Pedro Sánchez blinda el pacte amb Colau encara que faciliti l'1-O

Quan encara es podien sentir els ressons de la manifestació de la Diada, Pedro Sánchez va arribar a Barcelona per participar ahir en el Fòrum Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO. La pluja que el va rebre avançava la tempesta política que s’acosta d’aquí a l’1-O. Els xiulets del xoc de trens sonen cada vegada més pròxims i, després de reconquistar el PSOE, el líder socialista s’ha ofert a intentar frenar la col·lisió ferroviària, com en les millors vinyetes de Superman. 

Alçant la seva capa per protegir els alcaldes socialistes del diluvi de crítiques independentistes, va reclamar a la Generalitat que «deixi d’assenyalar» els que volen acatar la llei. Després de criticar a Ada Colau que no hagi aclarit encara què farà respecte al referèndum, ha defensat que el PSC hauria de continuar a l’Ajuntament de Barcelona amb independència del que faci l’alcaldessa de Barcelona l’1-O.

«Sobren amenaces, sobren retrets, falta política (...). Abans de l’1 d’octubre s’ha d’intentar fins a l’últim minut arribar a un acord», va sentenciar. Encara que  va salpebrar el seu discurs d’alguns apunts sobre política social, com els reptes en l’ocupació juvenil i les pensions, el plat principal de la seva intervenció va ser el debat sobiranista,  al qual es va referir com l’«episodi tan dolorós» d’intent de ruptura d’Espanya. 

Sánchez va treure pit per l’actuació dels seus alcaldes a Catalunya, als quals va voler mostrar el seu «respecte i admiració». «Estan posant la institució al servei de tots els ciutadans i no només d’una part d’aquests».

L'ambigüitat de Colau

En aquest sentit, va lamentar que Colau no s’hagués posat del costat dels regidors del PSC i que seguís instal·lada en l’ambigüitat. «La veritat és que, quan falten pocs dies pel referèndum, no entenc que no s’hagi posicionat clarament», va dir davant la mirada atenta de Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde i mà dreta de l’alcaldessa de Barcelona. Això sí, es va oposat a trencar el pacte de govern a Barcelona en el cas que finalment Colau faciliti la consulta de l’1-O.

«La meva opinió és que quan el PSC entra en un govern, s’hi incorpora amb totes les conseqüències per resoldre temes de sanitat, drets socials o desigualtat. Això està per sobre de qualsevol altra consideració. I aquests compromisos han de ser fins al final de la legislatura. Crec que amb això he sigut clar», va dir amb contundència, encara que va matisar que era una opinió personal i que li corresponia al PSC de Barcelona prendre la decisió en aquest sentit.

El secretari general del PSOE, que va defensar Enric Hernàndez, director d’EL PERIÓDICO, de les crítiques rebudes per les informacions sobre l’atemptat de la Rambla, va reconèixer que el 25 d’agost passat, el dia abans de la manifestació contra el terrorisme, es va reunir amb Carles Puigdemont. Una trobada en què, a més a més de parlar dels tràgics successos, també van aprofitar per abordar l’espinós assumpte del referèndum unilateral. «Ha faltat diàleg. Després de l’1-O el desafiament independentista no es diluirà. Per això, el 2-O és més important. El futur passa per la cohesió. El centralisme és el passat, la diversitat és el millor del present i del futur».

Encara que reclama mirar cap al futur, Sánchez va demanar no oblidar com s’ha arribat fins aquí. «¿On estaríem ara si en lloc de buscar la confrontació entre territoris la dreta espanyola hagués actuat amb sentit d’Estat?», es va preguntar, recordant que sense el recurs del PP contra l’Estatut no s’hauria arribat fins a aquest extrem. Mariano Rajoy va capitanejar la recollida de quatre milions de firmes. «Va ser un error d’enormes proporcions», va assenyalar, posant en relleu que quan el PSOE va abandonar el Govern el 2011 el vot independentista a Catalunya només arribava al 10%, mentre que ara supera de llarg el 40%. «Enfront de l’antic PP, oferim un nou PSOE [...]. Ni murs ni precipicis: proposem obrir un camí per reformar la Constitució». Durant la seva intervenció no va citar la paraula 'federalisme' en cap moment, però sí que es va referir diverses vegades al «nou PSOE», amb «diversitat» i «pluralisme» com dos dels ingredients principals de la seva fórmula millorada. Dos mesos després de pactar amb el PSC la Declaració de Barcelona i una setmana després de presentar al Congrés la seva petició d’una comissió parlamentària per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya, va explicar en detall la seva recepta per resoldre el conflicte.

«Més autogovern, sempre a través de la legalitat i del pacte. Catalunya pot enfortir les seves ànsies justificades d’autogovern sense ruptures unilaterals. Ni murs, ni precipicis. Nosaltres proposem obrir el camí de la reforma de la Constitució de forma dialogada i pactada», va exposar, apuntant que, des del seu punt de vista, «el reconeixement de la identitat nacional no representaria un problema». 

A l’hora de desenvolupar-lo, va causar reaccions de tota mena a la platea a l’assenyalar que té un «concepte no nacionalista del concepte nació». Per aclarir qualsevol possible malentès no va trigat gaire a deixar ben clara la seva concepció estatal: «L’Estat és un i no es pot trencar».

Manifest dels alcaldes

A la tarda, Sánchez es va desplaçar fins a Santa Coloma de Gramenet per assistir a una sessió oberta del consell municipal del PSC amb Miquel Iceta, líder del PSC; Jaume Collboni, tinent d’alcalde de Barcelona i responsable de política municipal dels socialistes catalans, i Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i membre de l’executiva del PSOE. En l’acte es va presentar un manifest d’alcaldes socialistes de cara al referèndum.

En el text, més de 350 alcaldes i regidors denuncien les amenaces i els insults rebuts pel seu posicionament davant la consulta de l’1 d’octubre. Per això reivindiquen «el dret a la plena llibertat d’expressió, sense cap mena d’intimidació, discriminació o amenaces». Els regidors socialistes acusen d’aquest clima intimidatori Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular i d’«ocultar les seves debilitats polítiques i organitzatives traspassant als ajuntaments una gran part dels preparatius de l’1-O i culpabilitzant hipòcritament aquells ajuntaments que han decidit complir la llei».

El cas de Terrassa

Un dels últims a denunciar l’assetjament ha sigut l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que en una publicació de Facebook ha relatat que ha hagut de sentir que era «un mal català, un imbècil, un indigne, un tros de merda i un maricon fastigós» per no cedir locals municipals. 

Notícies relacionades

Pedro Sánchez al fòrum Primera Plana | Directe

Com més població, més recursos

Ballart ha revelat que havia acordat els punts de votació amb el Govern, que no seran en cap cas de titularitat municipal i que en cap cas es posarà en risc cap funcionari.

L’ajuntament vallesà, això sí, garantirà «l’ordre públic i el normal funcionament de la ciutat» durant la votació. Una postura de no posar pals a les rodes de l’1-O que també han anunciat que seguiran els alcaldes de Blanes (la Selva) i Granollers (Vallès Oriental) i que podria estendre’s a algunes altres de les 123 alcaldies de socialistes o dels 65 municipis en què forma part de l’equip de govern local.