El discurs de Joan Coscubiela (SíQueEsPot) al ple del Parlament de Catalunya

Bé; gràcies, bona nit. Aquests dies és evident que el Parlament de Catalunya ha creuat el Rubicó. Fa anys que la bunquerització del Partit Popular, la seva negativa a reconèixer el dret a decidir, la utilització de les clavegueres de l’Estat, l’intent de resoldre un problema polític renunciant a la política i apostant únicament per la repressió ens ha situat en el que alguns han qualificat com un territori ignot. Fins aquest cop, en aquests moments, en una veritable crisi d’Estat, les úniques actuacions que és capaç de dur a terme el Partit Popular, el Govern del senyor Rajoy, són en el terreny dels tribunals i de les responsabilitats penals i ni una sola proposta política. En aquest context, era i és absolutament important que les forces sobiranistes escollissin bé el terreny del conflicte. Durant anys hem estat nosaltres, les forces sobiranistes, les que havíem guanyat la batalla ideològica de la democràcia. Això és el que ens ha fet forts, això és el que ens ha permès sumar, el que ens ha permès tenir molta autoritat moral.

I vostès, la majoria parlamentària, s’han polit en quaranta-vuit hores negres aquest capital polític, el que ha estat durant cinc anys la gran fortalesa del sobiranisme, la gran autoritat moral de la defensa de la democràcia. I tot perquè de manera irresponsable han decidit que la seva estratègia de referèndum unilateral s’havia de portar a terme a qualsevol preu, perdent de vista el que ha estat el gran capital polític del sobiranisme: l’autoritat moral de la defensa de la democràcia. La batalla de les urnes, la batalla del referèndum només es pot guanyar si el camí es fa des del respecte més escrupolós a la democràcia aquí a Catalunya. I fins ara havia estat així, però durant aquestes quaranta-vuit hores negres al Parlament de Catalunya vostès s’ho han polit. Com no han estat capaços de valorar, d’ignorar durant aquestes quaranta-vuit hores negres que situar-se en el terreny de la negació i els drets democràtics afebleix l’objectiu del referèndum i la legítima aspiració que tenen alguns de la independència? I, a més, facilita l’estratègia antidemocràtica del PP i la criminalització del dret a decidir.

Quin gran error, senyor Puigdemont, quina gran irresponsabilitat han comés ahir i avui. Com han estat vostès capaços d’entregar-li la bandera de la democràcia al PP, el partit que a Espanya trepitja els drets democràtics de les minories, el partit de la mordassa, el partit de la cadena perpètua, el partit de la repressió de la vaga, el partit que ens nega el dret a decidir, el partit que és hereu de Fraga, el de la calle es mía i el de les penes de mort del franquisme?

Tot això..., no, tot això, vostè, durant aquest Ple de dos dies ho han tirat per la borda perquè han permès que altres agafessin aquesta bandera. Aquesta és la gran conseqüència d’aquest error històric del que vostè serà responsable. Espero compartir amb Junts pel Sí i la CUP una cosa i és que la convocatòria i celebració d’un referèndum i l’inici d’un procés constituent, que concloguin amb la creació d’una república, són els objectius d’aquesta llei, són temes d’una gran transcendència –almenys, en això ens hem de posar d’acord, suposo, no?

I, per tant, que no poden ser tractats amb la superficialitat i la manca de rigor i el menyspreu a la democràcia que vostès ho han tractat durant aquest Ple. Entre altres coses, perquè utilitzar procediments que neguen els drets democràtics de bona part del Parlament deslegitima els objectius legítims del referèndum i del procés constituent. Li estem dient tots els grups de la cambra. Els mitjans utilitzats sempre condicionen i afecten els fins assolits. Es dignifiquen, si els mitjans són dignes, o es degraden i es deslegitimen, com va passar ahir, si són autoritaris i escassament democràtics. I si els nostres arguments no els serveixen, els suggereixo que llegeixen a Norberto Bobbio i tota la seva reflexions sobre fins i mitjans i la seva relació profunda, com uns condicionen els altres. Els mitjans utilitzats poden arribar a deslegitimar objectius absolutament legítims i és el que vostès han fet durant aquestes quaranta-vuit hores negres del Parlament de Catalunya. La manera en que estan vostès plantejant aquests debats posa de manifest una cosa molt clara: no estan..., no estem davant d’un projecte seriós.

