La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d'atemptat a Barcelona

Segueix la informació sobre el atemptat de Barcelona en directe.

La capital catalana era un dels objectius del gihadisme des de feia un temps. Després dels atemptats perpetrats en ciutats europees com París, Londres o Berlín, Barcelona estava en el punt de mira dels terroristes i així ho havia advertit la CIA als Mossos d’Esquadra. Fa dos mesos, l’agència central d’intel·ligència nord-americana va traslladar el seu avís a la policia autonòmica catalana, segons ha pogut saber aquest diari. Fins i tot va alertar del risc a la Rambla, on ahir va tenir lloc l’atemptat massiu amb una furgoneta.

A més a més, a les xarxes socials, fa tot just dues setmanes, el 30 de juliol, un compte de Twitter associat a l’Estat Islàmic (EI) anunciava un atemptat imminent a Al-Andalus. «Implantarem el califat a Espanya i recuperarem la nostra terra. Atac imminent a Al-Andalus. Si déu vol», es va escriure en una sèrie de missatges en aquell compte.

Ahir mateix, els comptes vinculats a l’EI a Twitter van celebrar l’atemptat publicant anteriors comunicats d’amenaça contra Espanya i escrivint missatges com «a tots els espanyols, ara és temps de pagar per tot el que els vostres Governs han fet als nostres països».

Catalunya i Barcelona, no obstant, ja eren el 2015 una de les zones més exposades. Estaven en el punt de mira dels gihadistes per formar part d’Espanya, un territori que pretenen reconquistar per considerar-se obligats a reimplantar l’islam en tots aquells territoris que, com Al-Andalus, en algun moment van ser musulmans. L’enorme presència de turistes feia a més que qualsevol atac a la capital catalana i en un lloc tan conegut com la Rambla tingués ressonància mundial.

Encara que l’amenaça terrorista sempre ha estat present, fa un any va augmentar la preocupació sobre la seva possible imminència després que una de les productores de l’EI difongués una imatge amb emblemàtics monuments mundials assenyalats com a futurs escenaris d’atemptats entre els quals figurava la Sagrada Família.

Els altres eren el Colosseu de Roma, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el Big Ben de Londres (ciutat en la qual els gihadistes van atemptar, també amb un vehicle, els mesos de març i juny). La troballa de la fotografia va donar lloc a una reunió dels Mossos amb els responsables de la seguretat del temple de Gaudí i a partir de llavors les forces de seguretat van aplicar noves mesures per millorar la protecció de la basílica.

Però l’amenaça gihadista era anterior. Quan l’abril del 2015 els Mossos, en el marc de l’operació Caront, van desmantellar una cèl·lula terrorista d’espanyols conversos a l’islam van descobrir que entre els seus plans hi havia atemptar contra el centre comercial de Les Arenes i contra la comissaria dels Mossos de la plaça d’Espanya.

De fet, en els mapes de les agències i serveis de la lluita antiterrorista Barcelona fa anys que està marcada com un lloc rellevant. Tant és així que el 2009 el Govern dels Estats Units va decidir obrir al consolat de la ciutat una antena d’espionatge en la qual participen diverses agències amb la missió de servir de base d’intel·ligència antigihadista al Mediterrani occidental. Com va deixar patent el llavors ambaixador dels Estats Units a Espanya, Eduardo Aguirre, en un informe del 2007 filtrat per Wikileaks «les autoritats espanyoles i nord-americanes han identificat Catalunya com el principal centre mediterrani d’activitat de radicals islamistes».

Per al diplomàtic, «l’alta immigració, tant legal com il·legal, des del nord d’Àfrica (Marroc, Tunísia, Algèria), així com del Pakistan i Bangla Desh fa d’aquesta regió un imant per reclutar terroristes».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La ciutat havia sigut escenari d’una infinitat d’operacions policials contra el gihadisme. La majoria, amb l’excepció de la cèl·lula desmantellada en l’operació Caront, tenia com a objectiu individus relacionats amb la difusió de propaganda gihadista. L’estratègia policial era eminentment preventiva. Consistia en la seva detenció tan aviat se sospitava que tenien vel·leïtats gihadistes, sobretot relacionades amb la consulta i la difusió de materials a través d’internet.

A més a més, els diferents cossos policials seguien molt de prop la pista d’aquells que se sospitava que s’havien desplaçat a Síria i l’Iraq a lluitar a les files de l’EI. Durant els últims mesos, la prioritat era detectar el seu possible retorn després de les grans pèrdues de territori patides pel califat gihadista.