L'independentisme empeny cap al referèndum de l'1-O

Una vegada més, i en són sis des que el 2012 es va donar el tret de sortida de les diades independentistes, el centre de Barcelona va estar a vessar amb més d'un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors --l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència--, mentre que la Delegació del Govern va rebaixar la xifra a 350.000. Quan falten vint dies mal comptats per al referèndum unilateral convocat pel Govern català, l'independentisme mostra la seva indestructible voluntat i decisió de votar el futur de Catalunya l'1-O.

Com sempre, va ser un acte festiu, familiar i, fins i tot, amb molt d'humor a les pancartes i en la interpretació final del ‘Passi-ho bé i moltes gràcies’ que es va entonar a Valls el cap de setmana passat quan la Guàrdia Civil va abandonar les instal·lacions d'‘El Vallenc’, on buscava material imprès per al referèndum. La batalla se centra ara en la praxi, és a dir, en si serà possible que es voti, tant per l'acció de l'Estat com per la inacció d'aquells alcaldes que es mantenen fidels a la legalitat constitucional.

Fonts del Govern central van dir que no volien entrar “en guerres de xifres” però van destacar que “ha sigut la Diada menys nombrosa dels últims anys”. “La majoria dels catalans han renunciat a participar-hi com a coartada d'un procés il·legal i liderat pel sector més radical de la política”, asseguren aquestes veus.

"Això no hi ha qui ho pari"

Entre els participants, una gran convicció que hi haurà urnes: "Això no hi ha qui ho pari", "si ho impedeixen serà propi d'una dictadura i inacceptable a nivell europeu", "no es pot impedir una democràcia", "si intenten impedir-ho ens trobaran a nosaltres al carrer", són només algunes de les respostes espontànies dels manifestants al ser preguntats durant la concentració.

Just en el 40è aniversari de la gran manifestació del crit 'Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia', aquesta vegada el missatge més corejat va ser el de "votarem". Al llarg del passeig de Gràcia i del carrer d'Aragó (les dues vies escollides per formar una creu de gentada en forma de signe sumatori) va recórrer un cert sentiment d'expectació per la proximitat de la data clau i d'esprint final.

L'èxit de la cita va empènyer el president Carles Puigdemont a reiterar el seu conegut discurs: "¿Què hem de fer perquè s'entengui que el poble de Catalunya vol votar?". Una vegada més, i en són unes quantes els últims dies, el president va ser contundent contra l'Estat. "Ha faltat política i ha sobrat judicialització, policia i clavegueres", va etzibar després de la finalització de l'acte, si bé obert a la negociació de la consulta "fins a l'últim minut".

"Ara no fallarem nosaltres"

S'aposta per fer un últim esprint, però, ¿en quin sentit? En la ferma defensa del mateix referèndum, al carrer, en l'anomenada mobilització contínua. Les paraules del president de l'ANC, Jordi Sànchez, no van donar lloc a equívoc.“Fa un any vam demanar al president Carles Puigdemont i a la presidenta Carme Forcadell que no ens fallessin. Com tampoc ens ha fallat el Govern. Ara no fallarem nosaltres, la gent”, va sentenciar.

L'acció de l'Estat per aturar el referèndum també va ser protagonista de la seva intervenció. I ho va ser per donar-li gairebé una pàtina revolucionària a la manifestació: “Ens declarem insubmisos a aquells tribunals que només tenen com a missió la de defensar la indivisible unitat de la seva pàtria”. I això que el TC ha deixat per dimarts la suspensió de la llei de transitorietat jurídica, potser per no encendre més els ànims.

Més canvis respecte a altres anys. Els antics ponts de diàleg que es mostraven a l'espai dels comuns en aquesta ocasió han brillat per la seva absència. Sànchez, fins i tot, va ficar (i va esmentar) el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela al sac de l'“unionisme”, amb Inés Arrimadas, Xavier García Albiol i Miquel Iceta. 

Colau, nedant entre dues aigües

No és estranya a aquesta tensió amb els comuns la ja clàssica ambigüitat d'Ada Colau amb l'assumpte del referèndum. Sobre l'alcaldessa, que tan aviat participa en la Diada, com es munta un acte propi a Can Zam amb Pablo Iglesias, s'hi concentren ara totes les mirades. "Neda entre dues aigües", es queixaven els manifestants. El futur del procés i de Catalunya i Espanya passen per les respostes a les següents preguntes: ¿Es podrà votar a Barcelona? ¿En quines condicions? La capital és la capital.

Notícies relacionades

El sobiranisme pressiona els alcaldes perquè permetin votar en la consulta

Una jornada només per a creients

En aquest acte a Santa Coloma, davant de 1.000 persones i al costat del líder de Podem, l'alcaldessa va reiterar que el consistori de la capital catalana farà "tot el que sigui possible" perquè els barcelonins puguin votar l'1 d'octubre. I, dolguda per les crítiques, ha asseverat que no pensa “acceptar lliçons de desobediència civil de Convergència”.

Després de l'èxit de la manifestació, però, totes les veus de l'independentisme li van reclamar que “prengués nota” de la multitud que novament va omplir el centre de Barcelona. Una altra alcaldessa, la de l’Hospitalet, es va rebel·lar contra el que entén que és una pressió asfixiant als batlles i, en una conversa informal amb el president Puigdemont, li va demanar que els “deixi tranquils”.