El PSOE i Podem es coordinen perquè el Congrés s'impliqui en el repte secessionista

El PSOE i Podem van fer ahir un nou pas en la normalització de les seves relacions. El vincle sempre ha sigut tens, especialment després del fracàs en la investidura de Pedro Sánchez, però la reelecció d’aquest com a secretari general dels socialistes, amb un discurs menys bel·lige-rant cap als morats, ha provocat un gir. Els principals dirigents de les dues forces, encapçalats per Sánchez i Pablo Iglesias, es van reunir durant més de dues hores, en una cita que va establir les bases d’una coordinació que servirà, entre altres coses, per intentar que el Congrés s’impliqui en el desafiament independentista de Catalunya.

No obstant, hi ha importants diferències que es mantenen inalterables. Fonamentalment tres: les mesures enfront de la crisi secessionista, l’abast de l’aliança parlamentària i els ritmes perquè aquesta desemboqui en una nova moció de censura a Mariano Rajoy.

Els socialistes creuen que la solució a Catalunya passa per una reforma de la Constitució de tipus federal, que hauria d’incloure el blindatge de les competències autonòmiques i el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat. Per això advoquen per una subcomissió que abordi el canvi en la llei fonamental. 

Podem no es tanca a aquesta via, però creu que la situació actual requereix mesures més urgents. La seva proposta passa per la creació d’una comissió parlamentària sobre la «crisi territorial» i per un referèndum «efectiu». Tot i així, uns i altres van voler posar l’accent en el que els uneix: la seva voluntat que el Govern vagi més enllà de la «resposta judicial» i que el Congrés s’impliqui en el desafiament.   

APOSTA

«La nostra aposta és el referèndum», va dir el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, en la línia de l’article publicat juntament amb Iglesias a EL PERIÓDICO, que defensa que «Catalunya és una nació que vol decidir el seu futur». Per als morats, una subcomissió com la que reclama el PSOE «no està a l’altura de la urgència» del moment, perquè una «reforma constitucional», més enllà del seu contingut, «té un període de temps molt llarg».

«No podem recolzar un referèndum il·legal que se salti les normes de l’Estat de dret. Respectem la posició de Podem, però no compartim les sobiranies compartides. Nosaltres estem per una sobirania única. Però estem preocupats perquè hi ha un absolut immobilisme per part del Govern. No ens podem resignar només a una resposta judicial. Hem de donar solucions», va contestar la portaveu parlamentària dels socialistes, Margarita Robles, que no es va tancar del tot a estudiar una comissió sobre la crisi territorial com la que demana Podem.

Les dues formacions tindran oportunitat d’aprofundir en aquest debat en els pròxims mesos. La mesura més concreta sorgida de la trobada va ser la creació d’una «taula de coordinació parlamentària» on s’abordin iniciatives conjuntes. Sobretot d’àmbit social, que és on el PSOE i Podem tenen més coses en comú: des de les pensions fins a la pujada del salari mínim.  

Notícies relacionades

Pere Soler, nou director dels Mossos després de la dimissió de Batlle

Així es va gestar la caiguda del cap dels Mossos

Però aquí, de nou, sorgeix una discrepància. Mentre els morats veuen els socialistes com els seus socis «preferents», aquests no exclouen aliances similars amb altres grups, especialment amb Ciutadans, als quals consideren imprescindibles per presentar una moció de censura a Rajoy.

PRESSES

«Aquesta taula prefigura un Govern alternatiu. Nosaltres tenim més pressa per fer sortir el PP del Govern. El PSOE es planteja uns temps més lents. Treballarem per convèncer-los», va explicar la portaveu de Podem, Irene Montero. Robles va contestar recordant el no dels morats a l’arribada del líder socialista a la Moncloa, que el març del 2016 es va presentar a la investidura amb un acord amb el partit taronja. «Si ells haguessin tingut tantes presses com diuen que tenen, Sánchez seria ara president», va concloure.