El PSOE adverteix Díaz que ha d'acatar l'aposta plurinacional

Hi va haver un temps en què una advertència com la que va llançar Susana Díaz diumenge passat, en el congrés dels socialistes andalusos, hauria implicat una commoció en la direcció del PSOE. «Com a secretària general dels socialistes andalusos i presidenta de la Junta, et demano que no em facis escollir mai entre les dues lleialtats, perquè soc la presidenta de tots els andalusos», va dir Díaz a Pedro Sánchez. Va ser una referència indissimulada a l’aposta del partit per l’Espanya plurinacional, que la seva federació, malgrat  haver advocat per una iniciativa com  aquesta en el passat recent, ara diu no compartir. Un dia després d’aquest missatge, la cúpula socialista, que després de l’àmplia victòria de Sánchez en les primàries de maig gaudeix de més autoritat que abans, es va limitar a recordar a Díaz que els textos aprovats en els congressos, com el que aposta pel reconeixement de Catalunya com a nació, no són optatius.

«Són de compliment obligat», va assenyalar ahir la vicesecretària general, Adriana Lastra, després de l’executiva socialista. En la reunió es va abordar l’última sortida de to de Díaz. Segons fonts presents en la reunió, Sánchez mateix va reconèixer que es tractava d’una situació «anòmala», però que ell pensava continuar «donant la mà» en nom de la bona relació amb el PSOE d’Andalusia, la principal federació del partit, on resideix el 25% de la militància.

L’entorn del secretari general confia que aquest episodi tingui poc recorregut, però tractant-se de la presidenta de la Junta, derrotada en les primàries del maig, no les té totes. Un estret col·laborador de Sánchez esperava ahir que es reduís a una «última rebequeria». «Quan perds un congrés, hi ha una època de dol. Ella ara està en això», va argumentar.

L’HORITZÓ ELECTORAL

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Hi ha dos factors que contribueixen a fer que la tensió no augmenti encara més, d’acord amb aquesta tesi. El primer resideix en els moviments orgànics provocats per la contundent victòria de Sánchez el maig passat. Els presidents autonòmics que van donar suport a la candidatura de Díaz, des de Guillermo Fernández Vara fins a Emiliano García-Page, passant per Ximo Puig, no volen insistir en el pols amb Sánchez. Fonts de la direcció expliquen, en aquest sentit, que la presidenta de la Junta va intentar sumar els líders territorials al seu front «antiplurinacional», però no va tenir èxit. El segon factor té a veure amb el calendari electoral d’Andalusia. El comicis en aquesta comunitat tindran lloc el març del 2019, si no hi ha cap avançament. «Queda una mica més d’un any i mig i tots hem de remar junts. Ella ja es va disparar un tret al peu al presentar-se i perdre les primàries. No crec que se’n vulgui disparar un altre», assenyala un altre dirigent.

Lastra va intentar rebaixar la polèmica en la seva intervenció  negant qualsevol possibilitat de xoc entre els interessos del partit i d’Andalusia. «El PSOE no ha defensat mai res que sigui bo per a un territori i dolent per a un altre. Aquesta disjuntiva no passarà», va concloure.