El lletrat major del Parlament qüestiona la legitimitat del referèndum unilateral 1-O

El lletrat major del Parlament de Catalunya, Antoni Bayona, ha expressat els seus dubtes sobre la legitimitat del referèndum unilateral de l'1-O i sobre les bases jurídiques de l'estratègia independentista en un article titulat 'El futur polític de Catalunya: El paper del Parlament' publicat a la 'Revista Catalana de Dret Públic'. Bayona també qüestiona la interpretació que els independentistes van fer dels resultats de les eleccions del 27-S del 2015, en què van guanyar en escons però no en vots. I adverteix de "l'error" de considerar l'Estat espanyol com un Estat no democràtic o autoritari.

Bayona, professor de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra, intenta abordar com es pot defensar i promoure un projecte polític que no s'ajusta a l'ordre constitucional establert. I ho fa, explica, no només en clau jurídica sinó tenint en compte el context polític en què el Parlament ha pres unes decisions i n'ha descartat d'altres. Un marc complex, com ell mateix admet.

Malgrat donar validesa al dret a decidir, després de repassar la jurisprudència vigent, Bayona conclou que "ni la Generalitat ni l'Estat poden convocar un referèndum o una consulta popular que pugui afectar l'ordre constitucional", com seria el cas d'un que preguntés sobre la independència de Catalunya basant-se en l'exercici del dret a decidir. La doctrina del Tribunal Constitucional qüestiona, fins i tot, apunta el lletrat major, la possibilitat que fos l'Estat qui, després d'un acord previ amb la Generalitat, convoqués el referèndum si la pregunta afectés l'statu quo constitucional.

REVÉS A LA INTERPRETACIÓ DEL 27-S

L'article també fa èmfasi en les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015 que, davant la falta d'acord amb l'Estat, les forces independentistes van plantejar com un plebiscit sobre la independència. Unes eleccions que van donar com a resultat un Govern de Junts pel Sí amb el suport extern de la CUP i que els independentistes van interpretar com que l'electorat català havia expressat clarament un mandat per iniciar la via cap a la independència. Un interpretació que Bayona qüestiona: "La naturalesa del procés electoral del 27 de setembre del 2015 (eleccions al Parlament) només ha permès configurar objectivament, d'acord amb el règim electoral vigent, una majoria parlamentària que no té una correspondència amb la majoria de vots obtinguts per les forces polítiques que impulsen el procés dissenyat a la resolució 1/XI, en relació amb el conjunt de vots emesos". I subratlla: "Si des del punt de vista polític les eleccions havien de constituir un plebiscit per comprovar l'existència d'una majoria social a favor de la independència de Catalunya, aquest objectiu 'polític' no es va aconseguir, i no sembla correcte desnaturalitzar-lo en base al criteri dels escons obtinguts".

Notícies relacionades

Rajoy visita avui Catalunya en ple pols per l'1-O

El Govern central rescindeix de manera unilateral el contracte d’armes amb Israel d’acord amb Sumar

Bayona apel·la als principis de la democràcia, per afirmar que en aquest procés "és evident la debilitat d'origen quan el que es pretén és legitimar una ruptura del marc jurídic vigent a fi d'aconseguir la independència". "Els resultats electorals (del 27-S) haurien d'haver obert una reflexió profunda sobre si els vots obtinguts (per les forces independentistes) habilitaven per fer el pas que comporta la resolució 1/XI o bé convenia ampliar el suport social a favor d'una estratègia més adequada per continuar el procés".

ESTAT I DEMOCRÀCIA

Una segona debilitat del procés apuntada en l'article de Bayona és que "segrega" la idea de democràcia respecte al que expressen els òrgans generals de l'Estat que, recorda, estan "igualment legitimats per processos electorals en què també han participat els ciutadans de Catalunya". En aquest sentit, el lletrat major del Parlament assenyala que "pretendre, a partir de la constatació de certs dèficits, que l'Estat espanyol manté formes autoritàries (postfranquistes) que el convertirien en no democràtic pot suposar un greu error d'apreciació política i sobretot jurídica".