Els clarobscurs del turisme diplomàtic

La cascada de crítiques abocades sobre el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, per haver-se allotjat a l’ambaixada de l’Equador durant les vacances amb la seva família aquest mes d’agost ha generat malestar en la diplomàcia espanyola, que observa amb sorpresa la polèmica.

El Govern també dilueix la controvèrsia. Al·lega que es tracta d’una pràctica estesa entre els càrrecs polítics espanyols i d’altres països que no suposa un increment de la despesa pública. Fonts de l’Executiu recorden que els ambaixadors són lliures de convidar a les seves residències, encara que siguin edificis de l’Estat, els seus amics i familiars, ja sigui en viatges oficials o de caràcter privat.

El que va ser ambaixador davant l’ONU (en governs de la UCD, el PSOE i el PP) Inocencio Arias considera que l’enrenou aixecat per l’allotjament de Dastis a l’Equador és una «polèmica infantil». «L’ambaixada és per sobre de tot un edifici oficial al servei de l’Estat espanyol però, a més, és la casa de l’ambaixador. Hi viu i, per tant, com que ell paga el menjar i etcètera pot convidar els seus amics», sosté en declaracions a aquest diari.

Arias insisteix que el ministre d’Exteriors no es va allotjar a l’ambaixada pel seu càrrec, sinó per l’amistat que l’uneix al representant espanyol al país llatinoamericà. «No és que els membres del Govern o alts càrrecs s’allotgin a les ambaixades en viatges privats, això deu passar molt poc; és que el senyor Dastis és amic de l’ambaixador a l’Equador i el va convidar. Jo hauria fet el mateix si fos amic meu, com he invitat literats, periodistes i homes de negocis», explica.

¿Hi ha una frontera entre l’allotjament esporàdic, per amistat, en una ambaixada i l’abús d’aquestes pràctiques com un fet generalitzat?

Pelegrinatge al Vaticà

Fonts del PP expliquen a aquest diari que els viatges privats de membres del Govern i alts càrrecs de l’Estat a edificis de representació a l’exterior van ser una tendència generalitzada durant la primera legislatura de Mariano Rajoy. Indiquen que aquesta pràctica va ser habitual, i recorden que l’ambaixada més sol·licitada va ser la del Vaticà. «Era un pelegrinatge», afirmen, sorpresos per la polèmica que ara s’aixeca.

Es dona la circumstància que qui va ser ambaixador a la Santa Seu entre el 2012 i el 2017, Eduardo Gutiérrez Sáenz de Buruaga (destinat a Portugal al juliol), havia treballat als quarters generals del PP a Madrid, al carrer de Génova, i mantenia amistat amb una part important dels dirigents populars que s’hi van allotjar en viatges privats.

¿És una conducta exemplar l’ús d’ambaixades per a viatges privats encara que no comporti increment pressupostari? «No m’he plantejat si és una conducta exemplar, és simplement normal i no censurable. A casa meva, i l’ambaixada també ho és, convido qui vull i al·lucino que algun periodista que ha estat convidat a l’ambaixada ara s’estranyi que ho faci Dastis. És ridícul, no sé si partidista», opina Arias. El diplomàtic insisteix que això passa «a gairebé tots» els països.

Absència al Consell de Ministres

Notícies relacionades

Les vacances de la família Dastis: el ministre s'allotja a l'ambaixada i fa servir el cotxe oficial

Com més població, més recursos

La polèmica es va veure agreujada, en el cas d’Alfonso Dastis, perquè no va participar en el Consell de Ministres extraordinari de dimecres passat al palau de la Moncloa, que va abordar les mesures per resoldre el conflicte laboral dels agents de seguretat a l’aeroport de Barcelona. A la roda de premsa posterior a la reunió, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, es va limitar a confirmar que Alfonso Dastis era a l’Equador.

Fonts del Govern assenyalen que el seu comportament és «absolutament normal», i subratllen que «fins i tot va evitar portar escortes per no gastar més». Al palau de la Moncloa opinen que la controvèrsia és estèril i que respon més a un  atac partidista que a la crítica fundada d’una conducta a la qual no hi ha res a retreure.