L'independentisme travessa la línia vermella

El 6 de setembre del 2017 passarà a la història del parlamentarisme català per ser el dia en què una majoria independentista va aprovar una llei del referèndum i perquè immediatament després el Govern en ple, al mateix Parlament, va firmar el decret de convocatòria d’aquesta consulta. És a dir, perquè es va travessar la línia vermella. El Paral·lel 38 de la Constitució espanyola. La que obre la caixa dels trons. Però també passarà a la història perquè el part de l’aprovació de la llei va venir precedit per la pitjor bronca parlamentària mai vista des de la restauració de la democràcia. Una batalla juridicopolÍtica sense treva i sense terme mitjà entre independentistes i no independentistes mentre el Govern de l’Estat i la fiscalia activaven de seguida actuacions per curtcircuitar el referèndum.

El passadís de l’hemicicle, que serveix als diputats dels escons més alts per accedir als seus llocs, es va convertir en una fonda rasa que va separar en dues parts el Parlament. La discussió i el debat (que s’entengui no com una reiteració del mateix concepte) de la llei de referèndum va convertir la Cambra catalana en un autèntic circ, on cadascuna de les dues parts en litigi va mostrar un discurs propi sense fissures basat en els greuges causats pel contrari i que va conduir inexorablement al xoc. El primer xoc, perquè el gran, el de trens, arribarà durant el dia d’avui.

BUCANERS I FILIBUSTERS

Per un costat hi ha els independentistes, obligats, diuen, pel Govern central i els partits nacionals, a forçar el reglament del Parlament (fins a doblegar-lo, de fet, al seu gust) per poder abordar un tema tan candent en seu parlamentària. Per l’altre els no independentistes, confiats que fins ara el vent de la legalitat els bufava de popa, i que ahir van patir en les seves carns el corró de la majoria adversària. Els primers van actuar com a bucaners amb el reglament. Els segons, com a filibusters amb el temps.

La torsió a què Junts pel Sí i la CUP van sotmetre el reglament es va demostrar, per exemple, per la plantada dels lletrats del Parlament a publicar al butlletí oficial el text de la llei admesa a tràmit. O en l’exempció de poder demanar un dictamen al Consell de Garanties, potestat que és un dret dels diputats. No va ser  improvisat, ja que els secessionistes entenen que quan un aborda un procés d’aquest tipus queda sobreentès que la legalitat espanyola s’ha de desobeir: «Es perdran parlant de funcionaris, lletrats, del Consell de Garanties… Però el que importa són els ciutadans. I ells demanen respecte als drets fonamentals, als drets humans, que inclouen el dret a l’autodeterminació», va apuntar el mateix Puigdemont.

PRINCIPI DE REACCIÓ

Mentrestant, a Madrid, el Govern central va començar a posar els fonaments de la reacció, que es preveu que serà contundent i s’haurà de veure si és tan quirúrgica com es promet. Reacció furibunda de Soraya Sáenz de Santamaría insistint en els abusos sobre el reglament del Parlament, que va qualificar de «puntada a la democràcia». I, sobretot, anunci de querella de la fiscalia contra els membres de la Mesa que a primera hora van admetre a tràmit la llei de l’1-O. És a dir, els quatre de Junts pel Sí i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que Es Pot.

¿I el Tribunal Constitucional? S’espera que actuï avui. Per començar, haurà d’abordar l’incident de recusació que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va presentar ahir, a manera d’estratagema per endarrerir les decisions de l’alt tribunal.

Perquè va ser una jornada d’estratagemes, de presentació de peticions de tota mena, per part de Ciutadans, el PSC i el PP, que van afavorir gairebé una desena de reunions de la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus. De mans alçades, de crits i improperis, a l’hemicicle per part dels diputats d’aquests partits per respondre i denunciar el vestit a mida que els independentistes s’estaven fent amb el reglament i també per contrariar Forcadell.

Notícies relacionades

La llei del referèndum plana sobre el ple del Parlament | Directe

Els detalls de l'1-O

A efectes pràctics, el que va fer el Parlament va ser votar tres vegades. Dues per avançar tràmits, on es va imposar la majoria sobiranista, i la tercera, amb l’absència de Ciutadans, el PSC i el PP,  després del debat de la llei. Al mig, el debat parlamentari, també el de la sessió de control on Puigdemont va respondre les queixes dels no independentistes, en concret la líder de l’oposició, Inés Arrimadas, a qui va respondre: «Aquest Govern no practica l’amenaça sinó la democràcia; contra l’amenaçocràcia del seu règim, nosaltres, democràcia».

Arrimadas no devia quedar gaire convençuda, ja que va anunciar després que promourà una moció de censura a Puigdemont amb l’objectiu, únic, de convocar eleccions.