L'1-O: entre el desig i la realitat

Els interrogants i les incerteses envolten l'1-O, data en què està convocat el referèndum unilateral d'independència. Davant la dificultat de perfilar un clar escenari per a aquell dia, hem plantejat a diferents personalitats, algunes defensores de la consulta i altres detractores, dues qüestions. 1) ¿Què desitjaria que passés l'1 d'octubre? i 2) ¿Què creu sincerament que acabarà passant?

Josep Antoni Duran Lleida. Expresident d'UDC 

1.- Aquest referèndum a què ens convoquen en nom de la democràcia no reuneix ni una sola garantia democràtica ni té cap reconeixement internacional. M'agradaria que el poble català fos sensible al gravíssim error que s'ha comès convocant-lo i que les forces polítiques espanyoles, i el Govern de l'Estat en particular, el dia 2-O comencin a elaborar inajornablement una proposta política per a Catalunya que un dia s'haurà de ratificar.

2.- ¡No sé què acabarà passant! No hi haurà, en tot cas, un referèndum legal i segurament sí que hi haurà mobilitzacions.

Joan Manuel Tresserras. Exconseller de Cultura

1.- Voldria que el dia 1 d'octubre anéssim a votar; que hi hagués una participació pròxima als tres milions de persones, aproximadament un 60% del cens, i que el resultat fos: dos milions a favor del sí, i un, a favor del no. Segons la meva opinió, aquest resultat seria fidel a la situació del país, on calculo que aquestes xifres corresponen als votants informats, interessats en la política i que tenen formada una opinió pròpia.

2.- Crec que l'Estat farà tot el possible per destorbar l'escenari que he dibuixat abans. Pel que es veu, es limitarà a intentar obstaculitzar el referèndum. Però estic convençut que la gent anirà a votar. Això sí, no sé si seran els tres milions de persones que m'agradaria que almenys hi anessin, perquè, després de la reacció repressora de l'Estat, potser alguns consideraran que no es donen les condicions adequades. Però el referèndum es farà, perquè no ens poden ficar a la presó a tots. L'1-O ens hi juguem la democràcia. 

Victoria Camps. Catedràtica emèrita d'Ètica

1.- Desitjaria que l'Estat de dret funcionés i materialment no es pogués celebrar el referèndum. M'agradaria que l'espectacle lamentable del Parlament hagi servit per dissuadir la gent d'anar a votar i per convèncer els independentistes que, encara que la seva ambició és acceptable en una democràcia, aquesta no és la forma correcta de portar-la a terme. Com va dir Joan Coscubiela citant Norberto Bobbio, el fi pot ser bo, però els mitjans el desacrediten. 

2.- No en tinc ni idea, però tendeixo a pensar que no hi haurà referèndum, potser, com a molt, un simulacre folklòric, potser urnes en municipis petits i poca cosa més. Passi el que passi, es confirmarà que aquesta consulta no porta enlloc, només a aconseguir que el conflicte creixi i s'enquisti més. 

Joan J. Queralt. Catedràtic de Dret Penal

1.- M'agradaria que se celebrés el referèndum amb normalitat i que la gent votés en consciència, després d'un debat públic, democràtic i propi d'una societat pacífica, democràtica i avançada.

2.- Rajoy ha dit que no hi ha democràcia fora de la legalitat, quan és just al revés, com recull la sentència del Canadà del 1999, en què es dictamina que, davant un xoc de legitimitats, ha de prevaler el principi democràtic. En aquest sentit, jo crec que s'està certificant el final del pacte de la transició i que ens trobem en un ínterim que bascula entre la ruptura i el moment fundacional. El vell no acaba de morir i el nou triga a néixer. La legalitat no és com un interruptor. Així que si el Govern de l'Estat no troba un mecanisme pacífic i homologable per impedir la convocatòria i no el venç la temptació de recórrer a la força  (ja sigui la judicial o la policial o d'una altra índole), crec que acabarem votant. I per legitimar el resultat de la convocatòria, s'hauria de donar una majoria important, similar a les que sorgeixen de les urnes en circumstàncies normals.

Mercè Barceló. Catedràtica de Dret Constitucional

1.- M'agradaria que poguéssim votar democràticament. I que el resultat fos acceptat tant a Catalunya com a l'Estat. També m'agradaria que aquest camí que s'ha emprès (el del dret a decidir) servís no solament perquè la ciutadania pugui expressar-se sobre qüestions territorials, sinó també sobre altres àmbits: que servís per desanquilosar l'únic camí de la reforma constitucional i que els ciutadans puguin ser els verdaders motors de l'establiment del marc democràtic en què volen viure.

2.- Crec sincerament que votarem. Però pot ser que es retirin urnes i alguns col·legis no puguin obrir, encara que no de forma generalitzada.

Jordi Hereu. Exalcalde de Barcelona

1.- M'agradaria que l'1-O s'estigués negociant la sortida d'aquest conflicte. Que ja hi hagués una taula de diàleg en lloc d'estar-nos tirant els plats pel cap com hem fet fins ara. Això, és clar, implica una prèvia: que no es faci el referèndum tal com està formulat. En definitiva, el meu desideràtum és que hi hagués una solució al carreró sense sortida en què estem des de fa cinc anys. Això significaria que tant els uns com els altres haurien mogut peça, encara que fos in extremis, per donar pas a la política de veritat.

2.- Tinc la impressió que estem en la màxima expressió del distanciament. Enmig d'un xoc de trens de posicions que no comparteixo en absolut. I, encara que és molt difícil de preveure, no crec que se celebri un referèndum tal com s'ha aprovat, perquè no serà legal, no tindrà garanties, ni l'homologació internacional, ni el reconeixement intern. Això no significa que sí que es produeixi alguna votació, semblant al 9-N però més desordenada. En tot cas, espero que no hi hagi violència al carrer.

 

 

 

 

 

 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia