El degoteig de cessaments no cessa en el Govern

El Govern de la Generalitat segueix acumulant destitucions i dimissions després de la reestructuració de l’Executiu, a principis del mes passat. El DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) ha publicat aquesta setmana que a la Conselleria d’Ensenyament han cessat el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, substituït per Martí Barberà, i la directora general d’ESO i Batxillerat, Montserrat Llobet, rellevada per Rosa Maria Artigal. En la d’Afers Exteriors ha dimitit la subdirectora general de Coordinació i Gestió de Programes, Pilar Pérez Ordoño.

    

Des que el president Carles Puigdemont va destituir Jordi Baiget com a titular d’Empresa per haver dubtat de la viabilitat del referèndum unilateral ja són gairebé una quinzena de càrrecs substituïts, més de 20 si s’amplia el focus temporal a setmanes anteriors. Van caure, entre altres, Jordi Jané com a titular d’Interior; Neus Munté, de Presidència, i Meritxell

Ruiz, d’Ensenyament, conselleria aquesta última on els moviments de cadira originats pel procés estan causant els màxims estralls. Fa unes setmanes també van ser cessats la secretària general del departament, María Jesús Mier, i el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet.

    

Fonts d’Ensenyament sostenen que els canvis en els comandaments no estan afectant el funcionament de la conselleria perquè agost és un mes inhàbil i, a més, les instruccions per al pròxim curs es van deixar fetes a finals de juny. També s’estan realitzant normalment les convocatòries de les places de docents d’estiu, cosa que no ha evitat que altres veus del departament expressin molta més preocupació. Al marge d’estar a l’espera de saber el paper que jugarà en l’1-O l’equip que ara dirigeix Clara Ponsatí –una economista que fins ara no havia exercit cap càrrec relacionat amb Ensenyament–, aquestes veus asseguren que el ball de càrrecs de les últimes setmanes ha generat un buit de poder i un ambient de provisionalitat en algunes àrees.

  

 La sensació entre no pocs funcionaris és que en aquests moments tot gira únicament i exclusivament al voltant del procés. I que tota la resta ha passat a un segon pla. «I això genera molta inquietud... No sabem què pensa fer la nova consellera amb la reforma dels menjadors escolars. O si recolzarà el decret sobre l’escola inclusiva que ja està redactat, pactat amb el sector i a punt per ser aprovat», qüestionen.

    

La sort, comenten, és que la conselleria disposa d’una maquinària administrativa que funciona amb la seva pròpia dinàmica, al marge de qui ocupi els càrrecs polítics. Aquesta mateixa inèrcia és la que, per exemple, manté en marxa la convocatòria d’oposicions per cobrir 300 places de professor de formació professional, que es va obrir el 27 de maig passat i que ara està en fase de recollida de documentació dels aspirants que van superar la primera prova.

    

El desconcert regnant les últimes setmanes se suma a les demores ja viscudes durant el mandat de l’anterior titular de la cartera, Meritxell Ruiz, que va provocar més d’un sobresalt al tardar  a publicar el calendari escolar per al pròxim curs (que alguns van atribuir a un error administratiu) o el poc temps amb què, segons molts pares, es va comunicar el canvi del sistema de puntuació en l’avaluació final de primària.

Per a més inri, algun nomenament ha caigut malament entre les mateixes files sobiranistes. Martí Barberà, substitut de Jordi Miró (que va deixar el PDECat al juny com a protesta pel tracte a Germà Gordó, company seu en el corrent de Nova Convergència), no és del gust de Demòcrates de Catalunya. Aquesta escissió d’Unió ha carregat contra la designació perquè Barberà «no creu en el procés independentista ni en l’1-O».

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

  

 Fins i tot l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert es va encendre a Twitter quan els dirigents del PDECat David Bonvehí i Albert Batet van recolzar el nou càrrec. «No li donis les gràcies. ¿De què? ¿De ser unionista? ¿De ser duranista?», li va deixar anar. Fa poc més de dos anys, Barberà i De Gispert compartien sigles a Unió Democràtica.