Així es va gestar la caiguda del cap dels Mossos

A mitjans de juny, tant el conseller Jordi Jané com el director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, veien pròxim el relleuMossos d'EsquadraAlbert Batlle, en els seus respectius càrrecs. Tots dos se sabien sota sospita per part de l'entramat independentista, pel seu estil moderat i, en el cas de Batlle, també pel seu perfil tècnic. Només la CUP havia sol·licitat explícitament el cessament del director dels Mossos abans del referèndum unilateral de l'1-O, al·legant el seu escàs compromís amb el procés sobiranista, però era un secret a crits que el front independentista volia al capdavant de la policia autonòmica algú més de la seva corda.

En aquell moment, les prioritats de Jané i Batlle eren forçar una reunió de la Justa de Seguretat de Catalunya --vuit anys després de l'última cita-- per reforçar la cooperació antiterrorista amb l'Estat i promoure la convocatòria de les 500 places que operativament necessiten els Mossos. Fins que aquestes dues incògnites no es van aclarir, el seu relleu no tenia justificació política.  Paradoxalment, quan van complir amb èxit els seus objectius van activar el compte enrere dels seus respectius cessaments.

Jané no només albergava dubtes sobre la viabilitat d'un referèndum il·legal i pel cost personal que aquest pogués comportar-li si seguia com a conseller; també temia que, arribat el moment, el Govern del PP decidís arrogar-se les competències de seguretat de la Generalitat per agafar el control efectiu dels Mossos abans de l'1-O. "Seria un error. Els mossos actuaran exactament igual sota dependència del ministeri de l'Interior o del Govern català: acataran la llei i compliran les ordres que els dictin jutges", va arribar a comentar en privat. El president Carles Puigdemont no va esperar que l'Estat intervingués els Mossos: va preguntar a Jané si estava disposat a arribar fins al final amb l'1-O i, davant la seva resposta negativa, va acceptar la seva dimissió.

Des de divendres, al consumar-se el relleu com a conseller de Jané per part de Joaquim Forn, independentista convençutJoaquim Forn, la sort de Batlle estava tirada. Perquè, en les seves escasses declaracions públiques, el director dels Mossos havia sigut inequívoc sobre el paper que ha de jugar la policia autonòmica davant un hipotètic xoc de trens amb l'Estat: "Nosaltres el que hem de fer és complir la llei. La policia té una dependència jeràrquica del Departament d'Interior i una dependència funcional, com a cos judicial, de la fiscalia i dels jutges. Sempre hem complert aquesta funció i, naturalment, la seguirem complint", va manifestar el 18 de febrer al programa 'Aquí parlem' de TVE a Catalunya.

Notícies relacionades

Batlle dimiteix com a director dels Mossos a dos mesos i mig de l'1-O

Els Mossos d'Esquadra, preocupats després de la dimissió del seu cap polític

 Albert Batlle, director general de la policia autonòmica

Si divendres, després del relleu de Jané i el nomenament de Forn, Batlle encara tenia algun dubte sobre la seva disposició a deixar el càrrec, el nou conseller va acabar d'aclarir-lo al deixar en l'aire la continuïtat del director dels Mossos. El cap de setmana va redactar la carta de dimissió i aquest dilluns l'hi va entregar a Forn, que la va acceptar sense vacil·lar. Ara desapareixerà de l'escena pública amb la satisfacció personal d'haver sigut lleial al Govern català i a les seves pròpies conviccions.