Un capellà defensa que Franco es va quedar curt en la repressió

"El 'caudillo' disfruta de la pau celestial", creu Jesús Calvo, rector de Villamuñío

El prelat considera que el dictador va ser massa indulgent amb "criminals rojos" com Carrillo

confesamos-al-cura-comerrojos

confesamos-al-cura-comerrojos

1
Es llegeix en minuts

Jesús Calvo, rector de Villamuñío (Lleó), ha reivindicat la figura de Francisco Franco en el 81è aniversari del seu aixecament militar. “El 'caudillo' disfruta de la pau celestial", sentencia. El capellà, que ja havia generat controvèrsia amb anterioritat per declaracions contra els “gais, rojos i antiespanyols”, ha concedit una entrevista a 'Alerta Digital' en què considera que el dictador es va quedar curt en la repressió.

“La repressió hauria d'haver sigut més forta per així evitar molts dels nostres actuals mals”, ha reflexionat abans d'assenyalar que Franco va ser massa misericordiós. “L'únic que se li pot retreure és que fos tan excessivament noble i indulgent amb molts criminals del bàndol roig, com és el cas de Santiago Carrillo (...). Potser ho va fer per la seva condició d'home de bé i de militar obedient a l'honor”.

Dues setmanes després que el Parlament anul·lés per unanimitat tots els judicis franquistes a Catalunya, Calvo defensa la seva legitimitat. “Tots els del bàndol roig que van ser executats van tenir un judici amb totes les garanties. Cosa que per desgràcia no van tenir els catòlics martiritzats pels rojos”, ha assenyalat abans de fer una encesa glossa del 'caudillo'. “Va ser un grandíssim estrateg al camp de batalla, el millor estadista en la defensa dels interessos nacionals i un revulsiu de la moral catòlica nacional”. 

Notícies relacionades

Un revulsiu moral que creu que ara Espanya necessita davant els atacs els símbols catòlics. "La Sexta, 'Público', Podem, Esquerra Republicana o el mateix PSOE són en gran part culpables perquè estan fomentant l'odi a la fe, generant un ambient de cristofòbia", remata.

Calvo ja s'havia vist envoltat de polèmiques per dir, entre altres coses, que la vida d'un torero passava davant de "totes les dels rojos junts". O per dir que el càncer que va acabar amb la vida del socialista Pedro Zerolo era un “càstig diví" per ser "un pecador públic que arrossega amb un mal exemple un ambient d'immoralitat, contra la moral catòlica, i per tant induint la joventut”.