Millor Newton que Machado

Antonio Machado és només una de les moltes personalitats a qui l’informe sobre el nomenclàtor de Sabadell proposa retirar els carrers o places que porten el seu nom per «anticatalanistes» o perquè la dedicatòria està influïda per un «model pseudocultural franquista». L’estudi encarregat per l’ajuntament a l’historiador Josep Abad també n’assenyala d’altres com Goya, Lope de Vega o Calderón, es qüestiona que hi hagi referències a tantes zones d’Espanya com Múrcia, la Rioja, Santiago de Compostel·la... i inclou a la llista de rebutjats polítics com la Pasionaria.

«¿Pot tenir un carrer dedicat algú amb aquests valors i ètica?», planteja l’autor sobre la «seguidora de Stalin» després de subratllar que va pronunciar frases com «Més val condemnar cent innocents que no pas que s’absolgui un sol culpable», en relació amb el procés del POUM el 1938, partit que la dirigent comunista repudiava per vincular-lo amb el trostskisme.

L’informe, que va costar 600 euros segons va explicar a Facebook l’exalcalde i membre del Govern local Juli Fernàndez (ERC), és, segons paraules de la regidora de Cultura Montserrat Chacon, un «punt de partida per mirar d’establir els criteris de revisió del nomenclàtor». Per blocs, Abad treu a la palestra noms propis que són «excessos i rèmores d’un nomenclàtor que era una eina de propaganda franquista i castellanista espanyolista» i que, segons assegura l’autor, «fa falta esmenar per adequar-lo a la realitat sabadellenca, catalana i mundial». 

Amb aquest objectiu, l’historiador proposa substituir els noms citats per altres com els dels científics Isaac Newton o Albert Einstein, que es van eliminar de la llista de carrers «pel franquisme victoriós». L’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals i el periodista Xavier Vinader són altres de les persones a qui Abad recomana homenatjar. D’altres són Carme Claramunt, Joana Sol, Lola Anglada, Rosa Sensat, Joana Raspall i Ermessenda de Carcassona.

«Historiografia espanyolista»

Estructurat en blocs, en el de Mites de la historiografia espanyolista l’informe insta a revisar la ideoneïtat dels carrers d’Agustina d’Aragó (figura de la guerra de la independència), de Bailèn (municipi de Jaén) i del Dos de Maig (aixecament que va precedir la guerra de la independència). En el de carrers en homenatge a conquistadors o lligats al passat colonial s’esmenta Francisco Pizarro, Fernando Poo o Tetuan i, sota l’epígraf de Negrers, s’hi inclou Güell i Ferrer i també el marquès de Comillas.

És en el capítol de Personatges hostils amb la llengua, la cultura i la nació catalana on s’inclou Machado («la seva obra és una exaltació de Castella, la qual inclou una idea excloent de la diversitat») i on també apareix Quevedo (per «prendre clarament posicions contra la política catalana de la seva època»). 

Notícies relacionades

Informe de Josep Abad sobre el nomenclàtor de Sabadell

Un informe demana canviar de nom la plaça Antonio Machado de Sabadell per "anticatalanista"

A continuació, en el bloc Model pseudocultural franquista. Geografia, se cita Albarracín, La Alcarria, Regió de Múrcia, la Rioja, Triana, Tenerife o Santiago de Compostel·la. L’autor hi parla d’«excessos» plantejant si hi ha massa referències a aquestes zones espanyoles per una concepció castellanitzada de la llista de carrers.

La mateixa categoria d’«excessos» que estan basats en un «model pseudocultural franquista» reben personatges de la «cultura pseudofranquista» com Goya, Góngora, Tirso de Molina, Bécquer, Larra, Lope de Vega, Garcilaso o Espronceda. Sobre aquest últim, l’historiador considera especialment excessiu que, a més de donar nom a un carrer, «tingui també l’honor de donar nom a un barri» de Sabadell.