Els focus judicials de l'1-O

És cert que el Parlament ha proclamat en diverses ocasions el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Però mai com el 9 de novembre del 2015 (per a indiganció dels més moderats a Convergència i Unió), quan la Cambra va fer un salt gegant al proclamar la desconnexió respecte a l'Estatdesconnexió, l'objectiu de començar la tasca cap a la creació de l'Estat propi i el total menyspreu a les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional (TC).

Aquella declaració -clau en les negociacions de Junts pel Sí i la CUP per aconseguir una investidura- va ser suspesa primer i anul·lada després per l'alt tribunal, que actua contra tots els actes que s'entengui que pengen de la declaració. Des d'aleshores, la pressió judicial contra qualsevol salt endavant del sobiranisme ha sigut total i immediata. I això és així quan encara cuegen les conseqüències penals del procés participatiu, i no referèndum, del 9 de novembre del 2014.

El 13 de març, després d'un judici de llarg recorregut polític i mediàtic, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Artur Mas a dos anys d'inhabilitacióArtur Mas  per desobediència per impulsar la celebració de la consulta malgrat l'advertència del TC i el va absoldre del delicte de prevaricació. La sentència del TSJC condemna també pel mateix motiu a un any i nou mesos d'inhabilitació l'exvicepresidenta i exconsellera de Governació Joana Ortega, i a un any i mig l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. 

"No cremar cartutxos"

El dia en què es va conèixer la sentència no hi va haver manifestacions als carrers ni cap acte de protesta que convoquessin les entitats independentistes. "Es tracta de no cremar cartutxos", al·leguen les associacions. Mas ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, un recurs basat en la Constitució espanyola. Al·lega que es vulneren cinc preceptes de la Carta Magna, entre ells diversos drets fonamentals. Ortega i Rigau també han recorregut les seves condemnes.

L'advocat de Mas, Javier Melero, defensa que la sentència infringeix diversos articles de la llei d'enjudiciament criminal, entre ells l'aplicació indeguda del delicte de desobediència pel qual va ser condemnat, i apunta a un "error" en l'apreciació de la prova. El lletrat també invoca la vulneració de diversos articles de la Constitució: l'article 24, que reconeix el dret a la presumpció d'innocència, a un procés públic amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva; el 14, que fixa que tots els espanyols són iguals davant la llei "sense que pugui prevaler discriminació"; el 16, sobre llibertat ideològica; el 25, que estableix que ningú pot ser condemnat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, i els articles que garanteixen la llibertat ideològica, d'expressió i el dret dels ciutadans a participar en assumptes públics.

La condemna a Homs

Per la seva part, el que durant el 9-N era conseller de Presidència, Francesc Homs, va ser condemnat pel Suprem a 13 mesos d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electes i funcions de govern i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència.

A part d'aquesta sentència, el Tribunal de Comptes ha obert un judici comptable judici comptable que estudia si els investigats han de pagar de la seva butxaca els diners que van costar a les arques de la Generalitat l'organització del procés participatiu del 9-N, més de 5,2 milions d'euros. El tribunal ha desestimat l'arxivament de la causa sol·licitat pel Govern. Encara més, la consellera del Tribunal de Comptes i exministra de Justícia del PP Margarita Mariscal de Gante ha acordat proposar el nomenament d'un delegat instructor perquè practiqui diligències. 

La Mesa del Parlament i la llibertat d'expressió

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa Lluís Corominas (que ha cedit la vicepresidència primera a Lluís Guinó), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDECat, com Corominas) i Joan Josep Nuet (EUiA) estan acusats dels delictes de desobediència i prevaricació per permetre tramitar les dues resolucions sobre el referèndum que es van aprovar en el debat de política general. 

El cas està en fase d'instrucció pel TSJC. A més, Forcadell té una altra querella per la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. En aquest cas només és Forcadell qui té una querella per permetre un canvi en l'ordre del dia del ple que va fer possible que es votessin aquestes conclusions sense passar per la Mesa.

El 14 de febrer, el TC va anul·lar les resolucions a favor del referèndum adoptades el 6 d'octubre passat. En la seva resolució, per unanimitat, els magistrats van optar per deduir testimoni perquè sigui la fiscalia la que decideixi si ha d'actuar penalment contra l'incompliment de sentències del TC.

Els assenyalats són Forcadell, Corominas, Simó, Barrufet i Nuet. És la segona vegada que el TC insta la fiscalia, perquè, quan es van aprovar les resolucions del referèndum l'octubre del 2016, ja va instar el ministeri públic a decidir si investigava Forcadell per haver permès, en aquest cas, la votació de les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent, unes conclusions que obren la via unilateral cap a la independència.  

