El Pazo de Meirás: Un 'regal' dolorós

«En donde me hallo mejor para sentir esta grata fiebre de la creación artística es aquí, en la vieja Granja de Meirás, en este rincón apacible de las risueñas Mariñas». Emilia Pardo Bazán iniciava així, en els apunts autobiogràfics que van acompanyar la primera edició de 'Los pazos de Ulloa', una bucòlica descripció de la seva residència d’estiueig a Sada (la Corunya). Un recés de pau que no té res a veure amb l’eterna polèmica al voltant del palauet que, després de la mort de l’escriptora, va passar a mans de Franco a costa del poble i que, 79 anys després del que es va vendre com un regal al dictador, encara disfruten els seus hereus.

    

La Fundación Nacional Francisco Franco ha atiat aquests dies la controvèrsia amb unes paraules que són tota una provocació per a unes famílies a les cases de les quals fins no fa gaire no es podia ni parlar d’un episodi que ha deixat moltes ferides obertes. Després de rebre l’encàrrec de Carmen Franco Polo de gestionar ara les visites al Pazo de Meirás, l’entitat va afirmar en un comunicat que la seva nova funció és «una excel·lent oportunitat per mostrar al gran públic la grandesa de la figura de Francisco Franco».

  

 La família Franco es va resistir sense èxit en els tribunals, fins al 2010, a obrir les portes de l’edifici al públic; una cosa a la qual està obligada després de ser declarat, el 2008, Bé d’Interès Cultural (BIC). El procés per aconseguir-ho s’havia iniciat el 2006 amb el Govern autonòmic dels socialistes i el BNG. Almenys, ha d’organitzar visites quatre dies al mes. Se solen fer els divendres, però a l’agost ja és tradició que alterin el calendari perquè ningú interrompi les seves vacances. «És una pràctica habitual», lamenta l’alcalde de Sada, Benito Portela, de la coalició d’esquerres Sadamaioría.

    

Aquest agost han obert els dies 1 i 2, i no ho tornaran a fer fins al 30 i el 31, quan els Franco ja hagin marxat. «A l’agost és quan hi ha més demanda de visites», assenyala el membre de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica (CRMH) de la Corunya Carlos Babío, també exregidor del BNG, sobre un recinte que, reivindica, «hauria de ser tornat» al poble.

«UN TEMA TABÚ»

La família de Babío va patir l’«espoli» que va fer possible que «les elits que van veure que Franco podia aconseguir el poder», relata, l’obsequiessin amb la finca, que van ampliar de cinc a nou hectàrees per guanyar-se els seus favors. La seva àvia, Josefa, va ser expulsada de casa seva, en els terrenys adjacents, amb 46 anys, viuda i amb cinc fills, dos d’ells, menors. «A casa era un tema tabú. Seguia havent-hi molt dolor», narra l’exregidor.

  

 El suposat 'regal' a Franco, explica Babío, es va sufragar amb «expropiacions de terres, subscripcions populars obligatòries, descomptes en les nòmines de funcionaris, mariners...» i l’espoli, assenyala, de recursos públics.

    

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

L’alcalde va convocar ahir, per a la setmana que ve, un ple extraordinari. L’acord que es debatrà demana a la Xunta, segons va explicar Portela a aquest diari, «instar a la il·legalització» de la Fundación Franco i «reitera la sol·licitud de la gestió de les visites per part de l’ajuntament», a més de reclamar la seva expropiació. També la CRMH de la Corunya, En Marea, IU, el PSOE  i el BNG van anunciar diverses iniciatives per evitar que es veneri un dictador. 

Construït al segle XIX sobre les ruïnes d'una antiga fortificació destruïda per les tropes napoleòniques, el tràfec del Pazo de Meirás, que Franco anomenava el seu "parlament de butxaca" perquè allà celebrava els consells de ministres estiuencs, bé podria tornar a inspirar, encara que amb temàtiques molt diferents, la ploma de Pardo Bazán.