Les armes judicials contra el referèndum de l'1-O

L’ofensiva llançada contra la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre poc té a veure amb la que es va usar contra el 9-N del 2014. Si llavors el focus de l’actuació es va centrar en el Tribunal Constitucional i després en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on van ser jutjats l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, en aquesta ocasió els procediments judicials poden estar dispersos per tot Catalunya en funció de qui sigui que desobeeixi.

El senyal de sortida per evitar la consulta unilateral la va marcar el Tribunal Constitucional. La seva admissió a tràmit dijous passat de tots els recursos presentats pel Govern de Mariano Rajoy suposa que qualsevol col·laboració amb la consulta pugui ser entesa com un delicte de desobediència, i la seva  investigació correspondrà, en principi, al jutjat del lloc on s’hagi comès.

Amb aquest criteri de territorialitat, l’Audiència Nacional ja va remetre un parell de causes que havia obert per sedició contra ajuntaments que van firmar la declaració secessionista. I els registres en dues impremtes de Tarragona es van fer per ordre d’un jutjat tarragoní després de rebre una denúncia del fiscal per desobediència, prevaricació i malversació. És el botó de mostra de l’actitud de la fiscalia, que va ordenar als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional obrir atestat i incautar els objectes del delicte, per interposar les querelles i denúncies corresponents.

Nova suspensió aquest dimarts

L’Executiu va contestar al ple del Parlament de la setmana passada amb dos incidents d’execució de sentència, un recurs d’inconstitucionalitat (contra la llei de l’1-O) i tres impugnacions, que van suposar la paralització almenys per cinc mesos dels bastiments de l’1 d’octubre. A aquestes decisions s’hi suma un nou recurs que l’Executiu va presentar ahir contra la llei de transitorietat. Al ser una norma que està previst que entri en vigor el 2 d’octubre i ja que a Catalunya se celebrava aquest dilluns la festivitat de la Diada –motiu pel qual era dia inhàbil judicialment–, el ple del Tribunal Constitucional no es reunirà fins avui per admetre-ho a tràmit.

Les resolucions del Tribunal Constitucional es van fer arribar a més de 60 càrrecs de la Generalitat i als alcaldes catalans en forma d’advertiment que qualsevol conducta que no paralitzi o impedeixi el referèndum anunciat pot comportar responsabilitats penals. Les més clares són les de desobediència, prevaricació i malversació de cabals, delictes pels quals el TSJC ja investiga el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta del Govern per la firma de la convocatòria de la consulta. El president va sortir al pas dient que a ell només el pot inhabilitar el Parlament català, oblidant que «com a càrrec públic espanyol» aquesta mesura només li pot ser imposada per un tribunal, segons coincideixen a dir totes les associacions judicials i fiscals.

Forcadell en el punt de mira

L’última querella fiscal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que va permetre la tramitació de les lleis qüestionades es va acumular al procediment obert al TSJC contra ells per querelles anteriors de la fiscalia. La diferència és que fins ara el ministeri públic havia actuat a instàncies del Constitucional i en aquesta ocasió ho ha fet per iniciativa pròpia.

Notícies relacionades

El TC tomba el referèndum i ordena a la Generalitat i als alcaldes que l'impedeixin

La Diada, en imatges

De totes les sol·licituds del Govern, el TC només n’ha rebutjat una: deduir testimoni contra la presidenta Forcadell per tramitar la llei de transitorietat. Això dona una idea de la intenció que de moment té l’alt tribunal d’utilitzar les noves armes amb les quals va ser dotat en l’última reforma de la seva llei reguladora. Es tracta de la suspensió de càrrecs públics i la imposició de multes més elevades que les previstes amb anterioritat, unes mesures que dos magistrats de la seva actual composició consideren inconstitucionals i que també es podrien adoptar en les querelles interposades.

A tot això s’hi suma, a més, un serrell del 9-N: el Tribunal de Comptes calcula que la seva organització va costar 5,2 milions d’euros, que podrien haver d’afrontar 11 ex alts càrrecs del Govern.