La fiscalia comença a citar alcaldes per l'1-O

Les fiscalies ja han començat a citar a declarar per la seva col·laboració amb l'1-O alcaldes de diversos municipis catalans. En concret, ja han sigut convocats per al 21 i el 25 de setembre els alcaldes de Reus, Carles Pellicer (PDcat), Amposta, Adam Tomàs (ERC), i Deltebre.

En aquest mateix sentit, s'ha celebrat aquest divendres a Reus un ple ordinari, en què l'alcalde ha tornat a expressar el seu suport al referèndum, en resposta a una pregunta del grup municipal del PP, a l'oposició. "Dies enrere, diversos grups municipals, els seus regidors i jo mateix vam firmar el manifest de suport a l'1-O. Per tant, hi estem a favor", ha dit l'alcalde.

L'alcalde d'Amposta, per la seva banda, ha assegurat que no està "espantat" i que anirà a la cita, encara que ha precisat que es podria acollir al seu dret a no declarar. També ha fet una crida a la calma per no caure en "provocacions" de l'Estat.

Els diputats

La Fiscalia General de l'Estat ha ordenat a la Fiscalia Superior de Catalunya que procedeixi a obrir diligències d'investigació per la seva col·laboració amb l'1-O als alcaldes de Mollerussa, Marc Solsona; la Seu d'Urgell, Albert Batalla; Valls, Albert Batet, i Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, que són diputats autonòmics, i que se'ls citi a declarar. Aquesta mateixa instrucció s'ha remès a la Fiscalia del Suprem respecte a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que és senador per Tarragona. És el mateix text que s'ha enviat a les fiscalies provincials respecte a 712 alcaldes.

Alguns fiscals s'han pronunciat a favor que se citi a declarar els alcalde després de recollir informació als ajuntament. S'està a l'espera que la Fiscalia General de l'Estat decideixi un decret marc per unificar actuacions.  

Inhabilitació i presó

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquestes instruccions detallen que el Tribunal Constitucional ha suspès tant la convocatòria de la consulta sobiranista, així com la llei que la regula. I afegeixen: "La notorietat de la prohibició dels actes de l'il·legal referèndum d'autodeterminació fa que qualsevol conducta d'autoritats, funcionaris públics o de particulars" per a aquesta finalitat sigui "indiciàriament" constitutiva de, almenys, els delictes de desobediència, penat amb multa i inhabilitació, prevaricació i malversació de cabals públics. Aquesta última infracció penal està castigada amb penes de presó.

Una part de la fiscalia, no obstant, considera que no es comet delicte fins que els ajuntaments no actuïn. És a dir, fins que no cedeixin locals per celebrar la votació.