Els deures d'estiu dels comuns i Podem per a l'1-O

Catalunya en Comú i Podem se’n van de vacances amb l’1-O com a tema estrella del quadern de deures d’estiu. Els comuns encara no han decidit si participaran o no en el referèndum unilateral, mentre que els podemistes, que havien dit que s’hi implicarien encara que considerant-ho una simple mobilització, han postergat fins al setembre una nova consulta per fixar el seu posicionament.

 «Nosaltres ja hem dit que hi participarem, ara falta saber de quina manera», expliquen fonts dels comuns. Les diferents sensibilitats que hi ha al seu interior dificulten els equilibris del partit d’Ada Colau, que abans de moure fitxa espera veure com es desenvolupen els esdeveniments. «Al setembre madurarem si es fa una crida a votar; en cas que finalment es pugui votar o que hi hagi repressió in crescendo del PP s’estudiaran unes altres formes de mobilització», reflexiona Joan Josep Nuet. 

LLEI DEL REFERÈNDUM / Una primera pedra de toc tant per als comuns com, sobretot, per a Podem serà la llei del referèndum. Encara que Catalunya en Comú no està formalment al Parlament, alguns dels membres de la seva direcció (com Nuet o la podemista Jéssica Albiach) formen part de la coalició de Sí que es Pot, per la qual cosa hauran de posicionar-se quan es presenti aquesta esperada llei. En la coalició parlamentària es considera que no pot tornar a donar una altra imatge de desunió com la que ja va generar en l’acte de presentació de la llei del referèndum. 

Llavors Nuet i tres diputats de Podem hi van assistir mentre que el president del grup parlamentari, Lluís Rabell, i el seu portaveu, Joan Coscubiela, es van negar a anar-hi. «El grup hauria de fer un sol vot. Gestionar les diferents sensibilitats que hi ha, que no són un secret, per trobar una postura comuna. Cap hauria de prendre una decisió al marge de la resta ja que s’ha de ponderar la imatge de grup», argumenta Nuet. 

«El que és clar és que hi ha bona predisposició entre diputats com Nuet o alguns de Podem com jo, que creiem en el dret a decidir», exposa Joan Giner, que assumeix que «serà el primer debat que es tindrà després de vacances». Giner i Albano Dante Fachin seguiran realitzant actes en favor de l’1-O abans que aquesta postura passi la revalida de la militància de Podem al setembre.

La formació morada ja havia fet una consulta entre els cercles que van apostar per participar en el referèndum unilateral, encara que sense concedir-li validesa legal; votació interna que la senadora Celia Cánovas va qualificar de «tupinada». En les últimes setmanes, sectors crítics amb la direcció havien començat a reunir suports per forçar una assemblea ciutadana. Aleshores Fachin va decidir avançar-se i convocar tots els militants perquè decideixin no només quina posició han de prendre sobre l’1-O sinó també sobre la relació amb la confluència dels comuns, de la qual la direcció de Podem es va acabar despenjant en l’últim moment. 

L’altra gran assignatura pendent de comuns i podemistes és precisament explorar quin tipus d’aliances poden tenir en el futur. Fachin, que en un principi havia acceptat confluir, va canviar d’idea una setmana després. Des d’aleshores els crítics li havien reclamat que preguntés de forma clara a la militància sí volia o no confluir amb els comuns de Colau. 

Notícies relacionades

Més de 200 comuns recolzen un manifest en contra de l'1-O

Els comuns recolzen la mobilització de l'1-O però no criden a la participació

PRUDÈNCIA / A Catalunya en Comú de moment opten per la prudència. «Sembla que han obert una porta que al seu dia van tancar. La fórmula de la coalició no la vam contemplar, vam apostar per una integració orgànica al nou espai polític. Veurem si al final es concreta perquè al seu dia van firmar un acord que després no van complir», adverteix Nuet.

Però tant comuns com podemistes tenen clar que la fórmula electoral de Sí que es Pot, que va néixer coixa sense una de les potes de l’esquerra (Barcelona en Comú), no es pot repetir si aspiren realment al que va clamar Xavier Domènech després de la segona victòria d’En Comú Podem en les generals a Catalunya: ser l’alternativa de país al PDECat.