La CUP pressiona per aprovar la llei de ruptura abans de la Diada

El primer d’octubre finalitza una etapa i, amb ella, els freqüents desacords a la banda independentista sobre aquest full de ruta, a expenses que el 2-O en neixin de nous, és clar. I sembla que hi ha pressa per dissipar les diferències amb la finalitat de trobar acords ràpids. Fins i tot amb la llei del referèndum en suspens, sense saber si serà admesa a tràmit al Parlament o bé s’hi donarà curs mitjançant decret pel Govern català, els actors del procés ja han posat en joc el següent contenciós, potser l’últim. La llei de transitorietat jurídica o, simplement, llei de desconnexió d’Espanya.

Els últims dies tant la CUP, ahir,com la setmana passada les entitats sobiranistes (Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural) han demanat que s’aprovi abans del referèndum, sabent que el PDECat s’hi mostra reticent. Els anticapitalistes, a més a més, han circumscrit la seva exigència i aquest mateix dimarts han avançat la data desitjada d’aprovació a abans de la campanya electoral. ERC, com sol fer, no fa pública la seva disparitat de criteri amb els postconvergents, però intramurs opinen com les entitats i, també, com els anticapitalistes.

La llei de desconnexió es configura com una sèrie de preceptes d’immediata aplicació després de la proclamació d’independència. És, de fet, una declaració d’independència però redactada en articles i detallada per capítols. Els secessionistes consideren que s’ha d’aprovar abans del referèndum amb la salvaguarda que entri en vigor si venç el sí i aplicar-se automàticament quan es donin els resultats oficials del referèndum que, comptant amb l’escrutini del vot per correu, no seria el mateix dia u, sinó uns dies després.

La trinxera independentista, excepte el PDECat, considera que entre l’escrutini i la independència real no s’ha de fer cap altre tràmit. Al PDECat, o com ja és habitual, alguns sectors del partit, pensen que és millor aprovar-la al Parlament després del referèndum. La llei en si, aquesta declaració articulada d’independència, constitueix, òbviament un delicte de sedició i, per tant, força una resposta més important de l’Estat. Encara que s’hi incorpori la salvaguarda de l'entrada diferida.

Confiança postconvergent

La setmana passada, el president de l’ANC, Jordi Sánchez, va unir la seva veu al cor de veus que reclamen l’aprovació prereferèndum. El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, el postconvergent Lluís Corominas, ja va assenyalar al seu dia que explicaran el contingut de la llei aquest mes, és a dir, la setmana que ve, per la qual cosa ha negat que intentin amagar-ne el redactat, i s’ha mostrat convençut que també es posaran d’acord en el procediment per tramitar-la. «La tramitarem d’acord amb tothom. Cada vegada que hem tingut algun problema d’aquest tipus ens hem posat d’acord en el calendari i la tramitació, ho hem superat», va aventurar Corominas.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, va assenyalar ahir al Parlament que no n’hi ha prou només a explicar la llei de desconnexió «simbòlicament», sinó que «es tanquin els tràmits parlamentaris per tenir-la aprovada abans de començar la campanya electoral».

Això podria portar, fins i tot, si s’entra aquesta setmana o l’altra al registre, que al ple del 6 i 7 de setembre (últim, ordinari, abans de la campanya), on previsiblement s’aprovarà la llei de referèndum, es doni curs també a la de transitorietat. Un cop a la legalitat espanyola en dos temps. Sense marge de reacció per a l’Estat entre l’un i l’altre i tot a les portes de la Diada de l’Onze de Setembre. Feta ja tota la feina parlamentària, tota actuació contra la Mesa o contra els diputats seria pírrica i obraria, pràcticament, com a propulsor propagandístic dels secessionistes.