràtics no estan interioritzats".

Notícies relacionades

El patrimoni que posen en joc per l'1-O els nous consellers

Puigdemont dissenya un Govern a mida per a Junqueras de cara a l'1-O

Ponsatí responia així a unes declaracions del llavors ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que havia assegurat que una càtedra a l'estranger no ha de servir "de base per encoratjar processos secessionistes contraris a la Constitució". Margallo es referia en aquella ocasió a una intervenció de la nova consellera en un programa de la televisió Al-Jazira, en què va mostrar el seu suport al dret a decidir de Catalunya.

Durant les seves investigacions acadèmiques, Ponsatí ha explorat les relacions entre la formació de grups i les institucions majoritàries per entendre causes i efectes de la meritocràcia i l'igualitarisme en l'estabilitat de les organitzacions democràtiques.