La Diada de la desobediència

Avui fa 40 anys, el passeig de Gràcia de Barcelona va acollir una manifestació per a la història. Amb la transició obrint-se pas a les palpentes i entre un ensordidor soroll de sabres, l’Onze de Setembre del 1977, un milió de persones van clamar al carrer «Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia». Probablement s’escoltaran avui comparacions entre aquella Diada massiva i la sisena demostració de força consecutiva que l’independentisme vol desplegar coincidint amb la festa nacional de Catalunya. Però si fa quatre dècades la reivindicació democràtica va unir els catalans en una marxa ideològicament transversal, l’11-S del 2017 arriba precedit d’una irreversible fractura política, descarnadament plasmada al Parlament la setmana passada, i antecedirà a 20 dies en què el Govern català i les hosts secessionistes aspiren a elevar la tensió al carrer buscant la supervivència del recentment pro- hibit desafiament unilateral de l’1-O.

La Diada marca l’inici d’aquella estratègia de mobilització permanent de l’independentisme que, en paraules, dissabte, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, «desbordi democràticament» el Govern de Mariano Rajoy, la fiscalia i el Tribunal Constitucional (TC). Després de l’aprovació de les lleis de ruptura i la seva cantada suspensió immediata, l’Executiu català comença a descarregar la responsabilitat del desenllaç del primer lustre del procés sobiranista en una agitació ciutadana que contribueixi, en certa manera, a socialitzar la desobediència. La meta consisteix a treure urnes al carrer com sigui d’aquí tres setmanes i omplir-les de paperetes del sí, encara que aquestes les hagin d’imprimir els ciutadans a casa seva, com ja ha suggerit el conseller Jordi Turull davant el setge de la Guàrdia Civil a les empreses que se sospita que estan avituallant la Generalitat.

DOBLE CRIDA

L’ordre la va donar ahir Puigdemont amb una doble crida desacomplexada a la desobediència. En el tradicional missatge institucional de la Diada, el president va advertir que desacatarà qualsevol inhabilitació que no provingui del Parlament. Hores abans, en una entrevista a El Punt Avui, va emplaçar els catalans a atendre només a la «nova legalitat catalana», o el que és el mateix, fer cas omís als vetos judicials de l’Estat. I tot i que va reafirmar que el Govern català ho té tot a punt per a l’1-O, va postil·lar: «La garantia del referèndum és la gent». Parlant clar, si l’1-O no trenca el sostre del 9-N (2.344.828 votants), el pols secessionista haurà fracassat i el procés s’haurà de reformular.

Notícies relacionades

Diada 2017: últimes notícies en directe

Guia de la manifestació de la Diada de l'ANC

Per això, la Diada d’aquest any serà un termòmetre eloqüent. D’un any a un altre, entre el 2012 i el 2016, la musculatura independentista ha exhibit símptomes de flaquesa en els successius Onze de Setembre. Com a escalfador de l’1-O, l’ANC i Òmnium han recuperat per a aquesta ocasió el format de gran manifestació al cor de Barcelo-na, però novament sense el mínim caràcter inclusiu per atraure els comuns, que mediten la seva participació en l’1-O mentre els seus ajuntaments, amb el de Barcelona al capdavant, es preparen per negar la logística a la Generalitat. Els alcaldes, i més que cap altre Ada Colau, són l’altre gran objecte de pressió del secessionisme, que observa amb inquietud com només tres de les 10 grans ciutats de Catalunya recolzen l’1-O.

EN GUÀRDIA PERMANENT

Junts pel Sí i la CUP van fixar estratègicament per a la setmana prèvia l’execució del seu desafiament parlamentari. Dimecres, les entitats van exhortar via WhatsApp els seus fidels a «estar alerta i en connexió permanent» per si s’havia de reaccionar a qualsevol «atac a la democràcia». Però aquest no ha arribat encara en la intensitat que esperaven. Les formes dels grups independentistes i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van espantar fins i tot alguns sectors del PDECat. I tampoc la primera rèplica de la Moncloa ha servit per enardir els ànims dels que  esperen, per exemple, que s’obri l’aixeta de les inhabilitacions.