¿Qui és qui a l'Esquerra Independentista?

Des del seu naixement el 2001, la CUP s’ha consolidat en les institucions catalanes i encara que molts reconeixen els seus al·legats, pocs poden identificar les seves arrels. Encara menys amb el laberint de fusions i escissions d’organitzacions que l’han precedit i l’han fet pujar fins a convertir-se en una força decisiva de la política catalana.

El naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) el 1968, escindit del Front Nacional de Catalunya (FNC),constitueix uyn pas més en el que havia sigut l’independentisme. Aquesta nova formació va incorporar l’estrella vermella i el triangle groc a l’estelada blava, per defensar a l’uníson l’«alliberament nacional i social». La primera crisi del partit, el 1974, es va tancar  amb una escissió interna i dos afegitons: el PSAN-provisional i el PSAN-oficial.

El PSAN-provisional, malgrat ser més minoritari, va vertebrar el moviment del qual sorgiria l’Esquerra Independentista. Des del 1974, els seus militants teoritzarien sobre l’organització del Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN), que aglutinaria al cap de poc temps diferents organitzacions de caràcter nacional-popular tenint com a base un mateix projecte polític articulat per sectorials. A partir del 1979 aquest moviment va actuar com a front d’oposició al règim del 78 (va néixer llavors Terra Lliure) i va crear sindicats de treballadors, organitzacions de joves i d’estudiants.

El 1984 va aparèixer el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), com a organització unitària de l’independentisme, que es va escindir el 1987. Una part va donar pas a la fugaç AUP el 1993, i l’altra, Catalunya Lliure, es va dissoldre el 1996. Molts militants van entrar aleshores a ERC, i altres van formar el 1995 la Plataforma per la Unitat d’Acció, que el juliol del 2000 es va dissoldre per donar pas a Endavant.

Davant la proliferació de casals populars, van apostar per revertir la tendència. Les organitzacions estudiantils i juvenils van ser les primeres a fusionar-se i va néixer l’Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) –que fundarien juntes el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) el 2006–, així com Maulets i la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), que s’ajuntarien el 2012 i de les quals sorgiria Arran.  ¿Però quin és el panorama actual? 

Alerta solidària

Formada majoritàriament per advocats, des del 2000 Alerta Solidària és l’organització «antirepressiva» que posa a disposició dels seus militants formació i representació judicial i política. Organitzen campanyes públiques per denunciar casos de vulneració de drets dels militants, així com de col·lectius i persones afins.

Arran

Aquesta organització s’ha situat recentment en el panorama mediàtic per les seves accions contra el turisme massiu. Molt actius als carrers, des d’Arran denuncien la falta d’espais de reunió per crear projectes col·lectius, l’elevat atur juvenil i les dificultats per accedir a la vivenda. El seu objectiu és «construir el moviment juvenil» de tot el territori dels Països Catalans.

CUP

La CUP actua com la branca institucional que congrega les demandes del moviment en assemblees populars. La seva aposta per la «lluita municipal» es va reactivar amb el canvi de segle, quan una Esquerrra Independentista renovada va ser  capaç de crear cada vegada més candidatures municipals. Des del 2003 fins al 2015 van multiplicar els seus regidors, però no van fer el salt al Parlament fins al 2012. Amb 21 alcaldies, la CUP gestiona municipis en què viuen un total de 576.421 persones. 

COS

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és una de les organitzacions més antigues del moviment. Dona assessorament laboral i sindical i denuncia casos de precarietat i vulneració de drets laborals. El seu objectiu és desmarcar-se dels sindicats tradicionals i apostar per la «combativitat». 

Endavant

L’objectiu d’aquesta organització política és enfortir la vinculació dels moviments socials amb l’«alliberament nacional». Un dels seus principis irrenunciables és que les organitzacions «prioritzin» les lluites populars i que l’Esquerra Independentista no s’aboqui a un «front institucional», i per això insisteixen en la necessitat de no deixar que aquestes eclipsin el moviment popular de base. La gran cara visible d’Endavant és Anna Gabriel.

SEPC

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans actua com l’«agent sindical estudiantil». Apel·len a una educació «pública, popular, feminista, de qualitat i en català» i la seva tasca consisteix en l’«organització i mobilització» de l’alumnat perquè «prengui consciència dels seus drets». Aliats necessàriament amb les assemblees de les diferents facultats i instituts, s’enorgulleixen d’haver aconseguit parar el conegut decret 3+2 (3 anys de grau i 2 de màster), gràcies a una moratòria aprovada el maig del 2016 pel Parlament arran d’una moció presentada per la CUP.

Noves organitzacions

Notícies relacionades

La CUP reclama aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat la setmana que ve

Esquerra i CUP forcen el PDECat a aprovar la llei de ruptura abans de l'1-O

Encara que no formen part de la Taula de l’Esquerra Independentista (TEI), màxim òrgan de coordinació, altres formacions incideixen en aquest moviment. Una és Poble Lliure, hereva de l’MDT, creada el 2014 i a la qual pertany el diputat Albert Botran. «No ens considerem un corrent intern, som una organització independent que aposta institucionalment per la CUP», afirma un portaveu, i per això no veuen «necessari formar part del moviment».

Per una altra part, el 2016 es van succeir escissions d’Arran en diferents Assemblees de Joves per la Unitat Popular (AJUP) degut, sobretot, a la confrontació d’estratègies i aliances a l’hora d’encarar el procés sobiranista.