El sobiranisme pressiona els alcaldes perquè permetin votar en la consulta

Quan falten 20 dies per a l’1-O l’independentisme centra totes les seves forces a aconseguir que tots els ajuntaments catalans col·laborin amb el referèndum. És més un esforç qualitatiu (pocs municipis però molt poblats, començant per la capital, Barcelona, i seguint per l’Hospi­talet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Terrassa, Llei­da i Tarragona, entre d’altres), perquè el quantitatiu el tenen més que aconseguit, no en va més de 700 consistoris ja han promès tota l’ajuda logística possible. L’èxit de la manifestació de la Diada ha redoblat el prèssing sobre el grapat d’alcaldes que tenen, de fet, la clau de l’èxit o el fracàs de la convocatòria.

En la mateixa manifestació, la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, va demanar a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i als alcaldes de Lleida, Àngel Ros, i de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, així com a la resta de municipis (per exemple, l’Hospitalet, Terrassa i Mataró) que s’oposen a cedir locals que s’impliquin «amb la democràcia» i permetin que els seus ciutadans puguin votar amb normalitat.

"Com en el franquisme"

Lloveras va subratllar que l’Estat pateix «un retrocés democràtic que ens torna a l’època del franquisme» i que intenta «ficar la por al cos» als alcaldes. Ella, al seu torn, va instar els regidors que no cedeixen locals a «escoltar la gent». «Només ens fa por decebre els ciutadans, no ens fan por les amenaces», va afegir en el seu discurs en la manifestació. 

Les apel·lacions a Colau van ser les més recurrents. L’alcaldessa de la capital no ha anat aquest any a la Diada i ha preferit intervenir en un acte de partit matinal amb Pablo Iglesias. A Santa Coloma de Gramenet, davant un miler de persones, no es va moure gens i va mantenir la voluntat de buscar la manera que «la gent voti», això sí, sense comprometre ni els funcionaris ni la seva carrera política. Entre els manifestants de Barcelona, referències a la capital catalana i a l’actitud de Colau: «Neda entre dues aigües».

L’expresident de la Generalitat i president del PDECat, Artur Mas, i la CUP van coincidir, per un dia, gràcies a Colau. Mas i els anticapitalistes van demanar a l’alcaldessa de Barcelona que «prengui nota» de la manifestació de la Diada i que «s’adoni on és la gent que vol votar», i per això la va instar a «ajudar a posar les urnes». «Senyora alcaldessa, posi els col·legis», li va reiterar la cupaire Anna Gabriel, que va reclamar als regidors que facilitin els col·legis de votació i que «estripin les interlocutòries» que els arribin del Tribunal Constitucional.

Segons el president de l’ANC, Jordi Sànchez, «la nova legalitat» creada amb les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament aquesta setmana –sense la participació de l’oposició de Ciutadans, el PSC i el PPC– «és l’única» que l’independentisme reconeix de cara al referèndum. «Per si algú dubta, diem ben clar que les decisions del TC o de qualsevol altre organisme estatal no ens vinculen, la llei és la del nostre Parlament i la nostra obediència és per al nostre Govern», va avisar. 

Règim del 78

Notícies relacionades

Les armes judicials contra el referèndum de l'1-O

Una jornada només per a creients

Jordi Cuixart, líder d’Òmnium, també va subratllar que l’alternativa és «o acabar amb el règim del 78 –un dels objectius de l’espai dels comuns– o ser una autonomia intervinguda per les clavegueres de l’Estat».

Tot i això, la pressió no sembla acovardir en excés els alcaldes que no pensen cedir locals. És el cas de la de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que va aprofitar una trobada fortuïta al matí amb Carles Puigdemont i amb Colau per reclamar al president que deixi de pressionar-la perquè cedeixi locals municipals. «A veure si deixeu tranquils els alcaldes», li va dir. Si es manté el rebuig de les citades ciutats a facilitar punts de votació, el Govern haurà de trobar alternatives, com potser utilitzar locals de la Generalitat situats en aquests municipis.