PSOE i Podem estrenen sintonia sense acordar encara com treure Rajoy

PSOE i Podem comencen a tancar les ferides obertes després del 20-D, conscients que no tenen força suficient en solitari per desallotjar Mariano Rajoy de la Moncloa. El govern bipartit que aquest dijous es va formalitzar a Castella-la Manxa és el primer banc de proves d'una nova entesa aparentment voluntarista que encara no té una fórmula consensuada per conquistar l'Executiu.

Els morats reclamen la via ràpida, una moció de censura que sumi també els independentistes, opció que el PSOE descarta. ¿És aquesta aparent voluntat d'acord la resposta real a una esquerra que reclama unitat d'acció contra el PP? ¿Conviu aquest pactisme amb la freda lògica electoral per agradar al votant, ‘sorpassar’ l'‘adversari amic’ el 2020 i subalternitzar-lo en una coalició després dels comicis? La resposta queda oberta a reflexions.

De moment, la posada de llarg del govern bipartit a Castella-la Manxa, que crea dues carteres per a Podem, ha evidenciat aquest dijous que tots dos partits tenen un mateix fi, treure la Moncloa al PP, però diferents estratègies.

Extrapolable o no

El secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, opina que aquest acord aviva les possibilitats d'una moció de censura al Congrés que exclogui Ciutadans i compti amb el suport dels partits sobiranistes. Per al dirigent morat, les legislatives del 2020 estan “massa lluny” i reclama la via ràpida de la moció “en un futur pròxim”.

El seu plantejament va arribar després d'escoltar el discurs del president autonòmic en la presa de possessió dels dos podemistes, que assumeixen la vicepresidència segona i una conselleria. Emiliano García-Page acabava d'advertir que el govern bipartit no és “extrapolable” ni a comunitats, ni a l'arena estatal.

Sánchez prefereix lligar pactes amb Iglesias al Parlament a llançar-se en una nova moció de censura contra Rajoy. Aquesta estratègia li permet erosionar el president des del Congrés sense desgastar-se -va renunciar al seu escó- i dedicar-se a rearmar un partit que emergeix d'un trencament traumàtic per tenir-lo preparat de cara a les pròximes eleccions.

¿Pacte d'anada i tornada?

La primera, el 2019, les eleccions autonòmiques i municipals. En aquells comicis es calcularà l'èxit o fracàs del govern que aquest dijous s'ha estrenat a Castella-la Manxa i si aquesta fórmula de col·laboració té contrapartida.

Iglesias podria reclamar la mateixa col·laboració als socialistes per als territoris en què, eventualment, Podem superi el PSOE però no tingui prou comoditat per imposar-se al PP.

Notícies relacionades

García-Page ofereix a Podem entrar al Govern de Castella-la Manxa

Com més població, més recursos

I si hi ha un territori en què els morats tenen aquesta expectativa és la Comunitat de Madrid. Una victòria sense majories d'Íñigo Errejón -candidatura que no s'ha oficialitzat encara- requeriria un suport socialista.

¿És tan important per a Iglesias com per desfer la línia política que va defensar a Vistalegre 2 de no pactar amb el PSOE? Ho és perquè, enquestes en mà, el partit ha definit que el trampolí per al 2020 són les eleccions autonòmiques, i que si no aconsegueixen governs als territoris que els vesteixin de victòria, en les legislatives poden rebre, en paraules del mateix Iglesias, “una hòstia de proporcions bíbliques”.