El TSJC cita a declarar com a investigat el diputat Gordó pel 'cas 3%'

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha citat a declarar com investigat per dilluns que ve, 24 de juliol, Germà Gordó, diputat (abans del Junts pel Sí, ara no adscrit) i exconseller de Justícia, pel cas 3% de presumpte pagament de comissions a l’extinta CDC. El jutge també interrogarà aquell mateix dia, però en qualitat de testimoni, l’extresorer Andreu Viloca. Aquest últim declararà amb advocat, ja que està sent investigat pel jutge del Vendrell que tramita l’assumpte.

Gordó va assegurar ahir al Parlament que la citació «no canvia res» i que s’emmarca dins de la «més absoluta de les normalitats processals». El TSJC va acceptar al juny l’exposició del jutge del Vendrell

que porta les indagacions del cas 3% i va obrir una investigació contra el diputat, a qui se li atribueix el fet d’haver fet d’intermediari, presumptament, amb diverses empreses perquè la Generalitat els concedís licitacions a canvi de «donacions» a dues fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona. Gordó defensa la seva innocència.

L’exposició remesa pel jutge al TSJC detalla que algunes persones que van realitzar anotacions manuscrites relatives a Gordó usant un nom supuesto (Gregorio o Gerardo) van precisar que «es referien efectivament a ell». Els agents de la Guàrdia Civil que han investigat el cas del 3% consideren que queda acreditada la participació en la trama com a «mediador» o «aconseguidor» de l’exconseller.

TESTIMONIS PROTEGITS / En el procés judicial també consten les declaracions de dos testimonis protegits que, si bé es refereixen a una època anterior (2004-2009), «contenen informacions que permet conferir certa versemblança» de forma, per ara indiciària, sobre les sospites que existeixen respecte a l’actuació, segons l’acte d’acceptació de l’exposició racionada dictat pel TSJC.

Un testimoni protegit va relatar davant els fiscals que l’exconseller els va advertir de les conseqüències de no «obeir» els interessos de CDC. Un expeditiu avís que implicava directament l’expresident Artur Mas. Segons aquest empresari i donant de fons a la fundació convergent CatDem, Gordó li va dir: «Tu no obeeixes. Ara a qui no obeeixes és al president, a veure què passarà».

D’acord amb les diligències judicials de la trama, aquest empresari va rebre «entre el 2006 i el 2007» una trucada de Gordó, «a qui ja havia vist alguna vegada abans», citant-lo a la seu de CDC. La reunió es va produir, sempre segons el seu testimoni, al despatx de Mas i en presència de l’exconseller, que aleshores era gerent del partit.

«TOT A TRAVÉS D’ELL» / El testimoni va declarar que Mas es va dirigir a ell en aquests termes: «A partir d’ara totes les adjudicacions han de ser a través de Gordó». La versió de l’empresari és que el diputat li va dir que havia de canviar, però que ell va fer cas omís. A partir d’aquella cita, segons aquesta versió, l’empresari no va tornar a tenir contacte en persona amb Mas. En canvi, sí que es va trobar temps després amb Gordó en un acte a Tarragona, que va ser on el llavors ja alt càrrec del Govern el va advertir amb l’«a veure què passarà». En la seva primera legislatura, del 2010 al 2012, Gordó va ser secretari del Govern. En la següent, del 2012 al 2015, va ocupar el càrrec de conseller de Justícia.

Notícies relacionades

Germà Gordó, el fontaner catòlic i pactista de CDC

Gordó: "No he fet res il·legal ni mai m'han demanat res il·legal"

En la causa també figura el relat d’un segon testimoni protegit que va exposar una trobada que va tenir lloc el 2004 amb el llavors diputat de CiU Josep Grau, que va ser conseller d’Agricultura en l’última legislatura de Jordi Pujol. Aquest testimoni va visitar Grau per recomanació de l’alcalde de la localitat d’Alcarràs (Segrià) en aquell moment, el convergent Gerard Serra.

El llavors diputat el va citar al Parlament i allà, sempre segons el seu testimoni, li va dir: «Si voleu fer alguna cosa més amb Gustavo a les terres de Lleida, heu de tractar amb Gordó». A continuació, l’empresari es va entrevistar amb l’exconseller, també a la Cambra catalana, i aquest, segons la fiscalia, «li va ratificar que de qualsevol negoci a les terres de Lleida havia de parlar-ne abans amb ell, per pactar les condicions».