El TC deixa Forcadell actuar en el procés contra la mesa del Parlament

El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat de ple, per unanimitat, la recusació presentada amb caràcter preventiu per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Però admet la seva personació en l'incident d'execució de sentència interposat per l'Executiu contra la tramitació i la resta d'acords adoptats aquest dimecres per la Mesa de la Cambra catalana per permetre la votació de la llei de l'1-O.

Això li permetrà defensar "els seus interessos", com pretenia amb la recusació, però no és probable que en el procediment que ara s'obre el mateix Constitucional es plantegi la possibilitat de suspendre-la per desobeir-lo, perquè no ho va demanar el Govern de Mariano Rajoy. El que sí que li facilita és la impugnació d'aquesta mesura, si finalment s'adopta, davant els tribunals europeus. Forcadell ja ha anunciat que recorrerà el rebuig de la seva recusació perquè entén que és inadmissible que un tribunal admeti que pot ser jutge i part, cosa que, segons la seva opinió, vulnera el dret fonamental a un judici just. Afegeix que el mateix acte del del TC admet que no hi ha cap via jurídica per garantir la imparcialitat dels seus membres, informa Fidel Masreal.

L'acte que rebutjava per "impertinent i abusiva" la recusació --com havia passat amb les dirigides amb anterioritat contra tots els magistrats de l'alt tribunal-- ha sigut el primer dels passos que haurà de fer aquesta setmana el màxim intèrpret de la Constitució per acabar amb el procés independentista que aquest dimecres va entrar en la fase definitiva amb l'aprovació per la Cambra catalana de la llei de l'1-0 i amb la firma de la convocatòria del referèndum. El ple de l'alt tribunal es tornarà a reunir aquest vespre a les 19.00 hores per tenir ja a les mans els recursos d'inconstitucionalitat anunciats pel Govern.

Després ha arribat l'admissió a tràmit de l'incident d'execució de sentència pels acords de la Mesa presentat pel Govern contra les sentències del mateix alt tribunal del 2 de desembre i 15 de juliol del 2015, en què el Govern no va demanar expressament a l'alt tribunal que faci ús de la seva nova potestat i procedeixi a suspendre els càrrecs públics que el desobeeixin, ni l'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució que comporta la suspensió per cinc mesos de les resolucions impugnades per l'Executiu central. 

És en aquest procediment on l'alt tribunal ha admès la personació de Forcadell, com ella pretenia. Això significa que seria escoltada durant el procediment si el Constitucional optés per suspendre-la, cosa que no sembla probable perquè el Govern no ho ha sol·licitat. On no estarà personada és en els recursos d'inconstitucionalitat anunciats pel president del Govern, en què sí que es podria sol·licitar aquesta mesura.

Contra el mateix Constitucional

L'acte d'inadmissió de la recusació afirma que es tracta d'una recusació “genèricament formulada” i que, tot i referir-se al conjunt dels magistrats, en realitat “va adreçada a l'òrgan mateix i no als seus integrants”. Aquestes raons, unides a l'“especificitat del Tribunal Constitucional”, un òrgan únic en el seu gènere, que no pertany al poder judicial i que està compost només per 12 magistrats, sense possibilitat de substitució interna, porten a la inadmissió rotunda de l'incident de recusació.

Notícies relacionades

Forcadell recusa els magistrats del TC per "falta d'imparcialitat"

Com més població, més recursos

La presidenta del Parlament al·legava que en els magistrats concorre la causa de recusació prevista en l'article 219.11 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per “haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o causa en anterior instància”. Afegia que, després de la reforma de l'article 92 de la llei orgànica del TC, l'eventual aplicació de les mesures que conté donaria lloc a dues fases processals diferents: una en què només són part l'Administració que sol·licita l'aplicació de les mesures i el ministeri fiscal; i l'altra executiva, en què es poden adoptar mesures contra empleats o càrrecs públics.

El tribunal recorda la seva doctrina sobre recusacions, en què ja ha qualificat “d'impertinents i abusives” les dirigides contra tots els seus membres. Com que la de Forcadell s'adreça en realitat contra el mateix Constitucional “no té substantivitat jurídica i no és creditora d'una decisió sobre el fons”.