Comissions i canvis legals: així van reaccionar França, els EUA, el Regne Unit i Espanya als atemptats

Així va reaccionar EUA a l'11-S: lleis més restrictives

A la violència radical de l’11-S, els quatre atemptats coordinats el 2001 en què van perdre la vida gairebé 3.000 persones, els EUA hi van respondre amb un impuls legislatiu no menys radical. La peça més destacada i rellevant d’aquella resposta va ser la llei patriota, però hi va haver un gran torrent d’iniciatives legislatives i executives (més de 130 presentades).

La llei patriota va donar autoritat sense precedents tant a agències de la llei com a la comunitat d’intel·ligència per combatre i investigar el terrorisme, expandint programes de vigilància d’organismes com l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) i obrint les portes a mesures polèmiques, com la llei de tractament de detinguts del 2005 i la llei de comissions militars del 2006, que van avalar les detencions militars indefinides a Guantánamo i van autoritzar els judicis militars per a combatents enemics.

Després dels atemptats, es va reestructurar el Govern, al qual es va afegir el Departament de Seguretat Nacional, que va aglutinar altres agències com el servei d’Immigració. Segons una anàlisi publicada l’any 2010 per 'The Washington Post', més de 263 organitzacions governamentals es van crear o es van reorganitzar després dels atacs terroristes, cosa que va obligar a establir l’Oficina del Director Nacional d’Intel·ligència per poder controlar la colossal nova estructura. IDOYA NOAIN

Així va reaccionar el Regne Unit al 7-J: exigència de més coordinació

El 7 de juliol del 2005 quatre atemptats suïcides, gairebé simultanis, a la xarxa de transports de Londres van acabar amb la vida de 52 persones i en van deixar ferides més de 800. Cinc anys més tard, sota la pressió de víctimes i familiars, va començar una investigació independent, presidida per la jutge Heather Hallet. Aquest retard es va justificar oficialment per la necessitat que els serveis de seguretat completessin les seves investigacions.

La jutge va prometre fer el seu treball de la manera més oberta possible, però sense que això impliqués posar en perill la seguretat nacional. La vista i les deliberacions van durar set mesos. Les famílies retreien als serveis secrets del MI5 el fet de no haver impedit els atacs, tot i tenir en el seu radar dos dels quatre gihadistes del comando. 

La conclusió va ser que els fets no es van poder preveure i era injust culpar d’això el MI5. A les conclusions hi va haver nou recomanacions sobre la millora en la valoració de sospitosos per part del MI5 i, més àmpliament, sobre la coordinació de la xarxa de transports, el servei d’ambulàncies i els bombers en aquest mena de situacions. 

Els atemptats que van tenir lloc el 2005 van canviar per sempre la legislació antiterrorista britànica. A més, la cambra va tramitar pel procediment d’urgència una nova normativa antiterrorista. BEGOÑA ARCE

Així va reaccionar Espanya a l'11-M: una comissió amb conclusions demolidores

La comissió d’investigació sobre els atemptats terroristes de l’11 de març del 2004, que van causar 193 morts, es va crear al Congrés per unanimitat. Tots els grups van considerar que la tragèdia es mereixia un organisme així pel seu impacte en les eleccions generals de tres dies després a causa de l’enorme rebuig ciutadà que va suscitar la gestió que en va fer el Govern d’Aznar. A partir de llavors no hi va haver consens possible. Vuit mesos després, es van aprovar amb el vot en contra dels conservadors unes conclusions demolidores.

Amb la seva insistència a vincular ETA en l’atemptat malgrat que tot assenyalava al terrorisme islàmic, Aznar «va manipular» i «tergiversar» la informació després de la massacre amb fins electorals. La gestió, va concloure el document, va ser «egoista» i «impròpia d’un Govern en democràcia».

Per la comissió hi van passar tot mena de testimonis i Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Pilar Manjón. Aznar no va admetre errors. La seva intervenció i la de Zapatero la va eclipsar la presidenta de l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme. «Han fet política de pati de col·legi. Venim a retreure’ls les seves actituds d’aclamació, gresca i alegria en aquesta comissió, como si fos un partit de futbol. ¿De què reien, senyories?», va preguntar Manjón, mare d’una víctima. Els diputats, per primer cop, van fer silenci. JUAN SIERRA

Així va reaccionar França al 13-N: un estat d'emergència que encara dura

La principal conseqüència jurídica dels atemptats comesos el 13 de novembre del 2015 a París va ser la declaració de l’estat d’emergència a tot el país. Aquest règim excepcional, que entre altres coses permet registres sense mandat judicial i arrestos domiciliaris, s’ha prolongat sis vegades. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Abans de l’1 de novembre, data en què expira l’última pròrroga, serà substituït per una nova llei antiterrorista que, en essència, incorpora al dret comú moltes de les mesures restrictives de l’estat d’emergència. El ministre de l’Interior, Gérard Collomb, planteja donar als delegats del Govern (Prefectures) la potestat de restringir el perímetre geogràfic per on es podran moure els individus amb una ordre d’arrest domiciliari i tancar llocs de culte si creuen que inciten a cometre actes terroristes.

El Govern va presentar el maig del 2016 un pla de detecció i prevenció de la radicalització i va obrir el primer centre de reinserció, que es va tancar a l’agost. François Hollande va reformar el procediment penal per permetre a policies, jutges i fiscals usar mètodes abans reservats als serveis secrets. Els atacs contra la revista Charlie Hebdo, i els de les terrasses parisenques i la sala Bataclán van ser objecte d’una comissió d’investigació parlamentària que va proposar crear una Agència Nacional Antiterrorista. EVA CANTÓN