És un projecte que només té l’objectiu de presentar un relat per mantenir la ficció d’un referèndum unilateral vinculant, i aquest és l’objectiu que vostès ens hagin situat durant aquestes quaranta-vuit hores així. Es pot saber..., encara cap de vostès ha sabut respondre aquesta pregunta: es pot saber quina necessitat tenien vostès de forçar avui la màquina per un objectiu tan pírric com una llei que és paper mullat, i que encara que no la suspengués el Tribunal Constitucional, mai seria aplicable, perquè és inaplicable, per les seves pròpies limitacions, les limitacions que té una llei que no té la capacitat i la força darrere per poder ser implementada. Aquesta llei es situa en el terreny de la política ficció a què vostès ens han acostumat durant aquests dos anys de legislatura. Som molts els que creiem que el pacte social, polític i territorial nascut de la Constitució, de la Transició, està esgotat, està esgotadíssim. Som molts els que creiem que cal posar en marxa un procés constituent.

Una altra cosa és si això es fa a partir de declaracions i mocions o es fa treballant correlacions de forces que els facin suficients, perquè no està garantit que el resultat final sigui millor que el que es va aconseguir l’any 78. Però, sens dubte, és legítim plantejar-ho. Però algú es creu que un procés d’aquesta naturalesa es pot fer al marge de la correlació de forces de què disposi? I que això es fa a través d’una llei que declara una independència unilateral i la configuració d’una república, com vostès ens estan plantejant en aquest moment? La majoria ens ha pretès, amb un plis plas, aprovar una llei que suposadament ha de comportar, entre altres coses, la declaració unilateral d’independència i la fundació de la república catalana. Mirin, nosaltres no impugnem els objectius d’aquesta llei. Són legítims, com tots els objectius. El que no impugnem, claríssimament, és que..., no expliquen vostès com pensen assolir-los només amb la publicació d'una llei, si és que s’arriba a fer, i de manera unilateral, perquè aquest és el tema de fons. Les lleis poden obligar Fitxer 41 tenen poder, capacitat coercitiva, capacitat de ser imposades. Per això els organismes internacionals aproven resolucions i moltes normes i després no les poden complir, no les poden imposar, perquè els falta aquesta capacitat coercitiva per ser imposades. Aquesta és la definició d’Estat, la definició que relaciona Estat amb normes i capacitat de ser exigides i, per tant, la possibilitat de ser aplicades.

Fa uns dies, li preguntaven en un programa al diputat Rufián com es faria per aplicar la llei i expulsar l’exercit espanyol del control de les fronteres. I la seva resposta va ser: "No lo sé". I quan se li va preguntar com s’aconsegueix el control de l’espai aeri, la seva resposta va ser la mateixa: "No lo sé". El diputat No-lo-sé, en el fons el que està plantejant és que no és possible. Doncs, bé, tots i cada un dels apartats d’aquesta llei tenen els mateixos interrogants, i tots la mateixa resposta, la del diputat Rufián: "No lo sé". Com es pensa aplicar aquesta llei per exercir la sobirania sobre l’espai terrestre i marítim que descriu l’article 6? M’ho poden explicar?

Aquesta proposició regula la nacionalitat catalana i planteja, generosament, el reconeixement de la doble nacionalitat i diu que això es pactarà amb l’Estat espanyol, conjuntament amb deute públic i no sé quantes coses. Em poden explicar vostès com no és possible pactar un referèndum d’autodeterminació i, en canvi, es pot fer una declaració unilateral d’independència, a més a més amb la república catalana, i a continuació plantejarli, després d’aquest procés, el tema de la negociació de la doble nacionalitat? M’ho poden explicar vostès? Clar que vostès poden pensar allò de que, bé, com algú va dir amb relació a Europa: "Ui, no s’atreviran a fotre’m fora d’Europa, perquè aleshores el problema seria d’ells, no?, perquè, clar...". S’ha arribat a dir fins i tot aquestes coses.

