Un pols de 45 dies pel referèndum

Tot el que passi en la política catalana i espanyola –i qui sap si europea– es gestarà i tindrà el seu moment zero en el lapse de temps que separa el dia d’avui del primer d’octubre. Són 45 dies en què l’Estat i la Generalitat mantindran un llarg pols després del qual només es pot dir que, passi el que passi, res serà igual. Passat el 'ferragosto', i amb la ciutat encara plena de turistes deambulant com zombis en les hores que pica més el sol, el Parlament reobre les seves portes avui sota l’aixopluc del nou reglament de la Cambra aprovat a finals de juliol. A l’altre extrem del parèntesi temporal, l’1 d’octubre serà, per sempre, tant si se celebra com si no, la data prevista per al primer referèndum català d’autodeterminació en la història.

Tot el que ha passat des de la Dia­da del 2012, o si es vol des de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l’Estatut del 2006, ha sigut, en veritat, un llarg, etern, escalfament per a aquests 45 dies. L’escalada verbal dels últims mesos no deixa cap porta del darrere als seus protagonistes, tant a Barcelona com a Madrid, per a una sortida digna que no sigui el triomf de les seves tesis. O vèncer o caure.

Tot el que s’ha temut al llarg d’aquests anys es produirà. Hi haurà xoc de trens. La Generalitat desobeirà l’entramat jurídic constitucional espanyol. Si durant llarg temps hi ha hagut dubtes sobre aquest fet, ara ja no en queda ni un. Només cal fer un cop d’ull a l’alineació del Govern que el míster, el president Carles Puigdemont, ha confeccionat després d’aconseguir primer les regnes de la que havia dissenyat Artur Mas. El referèndum es convocarà i es desfermarà el conflicte, si és que no ha passat ja abans.

En aquesta guerra de nervis entre Barcelona i Madrid, cada un dels dos executius compta amb una carta. La Generalitat té la del quan. Només al Palau de la Generalitat saben quan es desencadenaran els fets. El primer dia hàbil per a l’escalada, avui mateix, sembla conjurat ja que Junts pel Sí i la CUP, excepte sorpresa, no tractaran d’incloure la llei del referèndum en l’ordre del dia de la Mesa del Parlament amb l’objectiu d’admetre-la a tràmit.

ADVERTÈNCIA DE RAJOY

Els grups van registrar la llei al juliol i Maria­no Rajoy ja va advertir, la setmana passada, que l’admissió a tràmit per la Mesa comportarà recurs del seu Govern i, per tant, suspensió immediata. Qualsevol acció ulte­rior del Govern català i del Parlament significarà caure en la desobediència. La següent data al calendari és la del dimarts 22.

Una altra opció per sortir del carril constitucional la tindrà la trinxera independentista mitjançant l’ús del reglament del Parlament reformat recentment. La norma ja està suspesa pel TC (que avui rebutjarà el recurs de la Generalitat), i per tant recórrer a la lectura única (com tard o d’hora es farà)  també comporta conseqüències.

En l’escenari que comporta la segura admissió a tràmit de la llei del referèndum, els fets s’activen de manera automàtica. Recurs i suspensió del TC, i desobediència catalana. Aquí apareix la clau que controla la Moncloa, és a dir, la resposta a aq    uesta desobediència. El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va explicar ahir a l’agència Europa Press que el seu partit ja ha descartat, «per raons­ temporals i jurídiques», aplicar l’article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de competències. Hernando apunta a altres fórmules «més oportunes i realistes» per frenar l’1-O.

UNA DIADA ‘CALENTA’

Siguin quines siguin, aquestes mesures es produi­ran, segurament, ja al mes de setembre, i el seu apogeu pot arribar amb la convocatòria del referèndum per part de Puigdemont. És a dir, al voltant d’una altra multitudinària demostració de força de l’independentisme pels carrers de Barcelona a la Diada.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Poc després de l’Onze de Setembre començarà la campanya del referèndum, en compliment, precisament, d’aquesta llei del referèndum que estarà suspesa. La CUP, via Anna Gabriel, ha demanat que, en campanya, s’aprovi l’anomenada llei de transitorietat jurídica que s’hauria d’aplicar si el sí guanya en el referèndum. La llei és una declaració d’independència formulada no en una frase sinó en diversos folis i articulat. És obvi preveure que la seva mera admissió a tràmit serà objecte, també, de recurs-suspensió per part de l’Estat. Quan passi això, la llista de càrrecs assenyalats per la justícia espanyola podria sumar dos dígits, tant al Govern com al Parlament.

Rajoy ha donat la seva paraula que no hi haurà urnes l’1-O. Puigdemont, que el seu Executiu arribarà fins al final. Després tocarà gestionar el postreferèndum. Qui sap si amb tota una classe política catalana en vies d’inhabilitació, començant pel president i el vicepresident, o bé amb un president del Govern central més que tocat. Res serà el mateix.