Els Mossos d'Esquadra, preocupats després de la dimissió del seu cap polític

A mitjans de juny, tant el conseller d'Interior, Jordi Jané, com el director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, veien pròxim el relleuMossos d'EsquadraAlbert Batlle, en els seus respectius càrrecs. Tots dos se sabien sota sospita per part de l'entramat independentista, pel seu tarannà moderat i, en el cas de Batlle, també per el seu perfil tècnic. Només la CUP havia sol·licitat explícitament el cap del cap polític de la policia autonòmica abans del referèndum unilateral de l'1-O, al·legant el seu escàs compromís amb el procés sobiranista, però era un secret de domini públic que el front independentista volia algú més de la seva corda.

Les sortides es van posposar fins que Jané i Batlle complissin amb èxit l'objectiu de reunir la Junta de Seguretat de Catalunya vuit anys després de l'última cita, integrant els Mossos en els fòrums de coordinació antiterrorista. Superat aquest examen, Batlle ha presentat la seva dimissió aquest dilluns mitjançant una carta en què es mostra convençut que, "en els actuals moments de la vida del país, els Mossos "seguiran perseverant" en la seva "missió de defensa de la seguretat i del benestar" dels ciutadans. Però ha afegit com a colofó: "I ho faran, com sempre, amb escrupolós respecte i subjecció a la llei".

El seu substitut, anunciat poques hores després, serà Pere Soler, exdirector general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat --amb Germà Gordó com a conseller-- que fa gala del seu independentisme a les xarxes socials, en què també deixa anar atacs al Govern central i a la fiscalia.

Tot i que era la crònica d'una ‘mort’ anunciada, la sortida “per motius polítics” de Batlle ha fet créixer la preocupació de molts mossos davant el cada vegada més compromès paper que tot apunta que els espera en l'1-O. Sindicats policials i alts comandaments del cos, aquests últims de forma anònima, han reconegut a aquest diari la “inquietud” davant el que temen que pot ser el pitjor dels escenaris possibles: veure's enmig del foc creuat entre la legalitat estatal, que els pot ordenar la retirada de les urnes, i les ordres que els donin els seus responsables polítics a la Generalitat.

ENTRE L'ESPASA I LA PARET

“Ens podem veure atrapats. D'una banda, com a policia, a veure qui és el guapo que s'atreveix a desobeir una ordre judicial. Però de l'altra, si ens envien a retirar les urnes o a impedir l'entrada als centres de votació, la lògica d'enfrontament que es pot generar amb tota la gent que vulgui votar pot ser terrible”, avisa un alt responsable del cos.

Després de la caiguda de Jané i de Batlle, és el major Josep Lluís Trapero, màxim cap policial dels Mossos, qui queda en primera línia. Fins ara, sota el seu lideratge i amb el paraigua polític de Batlle i Jané, els Mossos s'han mantingut escrupolosament neutrals davant el procés. Després de conèixer-se la notícia de la caiguda de Batlle, que mantenia una molt bona sintonia professional amb Trapero, el missatge que es donava des de la cúpula del cos és que “els Mossos seguiran sent la mateixa policia. Ahir, avui i demà. Amb Jané, amb Forn, amb Batlle i amb qui vingui”. "Estiguin tranquils, sabrem estar a l'altura", insisteixen.

PREOCUPACIÓ SINDICAL

La preocupació s'estén als sindicats. “[La caiguda de Batlle] genera inestabilitat al cos”, explica Toni Castejón, secretari general del Sindicat de Mossos d’Esquadra. “Batlle se'n va i en vindrà un altre. Però nosaltres som un cos jeràrquic i el que esperem és que els nostres comandaments, concretament el major Trapero, com a comandament màxim del cos, no ens posi en un compromís legal”, afirma Castejón.

Notícies relacionades

Així es va gestar la caiguda del cap dels Mossos

L'oposició carrega contra la Generalitat per la dimissió del cap dels Mossos

Valentín Anadon, portaveu del Sindicat Autònom de Policia (SAP), envia un primer encàrrec al substitut de Batlle: “Li recordarem que ha de gestionar la policia de tots els catalans i que aquest 'tots' s'ha d'entendre en majúscula”. A més, afegeix: “El nostre paper en aquests complexos moments passa per generar cohesió social i per a això és imprescindible garantir la seguretat jurídica dels ciutadans. De la policia s'espera sempre que compleixi la llei i aquí poc marge d'actuació tenim”.

Per la seva part, el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya, David Miquel, assegura que Batlle “és una nova víctima per haver dit que els mossos respectarien la legalitat”. “Al nostre sindicat, més que la persona que nomeni per al càrrec de director general, el que ens preocupa és quines ordres puguin arribar des d'aquí. L'ordre que d'un jutge arribarà a la Direcció General de la Policia. I serà aquí on es decideixi si s'acata o no. Qui decideixi això no serà un agent, així que no posin el focus en nosaltres”, explica.