UNA RELACIÓ AMB ALTS I BAIXOS
PP i PNB, una història d'amor i odi
Durant anys han sigut partits que s'ignoraven mútuament, hi ha hagut menyspreus, tímids acostaments, coincidències indesitjades i per descomptat, pactes interessats
Els penabistes aspiren a obtenir en les pròximes negociacions les transferències de Presons i de la gestió econòmica de la Seguretat Social
zentauroepp21382980 gra218 madrid 30 01 2013 el presidente del gobierno mar170807234507 /
La relació entre el PP i el PNB ha passat per totes les situacions imaginables, molt més enllà de la simple dualitat amor-odi. Durant anys s’han ignorat, hi ha hagut menyspreus, tímids acostaments, coincidències puntuals i, per descomptat, pactes interessats. A més, ha sigut freqüent que coincidissin dos estats contradictoris en el temps: moltes vegades els penabistes han tingut millor tracte amb el PP estatal que amb el basc, o es pactava a Vitòria mentre es discutia amb Madrid.
Entre tanta paradoxa, el moment actual és un dels més controvertits. Quan el PP es troba en un dels seus moments de més rebuig a Euskadi, en declivi electoral i afectat per la corrupció, els penabistes han decidit recolzar els comptes de Mariano Rajoy i convertir-se en el suport del primer president espanyol en exercici que ha hagut de declarar davant l’Audiència Nacional per un cas de corrupció. Amb els beneficis aconseguits per a Euskadi n’hi ha hagut prou per acontentar l’electorat penabista, fins al punt que les enquestes segueixen donant a l’alça el partit d’Andoni Ortuzar.
I és que l’ajuda del PNB a Rajoy està ben pagada. No només per la quantiosa rebaixa de la quota aconseguida, o per la devolució de 1.400 milions d’euros, o per les inversions promeses de 3.380 milions fins al 2023. Aquestes són les contrapartides al suport per tirar endavant els Pressupostos Generals; són èxits ja compromesos. Ara, els negociadors penabistes tenen nous objectius.
La reunió del juliol passat entre el lehendakari, Iñigo Urkullu, i Rajoy a la Moncloa marca una nova etapa. A finals d’agost o principis de setembre els dos executius iniciaran les negociacions sobre les transferències pendents. El PNB té especial interès en dues: la gestió econòmica de la Seguretat Social i Presons. El mateix lehendakari ha expressat que té l’esperança que per fi es pugui negociar el tancament de l’Estatut de Gernika, la principal reclamació històrica del seu partit. Crida l’atenció aquest optimisme quan fa tot just uns mesos la relació entre els dos partits era nul·la, i Rajoy ni contestava les cartes que regularment li enviava Urkullu demanant una reunió.
HISTORIAL DE DESACORDS / Fins al 1990, la presència dels populars a la Cambra basca era molt escassa, i els vots penabistes gairebé no tenien pes a Madrid, i per això a penes van tenir interès a acostar posicions. El president dels populars a Euskadi entre 1989 i 1996 va ser Jaime Mayor Oreja, a qui van seguir Carlos Iturgaiz, fins al 2004, i María San Gil, fins al 2008.
Tots tres van mantenir la mateixa visió: el PNB era per a ells còmplice d’ETA. Amb l’acord de Lizarra pel mig, els dirigents de les dues formacions mantenien un notori enfrontament que va arribar a l’àmbit personal.
Sorprenentment, enmig d’aquest període, i amb ETA activa, el PNB va tancar un acord el 1996 amb José María Aznar que li va permetre ser president. A canvi, van arribar a acords sobre el concert econòmic, transferències i la devolució del patrimoni dels nacionalistes bascos incautat durant la guerra civil.
Notícies relacionades‘PLA IBARRETXE’ / Però un cop el PP ja no va necessitar els penabistes, les relacions es van refredar, sobretot quan Juan José Ibarretxe va plantejar un nou estatut polític per a Euskadi, amb el suport de Batasuna, que va ser laminat a Madrid. La congelació total de les relacions va arribar el 2009, amb la investidura de Patxi López com a lehendakari gràcies al PP i UPD, i aprofitant la il·legalització de l’esquerra abertzale. El PNB, que havia sigut la força més votada, ho va considerar «un cop institucional».
Des d’aleshores, han tornat a trobar punts d’interès mutu. La necessitat és també la causa que ara Rajoy despengi el telèfon quan truquen els penabistes. I sap què li demanaran en la pròxima reunió: les competències pendents, amb l’Estatut de Gernika a la mà. Com a pròleg, els populars bascos han adobat el terreny a l’afirmar que Euskadi ha de gestionar Presons si ETA es dissol.