Forcadell -exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- ha insistit una vegada i una altra que "ho tornaria a fer", perquè la seva obligació és permetre el debat de qualsevol assumpte a la Cambra i no fer de "censora" a instàncies de la fiscalia o el TC. La fiscalia, en efecte, el 23 de febrer, va decidir querellar-se per segona vegada contra Forcadell -i els membres sobiranistes de la Mesa- per desobediència i prevaricació per permetre l'aprovació de la resolució sobre el referèndum. El fiscal sol·licita que la nova acusació contra Forcadell s'acumuli a la causa que s'instrueix al TSJC.

Una querella preventiva per l'ús de les urnes

El 9 de maig, només de publicar-se l'acord marc per a l'homologació d'empreses que optin a fabricar 8.000 urnes, la fiscalia va anunciar una querella -que va trigar diversos dies a fer efectiva- contra els responsables de l'anunci.

En concret, i a instàncies de la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imputar a Meritxell BorràsMeritxell Borràs, consellera de Governació, i a Francesc Esteve, exsecretari general de Governació i actual director dels serveis jurídics de la Generalitat, desobediència, prevaricació i malversació per licitar el concurs d'empreses que havien d'optar a fabricar urnes. Encara que el concurs va ser finalment declarat desert, la querella segueix, i inclou qüestions com la participació de Borràs en un gran acte independentista a Barcelona.

En l'acceptació de la querella, el TSJC recorda que la llei de pressupostos que la Cambra catalana va aprovar el mes de març passat contemplar partides destinades a garantir un "procés referendari sobre el futur polític" de Catalunya. El TSJC es remet a l'escrit de la fiscalia per referir-se a la declaració de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre del 2015, posteriorment declarada inconstitucional, "amb la voluntat de creació d'un Estat català independent en forma de república".

Borràs ha acusat l'Estat de ser "urnafòbic i demofòbic". El Govern "no tolerarà amenaces i intimidacions", va proclamar Neus Munté. Des d'aleshores, el Govern ha imposat el mutisme sobre la compra d'urnes si bé Puigdemont ha suggerit que ja les té lligades. 

Les paraules de Vidal obren una altra via d'aigua

El cas està motivat per les declaracions de l'exmagistrat i llavors senador per ERC Santi Vidal, en diverses conferències, en què assegurava que la Generalitat disposa de manera il·legal de totes les dades fiscals dels catalans. Ho investiga el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que manté el secret del sumari. I aquesta qüestió -la pròrroga del secret del sumari- és una de les motivacions de la denúncia presentada pel Govern contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil a diversos càrrecs i representants del Govern (Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jaume Clotet, director general de Comunicació, entre altres).

Políticament, les paraules de Vidal van generar un terratrèmol. El Govern va haver de desmentir amb rotunditat que l'exmagistrat hagués dit la veritat, i al cap de pocs dies Vidal dimitia. Poc després es creava una comissió d'investigació al Parlament que Junts pel Sí i la CUP van dinamitar al vetar totes les compareixences sol·licitades pels grups de l'oposició.

La investigació de la Guàrdia Civil se centra en dues qüestions: la pàgina web del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (per si ha sigut sufragada amb diner públic en la seva creació inicial) i la campanya per fomentar el registre de catalans a l'Exterior, per si incitava a la celebració del referèndum. Els imputats en el cas són Vidal; Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda de la Generalitat, i Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d’Estudis per a l’Autogovern. El jutge ha mostrat el seu suport a la feina feta per la Guàrdia Civil. 

El diners per al referèndum, vetats

El TC ha suspès la part dels pressupostos de la Generalitat que fa una referència explícita a la partida econòmica per al referèndum, després del recurs contra els comptes presentat pel Govern central. El recurs obre una altra via més dràstica, ja que estableix les bases per a una actuació penal contra el Govern de JxSí. La Moncloa sol·licita al TC que notifiqui "personalment" la seva providència al president, Carles Puigdemont, a tots els consellers, així com als secretaris del Govern i de Vicepresidència, a la interventora general de la Generalitat, al director de contractació i al director general de Pressupostos.

Notícies relacionades

El Constitucional suspèn la reforma que permetria la desconnexió exprés

ERC busca la via per recuperar militants

A més, demana que se'ls adverteixi del seu deure "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió" que es decreti i que "s'abstinguin" d'adoptar acords per disposar de les partides impugnades o de fer esmenes per sufragar el referèndum per altres vies. "Tot plegat amb l'advertiment de les corresponents responsabilitats, fins i tot penals", segons va emfatitzar la providència del tribunal.

El TC va admetre el recurs del Govern i va advertir, amb noms i cognoms, el president de la Generalitat, els consellers, el secretari del Govern, el secretari de Vicepresidència, la interventora general, el director de contractació i el director general de pressupostos. El Consell de Garanties Estatutàries i els lletrats del Parlament també han advertit de la inconstitucionalitat de les partides per al referèndum. Puigdemont assegura que el Govern "plantarà cara".