El botí 'en comú' de l'1-O

L'independentisme no treu l'ull a Ada Colau i als comuns, per bé o per mal. La nova confluència de l'esquerra alternativa alimenta amb els seus vaivens sobiranistes les ires de Junts pel Sí i la CUP, que no dubten a interpretar gairebé com una traïció els recels de Catalunya en Comú a abraçar el desafiament unilateral de l'1-O.

Però tant les contínues anades i vingudes dels comuns com la creixent hostilitat del secessionisme tenen una explicació en la demoscòpia, una raó de ser certificada per l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat: els votants colauistes són un botí indispensable perquè els independentistes puguin donar per legitimat l'anunciat referèndum als ulls de l'estranger. Una cosa per a la qual, segons els estàndards internacionals, seria aconsellable mobilitzar almenys el 50% del cens.

SOSTRE DE VIDRE

En aquestes condicions, sense la compareixença a les urnes dels comuns, la participació en l'1-O corre el perill de moure's en les mateixes forquilles que en la consulta del 9-N del 2014, quan va votar entre el 36% i el 42% del cens, depenent de com es calculés. Un any després, en les eleccions del 27-S del 2015, la suma de les forces partidàries de la ruptura amb Espanya es va situar en nivells molt similars: el 35% del cens.

Sobre vot vàlid, és arxiconegut el 47,8% dels sufragis que van acumular Junts pel Sí i la CUP en aquells comicis, als quals no va concórrer l'espai dels comuns, sinó la coalició que van formar ICV i Podem batejada com a Catalunya Sí que es Pot. El 9% obtingut per la marca de Lluís Rabell va ser objecte de disputa entre els blocs independentista i no independentista perquè sense aquest cap podia cantar victòria.

ELECTORAT FRACTURAT

Aquest rol de frontissa del vot comu va quedar encara més a les clares en el doblet d'eleccions generals que es van succeir amb sis mesos de diferència, el desembre del 2015 i el juny del 2016. En la primera contesa, ERC i CDC van sumar el 31% de les paperetes; en la segona, el 32%. En Comú Podem, guanyador dels dos comicis, va obtenir en els dos casos un 24% que, extrapolat a un referèndum, torna a ser una clau d'or per mobilitzar més de la meitat de l'electorat.

No obstant, en aquest calador tan preat conviuen una macedònia d'electors formada, segons el CEO difós divendres passat, molt majoritàriament per federalistes (40,1%), bastants autonomistes (31,9%) i, ara mateix, pocs independentistes (15,4%). En els últims quatre mesos, i amb l'1-O ja a sobre de la taula, els federalistes de Sí que es Pot s'han precipitat set punts, mentre que els autonomistes han crescut 10 punts. Els secessionistes han retrocedit tres punts.

A la pregunta directa de si volen que Catalunya sigui un estat independent, el 60,4% dels votants de Sí que es Pot responen que 'no', 11 punts més que la mitjana catalana (49,4%). Només el 25,3% contesta que 'sí', gairebé 16 punts per sota de la mitjana. En els últims quatre mesos, els detractors de la secessió han crescut 8,5 punts entre els comuns, mentre que els partidaris d'un Estat català han caigut gairebé set punts.

Davant la tessitura d'un referèndum com el de l'1-O, l'electorat comú encara és més reticent que el conjunt dels catalans a avalar la via unilateral de Junts pel Sí i la CUP. El 50% dels votants de Sí que es Pot rebutgen una consulta unilateral (quatre punts per sobre de la mitjana catalana), ja sigui perquè només n'acceptarien una de pactada amb l'Estat (30,2%) o perquè refusen de ple el dret a decidir (19,8%). El 45,6% sí que recolza l'1-O, cosa que representa 2,4 punts menys que la mitjana.

Notícies relacionades

El sostre de vidre de l'independentisme

Un xoc i moltes espines

Les crítiques independentistes han forçat Catalunya en Comú a aclarir que recolza la participació en l'1-O però sense considerar-ho un referèndum vinculant. No obstant, un bon grapat de votants de la confluència han fet un pas enrere des que la consulta està anunciada.

Al març, el 73,4% de l'electorat de Sí que es Pot manifestava la seva intenció de participar en un referèndum unilateral. Ara aquest percentatge ha caigut 13 punts, fins al 60,4%. I si fa quatre mesos el 'sí' s'imposava al 'no' per 6,5 punts, avuila truita s'ha capgirat i és el 'no' el que  treu aquest mateix avantatge al 'sí'.