La número dos d'Ensenyament també cau abans de l'1-O

El compte enrere cap a l'1-O segueix causant víctimes polítiques al Govern de Junts pel Sí. L'última ha sigut la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, que deixa el càrrec quan falta poc més de dos mesos per a l'anunciat referèndum unilateral d'independència. Mier ha sigut durant l'últim any i mig la número dos de la consellera Meritxell Ruiz, un dels quatre membres del Consell Executiu apartats en l'última remodelació impulsada pel president, Carles Puigdemont.

Ensenyament és un dels departaments clau en l'organització i execució de l'1-O, ja que l'obertura dels col·legis electorals és un factor determinant per a l'èxit o el fracàs de la convocatòria. Fonts coneixedores asseguren que el perfil de Mier era netament incompatible amb el de la nova consellera, Clara Ponsatí, que va substituir Ruiz en el càrrec. El substitut de Mier serà Lluís Baulenas i Cases, l'actual director general de Centres Públics.

20 CANVIS EN TRES MESOS

Però els canvis, ja sigui en forma de relleus, destitucions o dimissions, entre el Govern i alts càrrecs de l'Administració, no han deixat de succeir-se. Segons ha informat Efe, la Generalitat ha registrat els últims tres mesos una vintena de sortides, entre les quals s'ha de comptar quatre consellers (Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget), el secretari de l'Executiu (Joan Vidal de Ciurana) i els directors dels Mossos d'Esquadra (Albert Batlle) i del servei d'emergència 112 (Frederic Aran).

A més, en el departament d'Empresa, la sortid de Jordi Baiget va desencadenar el 13 de juliol diversos nomenaments encreuats d'alts càrrecs entre les conselleries d'Empresa i Cultura, d'on procedia Santi Vila, nou titular d'Empresa. En el rang de la secretaria general, el fins aleshores número dos de Cultura, Pau Villòria, es mudava a Empresa i intercanviava el seu càrrec amb el secretari general d'aquest departament, Xavier Gibert.

L'operació es va repetir en la direcció de serveis: Josep Antoni Mundó va passar d'Empresa a Cultura i Josep Solà va fer el canvi en el sentit invers. Per cobrir el càrrec que va deixar vacant el conseller de Cultura, Lluís Puig, el Govern va nomenar Àngels Blasco com a directora general de Cultura Popular. Al marge d'aquests canvis, al llarg dels mesos anteriors s'ha produït un degoteig de relleus en el si de la Generalitat.

REVÉS A LA VIA UNILATERAL

Aquestes anades i vingudes se succeeixen mentre l'1-O suma revessos. L'últim l'hi ha infligit el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, que ha posat en dubte la legitimitat del referèndum unilateral de l'1-O i les bases jurídiques de l'estratègia independentista.

En un article titulat 'El futur polític de Catalunya: El paper del Parlament', publicat a la Revista Catalana de Dret Públic, Bayona avala el dret a decidir, però després de repassar la jurisprudència vigent, conclou que "ni la Generalitat ni l'Estat poden convocar un referèndum o una consulta popular que pugui afectar l'ordre constitucional". I assegura que la doctrina del Tribunal Constitucional qüestiona fins i tot la possibilitat que fos l'Estat qui, amb un acord previ amb la Generalitat, convoqués el referèndum si la pregunta afectés l''statu quo' constitucional.

Notícies relacionades

Pere Soler, nou director dels Mossos després de la dimissió de Batlle

Dimiteix el director del 112 després del cessament de Jané i Batlle

Bayona, que és professor de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra, fa una última advertència molt contundent: "En un context tan hostil, [la via unilateral] pot tenir conseqüències pel que fa al reconeixement dels seus efectes en l'àmbit intern i extern, ja que sembla evident que no es podran complir els requisits i els estàndards mínims exigibles en un procediment participatiu com aquest.

TURULL NO FA CAS A L'ARTICLE

Davant un revés d'aquestes característiques, el conseller de Presidència, Jordi Turull, ha optat per negar tota autoritat al lletrat major del Parlament. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el portaveu del Govern ha afirmat que "no és un article jurídic, sinó polític, de manera que ho considera l'"opinió política que té un ciutadà" però sense cap validesa jurídica. Per contra, els grups de l'oposició han coincidit a elogiar Bayona.