Díaz i Sánchez endureixen el seu pols pel model territorial del PSOE

El xoc de trens torna a estar servit al PSOE a compte del debat territorial. Andalusia, amb la recentment reelegida Susana Díaz al capdavant, rebutja la plurinacionalitat aprovada pel 39è congrés federal a l’entendre que el model asimètric amaga una ruptura de la solidaritat interterritorial. I així ho va deixar clar ahir a Pedro Sánchez.

«Com a secretària general dels socialistes andalusos i com a presidenta de la Junta, et demano que mai em facis triar entre les dues lleialtats, perquè soc la presidenta de tots els andalusos», li va deixar anar. El secretari general no es va arronsar davant el pols i va recordar en el seu discurs que tots dos parlen «el mateix idioma d’igualtat i fraternitat», però que el socialisme andalús, a través de la Fundació Alfonso Perales, ja va parlar de «nació de nacions» com a via a seguir per aprofundir en el federalisme i superar l’actual Estat autonòmic.

Díaz i Sánchez van arribar junts al saló on se celebrava el conclave però sense ni tans sols mirar-se i amb la presidenta andalusa abraçada al secretari de les Joventuts Socialistes, Omar Anguita. Després se n’anirien cadascún pel seu compte. Els sanchistes amb prou feines van aconseguir delegats al conclave, i encara menys ser presents en una executiva que va ser ratificada amb el suport del 91%. Però es van voler fer sentir i es van plantar al hall per rebre el líder amb crits de «Pedro, president». Al finalitzar, van entonar amb el puny alçat La internacional diverses vegades per ofegar la música que el PSOE-A sol posar en les seves reunions.

Dins del plenari, tot van ser abraçades i expressions de suport mutu per fer veure que tots van a l’una. «Tens la lleialtat de tots els socialistes andalusos, la meva la primera», va dir Díaz a Sánchez. «La meva secretària general, la meva presidenta d’Andalusia», va correspondre el líder. Tant l’un com l’altre van coincidir en el fet que es necessiten per aconseguir un partit fort que guanyi eleccions i enderroqui la dreta, i per això el líder socialista va allargar la mà per tancar diferències. «La dreta mediàtica vol un PSOE dividit, perquè unit és imparable–va dir Sánchez–, així que companys, sumem en aquest repte electoral comú».

LA BANDERA BLANC-I-VERDA

Però entre tots dos subjau un problema de fons que va més enllà de la falta de sintonia personal. Fracassat l’intent de liderar el PSOE, a Díaz només li queda Andalusia, i per això ha optat per refugiar-se en la bandera blanc-i-verda i, en ple debat territorial, rellançar un nou 28 de Febrer. Aquell va ser el dia del 1981 en què la regió va votar en referèndum «fer història i sumar-se a les comunitats històriques» per no quedar-se enrere. Ara, el PSOE-A trona a reivindicar la igualtat i batalla per evitar asimetries territorials i de finançament. Fins i tot la posada en escena del congrés va deixar clar el missatge, amb tot de color verd –en lloc del vermell socialista– i una gran bandera d’Andalusia presidint l’escenari del conclave a l’Hotel Renacimiento. Tot simbolisme.  

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

    Davant de Sánchez, Díaz va assegurar que tindrà «la valentia» d’aixecar la veu dins del seu partit per reclamar aquella igualtat i solidaritat, «i no caritat», també en el repartiment del finançament. «Em sento andalusa i espanyola, però no demano als altres que se sentin com jo, que cadascú se senti com li doni la gana», va proclamar. «Quan les singularitats o la diversitat s’imposen a altres que pensen d’una altra manera es fa mal a la convivència. Si a més a més això comporta greuge, desequilibris i desigualtats, es fa mal a la democràcia», va advertir. 

    El líder del PSOE no va entrar de ple a respondre però ni de bon tros va abandonar els seus plantejaments, i va voler aclarir que la plurinacionalitat, terme que no va esmentar, no minva la igualtat. «Estic segur que els andalusos comparteixen que no pot defensar Espanya qui no entén Espanya de diferents maneres», va afirmar. Tot seguit, es va referir al pols sobiranista català i a l’eventual referèndum unilateral de l’1 d’octubre, criticant que el Govern de Mariano Rajoy estigui ignorant «els independentistes i els que no ho són». «No volem una votació que divideixi ni una Catalunya que se situï fora de la legalitat, de l’Estatut i de la Constitució, sinó concòrdia, negociació i un pacte amb tots els pobles d’Espanya», va subratllar. I va sentenciar que «fora de la llei no hi ha res, però també fa falta que es faci política».