EL REPTE INDEPENDENTISTA

6-S, el dia del xoc

Puigdemont es prepara per convocar l'1-O i Rajoy, per curtcircuitar-lo

Els dos governs asseguren que arribaran fins a les últimes conseqüències

zentauroepp37771126 barcelona  barcelones   22 03 2017     politica     pleno de170905212710

zentauroepp37771126 barcelona barcelones 22 03 2017 politica pleno de170905212710 / DANNY CAMINAL

5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El president José Montilla va fer seu el lema 'fets, no paraules', que es pot aplicar perfectament al que es viurà avui en el conflicte sobiranista a Barcelona i Madrid. Després de mesos de preparatius i esgrima verbal entre l’independentisme i els principals poders de l’Estat, avui és el dia en què per un costat el Parlament i el Govern donaran llum verda al des­afiament del referèndum –la llei que el regula i el decret del Govern que el convoca– i el Govern del PP instarà el Tribunal Constitucional (TC) perquè el suspengui de seguida i prengui altres mesures coercitives per intentar curtcircuitar-lo.

Tot això arriba l’endemà que el Tribunal de Comptes caldegés l’ambient citant per al dia 25 Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs i set alts càrrecs més per notificar-los que han de pagar el cost del procés participatiu del 9-N: 5,2 milions d’euros. Una decisió que va encendre la batalla. «Si els toquen a ells ens toquen a tots», va exclamar Puigdemont.

Segons un alt dirigent sobiranista, avui serà un dia de mirades de ­reüll entre el Parlament i el Govern per una banda, i el Govern central i el TC per l’altra. Com si es tractés de l’última jornada d’un final de lliga a què els dos favorits arriben empatats a punts, els uns i els altres intentaran jugar les cartes amb la màxima agilitat possible. El Govern i l’independentisme, per aprovar en hores el marc legal del referèndum. I l’Estat, amb el TC ja reunit, per intentar torpedinar com més aviat millor el desafiament secessionista. Els uns i els altres han guardat fins avui els detalls de les seves respectives tàctiques de joc i han decidit seguir esbatussant-se verbalment de forma vehement.

Abstenció dels comuns

¿Què passarà llavors? D’entrada obrirà el joc Junts pel Sí (JxSí), que no ha tramitat fins avui la seva llei del referèndum a través de la Mesa del Parlament per evitar que la norma sigui suspesa abans fins i tot de ser debatuda en el ple del Parlament. Avui el que farà és demanar una alteració de l’ordre del dia del ple per introduir aquesta llei i possiblement també la de transitorietat jurídica.

Prèviament, a les 9 del matí s’haurà celebrat una reunió extraordinària de la Mesa per tramitar per fi les dues lleis. És possible que es concedeixi a l’oposició un període d’un parell d’hores perquè presenti i negociï esmenes. Un formalisme per poder afirmar que no s’ha debatut i votat la llei sense cap marge per a l’oposició. Una oposició que intentarà que la Mesa reconsideri aquesta estratègia de màxima urgència, un procediment gens habitual quan es debat una llei, ja que és habitual donar setmanes de temps per analitzar-la i polir-la.

La llei serà debatuda i en el moment de la votació Ciutadans (C’s), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Partit Popular (PP) sortiran de l’hemicicle en senyal de protesta per un ús, afirmen, que no s’ajusta al reglament del Parlament. Catalunya Sí que es Pot (CSQP), en canvi, sí que participarà en la votació i tractarà d’introduir esmenes sobretot per negar caràcter vinculant al referèndum. Ja hi ha hagut converses al respecte amb la CUP i JxSí. Finalment, tenint en compte que les esmenes no prosperaran, CSQP optarà per abstenir-se.

Mentrestant, a Madrid, el Govern de Rajoy saltarà immediatament a impugnar els moviments del sobiranisme quan la llei sigui presa en consideració per la Mesa. El TC estarà reu­nit i els tràmits també seran extraordinàriament àgils per aconseguir que el TC suspengui –és automàtic quan l’Estat recorre contra iniciatives autonòmiques– la normativa sobre el referèndum.

És conegut, perquè ahir ho va tornar a verbalitzar el portaveu del Govern, Jordi Turull, que el Govern no prendrà en consideració el que dicti el TC i només acatarà les decisions que hagi pres el Parlament, que un cop aprovi la llei la publicarà immediatament al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) i reunirà el Govern perquè tots els consellers en ple firmin el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O.

¿Accions coercitives?

A partir d’aquest desacatament del Govern és quan arriba, per fi, l’hora dels fets. L’hora de la veritat. Es tractarà de veure quins mecanismes activa l’Estat per fer complir les seves decisions. Sembla descartat l’ús de l’article 155 de la Constitució, que permetria suspendre l’autonomia, per falta de temps per aplicar-lo –requereix una tramitació legal i pel Senat i no hi ha temps material per executar-lo abans de l’1-O.

A partir d’aquí, es preveu que el TC articuli inhabilitacions o sancions als responsables del referèndum, atenent als requeriments rei­terats que el TC ha anat fent arribar a la Mesa del Parlament i a diversos consellers quan s’han anat desplegant mesures relacionades amb el referèndum, com les resolucions del debat de política general, les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent o la partida pressupostària –anul·lada– per pagar la consulta de 

l’1-O.

El Govern del PP ha garantit que no hi haurà urnes i que si és necessari les retirarà. Per fer-ho compta amb el suport tàcit que ahir li va brindar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que va aconseguir que el president del Govern acceptés la idea d’una comissió al Congrés per abordar el cas català. D’alguna manera es podria pensar que a canvi Sánchez es posa del costat del Govern en la seva estratègia contra les urnes.

Els cops verbals

El que passi avui al Parlament, la Generalitat i el Govern ve precedit de nous cops verbals entre els dos contendents. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va aprofitar l’obertura de l’any judicial, amb el rei Felip VI, per advertir que davant els que se situen fora de la llei «no hi pot haver vacil·lacions» sinó una actuació serena «però tan ferma i enèrgica com requereixi la preservació de les institucions de l’Estat de dret». El president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, també va carregar contra les «voluntats unilaterals» contràries a la Constitució. «Cap principi democràtic pot emparar ni legitimar que una part disposi sobre el tot».

Notícies relacionades

Davant d’això, el Govern va tornar a garantir que només obeirà el Parlament, i el portaveu i conseller Jordi Turull va recomanar al fiscal «que es llegeixi les lleis» perquè convocar un referèndum no és un delicte. També des de JxSí van preparar ahir la batalla. Marta Rovira va advertir: «Si el dret de vot es veu clarament amenaçat, utilitzarem tots els mecanismes legals al nostre abast».

A més a més, divendres JxSí i CUP van convocar un altre ple, extraordinari, en què el Govern respondrà a les mesures que hagi pres l’Estat. El famós xoc de trens ja és una realitat.