Doncs, possiblement, si es preguntés això el senyor Rufián diria: "No lo sé". Els objectius són legítims, però el que no és legítim és enganyar la gent. Com es pensa explicar la sobirania tributària, senyor Junqueras? Com es pensa fer pagar els impostos, que són competència de l’Estat espanyol, a l’Agència Tributària catalana? Fins ara, vostès havien cuidat les formes, i havien dit que no pensaven posar en risc tributari els catalans, que no els farien escollir. Ara els donen, als ciutadans d’aquest país, la possibilitat de decidir si volen ser embargats per l’Agència Tributària de Catalunya o, en canvi, prefereixen ser embargats per l’agència tributària estatal, perquè com que hi hauran dues lleis, hauran de pagar només en un lloc i l’altre els embargarà. Això és el que vostès estan plantejant, en aquest moment, amb aquesta llei. I això ho han resolt amb un paràgraf que tan tranquillament diu vostè "i el nou Estat protegirà els ciutadans dels altres poders". Com? No lo sé, Rufián. Potser ho sap el senyor Junqueras –potser ho sap el senyor Junqueras. Amb quines dades fiscals pensen vostès gestionar aquests impostos?

En matèria de seguretat social, exactament igual. Pensen sotmetre les empreses, els autònoms i les empleades de la llar al conflicte de decidir on ingressen les seves cotitzacions, si a la Tresoreria General de la Seguretat social o a l’Agència Catalana de Protecció Social que acabem d’aprovar? Hauran d’escollir els catalans de qui prefereixen ser embargats els seus béns per complir les seves obligacions? Poden posar en risc, estan disposats vostès a posar en risc els treballadors catalans a qui la Tresoreria General de la Seguretat Social no reconegui les cotitzacions fetes a l’Agència Catalana de Protecció social? Com pensen pagar les pensions? Que ja no és un problema només de viabilitat econòmica, és un problema fins i tot d’inviabilitat de gestió. Per cert, per què no expliquen vostès que els sistema de seguretat social, si es territorialitza, neix amb un dèficit anual de 4.000 milions d’euros, aproximadament? Per què no ho expliquen? Com es paga, això? No lo sé, Rufián. Doncs, continuem amb aquest "no lo sé". Com pensen vostès gestionar les pensions, si no tenen ni les bases de dades de la seguretat social? Les pensen robar? No, les pensen pactar amb l’Estat del que s’han secessionat unilateralment. Com fer-ho? "No lo sé". 

Notícies relacionades

Coscubiela encarna la resistència davant la majoria independentista: les claus del seu discurs

La marmota Phil ha mort

I després continuem: tribunals. Es diu: "Substituirem els tribunals espanyols pels catalans". Bé, ja em diran vostès quants jutges estan disposats a complir aquesta llei. I, per cert, [l’amic Xavier Arbós], que ja ha estat citat, els hi va dir, amb un model de poder judicial molt menys independent que el que avui ja tenim. Potser construiran un país nou, però un estat infinitament pitjor des d’aquest punt de vista. Com fer-ho? Com fer que els magistrats i els jutges es decideixin a complir la llei que vostès diuen que és superior, per aquest mandat diví que vostès li donen? No lo sé, Rufián. Doncs, bé, tot això contínuament. En temes de tribunals, pensen vostès posar en risc la investigació de l’Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, entrant en conflictes de competència, perquè diuen que l’Audiència Nacional serà substituïda per un tribunal català? De veritat pensen fer això? Potser sí. Com? No lo sé. Resulta increïble i difícil entendre que unes forces polítiques que porten dècades installades en les estructures del sistema –m’estic referint a vostès– i altres, que de manera legítima, com la CUP, pretenen construir un sistema polític, social i econòmic alternatiu, estiguin plantejant una llei que és paper mullat. Té sentit aprovar això? No. Perquè no s’aplicarà ni encara que el Tribunal Constitucional no l’anullés. 

Acabo. Com és possible que tanta gent a Junts pel Sí que considera aquesta llei com un gran error polític –i ho van explicant fins i tot quan no els hi preguntes– no hagin estat capaços d’aturar-ne la tramitació i hagin tirat endavant amb la frivolitat i la incompetència d’aquests dies? La presidenta Senyor Coscubiela, ha exhaurit el temps. Joan Coscubiela Conesa Acabo. Dos paràgrafs. Són conscients vostès que el gran error comès durant aquestes quaranta-vuit hores negres de la estratègia Rufián no-lo-sé estan afeblint els objectius que volen assolir? Aquesta és la raó de la nostra belligerància democràtica durant aquestes quaranta-vuit hores negres. No hem aconseguit explicar-los-hi. Espero –espero– que els hi expliqui la vida; malauradament, serà a costa de tothom. Moltes gràcies.