Puigdemont afirma que el Govern ja té 6.000 urnes per a l'1-O

«Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l’Estat pot frenar l’1-O». D’aquesta manera i responent les preguntes del rotatiu britànic Financial Times Carles Puig-demont va tornar ahir a la «normalitat», és a dir, al procés, aplicant allò que diverses veus del seu Govern, i fins i tot ell mateix en l’entrevista, ha anat  explicant aquests dies. Que el més gran dels fracassos dels terroristes de Barcelona i Cambrils, la seva derrota, és, precisament, que la vida (política) segueixi el seu curs, sense cap més alteració que el dol i el dolor dels últims 10 dies. 

Les paraules de Puigdemont arriben, potser, 24 hores abans del que tothom preveia, és a dir, poc abans de la gran manifestació d’avui que molta gent havia assenyalat com el tancament del luctuós parèntesi que la cèl·lula islamista abatuda i detinguda pels Mossos va obrir el 17 d’agost. En aquesta entrevista, Puigdemont no va donar més detalls d’on ha obtingut el seu Executiu aquestes 6.000 urnes, ni tampoc de quan podran disposar de les més de 2.000 que els falten per complir amb un dels requisits de l’1-O, i és que hi hagi tantes meses electorals com acostuma a haver-hi en les jornades electorals.

Sense por a la presó

Sí que es pot deduir, no obstant, que la Generalitat, després de declarar desert el concurs obert al seu dia, ha recorregut ara a més d’un proveïdor per comptar amb els recipients electorals, i d’aquí ve que no comptin encara amb el 100%. Això sí, el president no va donar pistes del misteriós lloc on s’oculten les urnes. 

El to utilitzat per Puigdemont és gairebé d’advertència a l’Estat que ja ha arribat tard i que ja està tot preparat. Com qui diu, parafrasejant un guió de Star Trek,  tota acció és inútil, fins i tot la més extrema. «No vull anar a la presó però no hi ha res que em puguin fer a mi, que faci aturar aquest referèndum», va avisar el president. Puigdemont no fue l’únic que va tornar ja a la plàcida i familiar (sobretot per comparació amb el que s’ha viscut els últims dies) rutina del procés. 

En el pols dialèctic que aquesta setmana han protagonitzat la CUP i el PDECat al voltant de la conveniència o no d’aprovar la llei de transitorietat jurídica, és a dir, de desconnexió amb Espanya, només faltava sentir la veu d’ERC. Així, el portaveu republicà, i diputat de Junts pel Sí, Sergi Sabrià, va afirmar que Esquerra creu que «estaria bé que s’aprovés el text abans de l’1-O, perquè entrés automàticament en vigor el 2 d’octubre», en cas d’una victòria independentista en el referèndum d’autodeterminació que prepara el Govern català. 

«Seria bo que la ciutadania conegués en campanya què diu la llei de transitorietat i quin serà el marc jurídic que regirà en cas de victòria del sí, va assenyalar Sabrià, que  va fixar per abans de la Diada el límit temporal perquè es pugui aprovar aquesta llei. També, en línia del que va expressar l’anticapitalista Anna Gabriel, Sabrià, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va fer vots perquè duguin a terme tots els tràmits vinculats al mateix referèndum (aprovar la llei, desenvolupar-la i convocar la consulta vinculant) abans de la Diada de l’11 de setembre.

Acusació d'Albiol

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El que va mantenir un peu a cada riba, les seqüeles de l’atemptat, per un costat, i el procés, per l’altre, va ser el líder del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol. Pel popular, el Govern ha utilitzat els atemptats de la setmana passada «en favor del procés independentista», tot i que considera que no tots els representants de la Generalitat ho han fet. 

En opinió de García Albiol, «els partits constitucionalistes han estat a l’altura, i no es pot dir el mateix d’alguns representants i membres del Govern»,  va declarar després del ple extraordinari del Parlament sobre els atemptats.