A què s'enfronten els que desobeeixin el Constitucional

El Tribunal Constitucional va suspendre aquest dijous les normes amb què el Parlament pretenia consolidar el referèndum de l’1 d’octubre. Per assegurar-se del compliment de la seva decisió i evitar la celebració de la consulta prohibida, es va encarregar de fer-los-la arribar en forma d’advertiment no només als membres del Govern i de la Mesa de la Cambra catalana, sinó també als 948 alcaldes catalans i més de 60 càrrecs de la Generalitat, com els caps dels Mossos o els responsables de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Però ¿en què consisteixen les «eventuals responsabilitats, incloent-hi la penal», amb què els advertia?

¿Què és el que no poden fer?

El mandat de l’alt tribunal és prou genèric perquè tots els advertits tinguin clar que no poden fer res, dins de les seves competències, que faciliti la consulta. Se’ls advertia «del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar la suspensió acordada», i se’ls ordenava abstenir-se «d’iniciar, tramitar, informar o dictar qualsevol acord o actuació que permeti la preparació i/o la celebració del referèndum».

El recurs del Govern dividia en tres àrees les conductes vetades: l’electoral, la pressupostària i la de seguretat. La primera inclou qualsevol acte encaminat a portar a terme el referèndum. És a dir, tot el que fa referència a locals, material electoral, sistemes informàtics, publicitat institucional i cens electoral (prohibeix usar el padró, el registre de població català, el de residents a l’exterior, dades fiscals o sanitàries).

La segona inclou tota la partida destinada a cobrir les despeses generades per la consulta i les subvencions a entitats i grups polítics. La tercera, dirigida als Mossos, pretén que, «com a policia autonòmica subjecta a la Constitució, a l’Estatut i als pronunciaments del Constitucional, s’abstingui de permetre o facilitar la preparació i celebració del referèndum».

¿Quins delictes se’ls podrien imputar?

Les eventuals responsabilitats penals en les quals poden incórrer els que no atenguin el requeriment de l’alt tribunal són diverses. La desobediència a resolucions judicials està penada amb multa de tres a 12 mesos i inhabilitació especial per a feina o càrrec públic d’entre sis mesos i dos anys. Si al desobeir el Constitucional una autoritat o funcionari públic ha d’adoptar alguna resolució, cometria prevaricació, que es castiga amb fins a 15 anys d’inhabilitació.

Destinar diner públic per realitzar un referèndum considerat il·legal podria constituir un delicte de malversació, penat amb fins a sis anys de presó i inhabilitació especial per a càrrec o lloc de treball públic per un període d’entre sis i 10 anys. «Si s’hagués causat un greu dany o entorpiment al servei públic» o el valor del perjudici o dels efectes apropiats excedeix els 50.000 euros», la pena s’eleva fins als vuit anys de presó i els 20 anys d’inhabilitació.

¿I la sindicatura electoral?

Segons diverses fonts fiscals, els membres de la sindicatura electoral podrien incórrer en un delicte d’usurpació de funcions que castiga amb presó d’un a tres anys el «que il·legítimament exercís actes propis d’una autoritat o funcionari públic atribuint-se caràcter oficial».

Notícies relacionades

El TC tomba el referèndum i ordena a la Generalitat i als alcaldes que l'impedeixin

La fiscalia ordena als Mossos que impedeixin el referèndum

Així mateix, el que «sense estar autoritzat usés públicament i indegudament uniforme, vestit o insígnia que li atribueixi caràcter oficial» serà castigat amb multa d’un a tres mesos. També podrien investigar-se coaccions (delicte penat amb presó de sis mesos a tres anys i multa de fins a 24 mesos) si es pressiona algú perquè, per exemple, integri una mesa electoral.

A més a més, tots aquells que «s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o [per impedir] a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de resolucions administratives o judicials» podrien ser responsables d’un delicte de sedició. I les penes poden arribar fins als 15 anys de presó per a aquells que l’haguessin induït o dirigit [la sedició] «si fossin persones constituïdes en autoritat».