Referèndum suspès

Va flotar pels passadissos del palau de la Moncloa una estranya sensació d’irrealitat, tan inapel·lable com paradoxal: tothom sabia que el xoc de trens entre la Generalitat i l’Estat es produiria i ningú esperava que succeís. Madrid admet la perplexitat, però Mariano Rajoy va aprendre del 9-N que hauria d’haver preparat un pla de crisi, i ahir va sortir a desplegar la resposta de l’Executiu per frenar el desafiament independentista. 

En 48 hores, Junts pel Sí i la CUP han aprovat l’arquitectura jurídica per esqueixar Catalunya d’Espanya en dos plens del Parlament extenuants i tensos com cap altre. I en només 24 hores, el Govern i el Tribunal Constitucional han laminat els fonaments de l’1-O.

El Govern espanyol hi va respondre en dues esferes. La jurídica: quatre recursos al Tribunal Constitucional, que ja de nit va suspendre les lleis validades a la Cambra catalana i va advertir un miler de càrrecs polítics i no polítics de les conseqüències penals de desobeir-lo. I la dialèctica: la patrimonialització del concepte de democràcia. Rajoy va provar d’apoderar-se del seu significat per erigir-se en el defensor i garant de la llibertat davant els «radicals».

La poderosa teatralitat de la bronca del Parlament i la resposta grandiloqüent de la Moncloa han donat ales al concepte força que ha començat a circular en els argumentaris dels populars: «cop d’Estat». Davant d’aquesta amenaça, Rajoy va advertir per primera vegada que si se celebra el referèndum l’1-O, podria estar en joc l’autogovern de Catalunya. No va ser una relliscada. Ho va llegir en un comunicat que el seu equip va preparar i revisar al mil·límetre.

Èpica i drama

El Parlament i la Moncloa es miraven de reüll en una jornada d’èpica i drama. El Parlament, robant hores al son, es va reobrir amb una llei del referèndum aprovada la nit anterior i amb una llei de transitorietat nascuda ja de matinada aquest divendres, en una altra jornada que alguns van veure «històrica» i d’altres «histriònica». Mentrestant, la Generalitat desplegava el referèndum des del minut u, demostrant una clara intencionalitat de tirar endavant amb la llei i el decret de convocatòria aprovats dimecres passat i suspesos al cap de 24 hores.

Es va posar en marxa la web del referèndum, es van enviar cartes a tots els alcaldes reclamant-los que indiquin en dos dies quins locals posen a disposició i es va fer cas omís dels avisos que anaven arribant des de la fiscalia i el Consell de Ministres.

El fiscal general de l’Estat va anunciar que la querella contra els membres de la Mesa del Parlament s’ampliava al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la resta del seu Executiu. Just després de comparèixer José Manuel Maza, el portaveu del Govern, Jordi Turull, denunciava un «estat de setge» encobert, però recomanava calma i manteniment del rumb previst.

Els informes del Consell d’Estat, que són preceptius per plantejar un recurs davant el TC, havien arribat a la Moncloa a les tres de la matinada. Al matí, mentre els advocats de l’Estat redactaven els escrits a l’alt tribunal, Mariano Rajoy es va reunir amb el cap de l’oposició, Pedro Sánchez. És un suport que el president va agrair públicament, conscient que Podem utilitzaria a l’esquerra la coneguda bala de la dretanització.

"Fermesa i aplom"

Quan es va acomiadar del secretari general del PSOE, Rajoy va presidir el Consell de Ministres i va comparèixer en una escenografia de solemnitat, acompanyat per tots els membres del seu gabinet, per intentar transmetre un missatge d’home d’Estat. «Soc molt conscient de les meves obligacions i de la gravetat del moment, del que està en joc. Sé el que s’espera de mi. I els puc assegurar que no he dedicat tants anys al meu país i a l’interès general com per permetre ara que es pugui liquidar d’una plomada el nostre model de convivència», va advertir.

La Moncloa acostuma a admetre que la seva incompareixença el 9-N del 2014, després de l’exitosa consulta sobiranista, va ser probablement el pitjor error en la presidència de Rajoy. Per això ahir va voler dirigir-se als ciutadans com un cap de Govern que no «vacil·larà a l’hora de complir el seu deure» amb «fermesa, aplom, serenitat i dignitat».

Desafiament redoblat

Res millor per indicar la voluntat de desafiament que la tramitació de la segona de les lleis de ruptura, la de transitorietat jurídica, la que fixa l’arquitectura legal i política bàsica d’una Catalunya independent si venç el sí en la consulta prevista per a l’1-O. 

Notícies relacionades

El TC tomba el referèndum i ordena a la Generalitat i als alcaldes que l'impedeixin

Rajoy adverteix que l'1-O "acabaria amb l'autogovern de Catalunya"

No obstant, el ple parlamentari es va tornar a encallar, com dimecres, en repetides reunions de la Mesa i la Junta de Portaveus, en què els grups de l’oposició provaven d’evitar el debat de la llei, denunciant que un altre cop la majoria parlamentària la tramitava retallant drets de les minories.

Aquest combat entre els uns i els altres es va allargar per espai d’hores ahir al vespre fins que finalment la majoria independentista va aconseguir aprovar una norma amb què es redobla el desafiament a l’Estat després de l’aprovació de la llei i el decret del referèndum de l’1 d’octubre.