La desconfiança entre cossos policials es va aliar amb l'imam de Ripoll

Quan Abdelbaki es Satty, el líder de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost, va arribar a Ripoll el 2015 tenia 43 anys. Arrossegava un passat de sospites policials que el vinculaven amb terrorisme gihadista i dues condemnes carceràries per tràfic d’haixix i de persones. Va poder amagar aquesta motxilla plena d’alarmes sense problemes. En els dos anys en què va residir a la capital del Ripollès, en la qual es va empadronar i va començar a treballar d’imam dins d’aquesta comunitat musulmana, no en va saltar cap.

Va dedicar aquest període de temps a radicalitzar uns joves que van voler seguir matant fins i tot després de la mort del seu mentor. Es Satty va morir en un xalet d’Alcanar volatilitzat pels 100 quilos de TATP amb què pensava cometre un triple atemptat amb furgoneta bomba a Barcelona. Tot ho va fer passant sota el radar dels Mossos d’Esquadra i de la resta de policies, en un país en alerta antiterrorista de 4 sobre 5, en una Europa en plena onada d’atemptats gihadistes i al costat d’una ciutat, Barcelona, que no deixava de preguntar-se quan arribaria el seu dia. ¿Com s’ho va fer?

Fanàtic sense marcatge policial 

Els Mossos no estaven pendents d’Es Satty perquè, segons han assegurat, tot el que sabien d’ell és que tenia residència a Ripoll, que era imam i que tenia un cosí –Mustapha– (amb qui en realitat no tenia parentiu), que havia sigut investigat en el marc de l’operació Xacal, desencadenada després de l’11-M. Ni els agents que treballen a peu de carrer a Ripoll, ni els seus policies locals, educadors, o la comunitat musulmana (tots ells antenes que el cos català forma des de fa temps perquè detectin una amenaça) van notar res d’estrany. Aqueta escassa informació que tenien d’Es Satty és la que el sergent de l’Àrea Central d’Anàlisis de la Comissaria d’Informació va escriure en un correu a un agent de la policia local de Bèlgica que li va demanar tota la informació possible sobre un individu que, així que va trepitjar aquell país, sí que va inquietar les seves autoritats.

El passat de l'imam de Ripoll

El 2006, És Satty era un deixeble de Mohamed Mrabet, condemnat (i absolt més endavant) per liderar una cèl·lula que reclutava terroristes des de Vilanova i la Geltrú. Així ho va afirmar Omar Boudame, testimoni de l’operació Xacal, que el va situar al mateix nivell que Mrabet a les reunions que el grup mantenia. També va conviure amb Bellil Belgacem, un altre deixeble de Mrabet que es va immolar a l’Iraq i va matar 19 soldats italians i 9 d’iraquians. El Cos Nacional de Policia va arribar a punxar-li el telèfon i la Guàrdia Civil va redactar un informe sobre Es Satty a petició del jutge Baltasar Garzón. Els dos cossos espanyols el van investigar, sota la supervisió de l’Audiència Nacional, però cap va obtenir proves concloents que acreditessin que formava part de la cèl·lula de Mrabet. Una cosa que a aquestes altures sembla clar, però que llavors es va diluir per diverses raons, entre elles, el nombre d’operacions contra cèl·lules gihadistes simultànies que van acabar en un únic procediment que va passar per mans de tres jutges.

El 2003, Es Satty va ser condemnat a mig any de presó per haver intentat introduir a Espanya un marroquí amb passaport fals. El 2011, va ser condemnat per traficar amb 121 quilos d’haixix. Va complir la pena a la presó de Castelló, d’on va sortir el 2014. Havia de ser deportat però la seva expulsió es va anul·lar. 

Cossos que no es parlen

L’abril del 2015, en el marc de l’operació Caronte, es va produir un episodi, destapat per EL PERIÓDICO, que va contaminar la relació entre els Mossos i el CNP. Agents de la policia nacional van avisar una cèl·lula gihadista que estava sent investigada pels Mossos. La policia de la Generalitat ho va saber perquè havia infiltrat un agent en el grup. La traïció, sempre negada pel CNP, va dinamitar la confiança entre els dos cossos.

Notícies relacionades

Els terroristes van viatjar dues vegades a França en la fase final de preparació dels atemptats

La Guàrdia Civil va descartar en 5 curts paràgrafs el vincle d'Es Satty amb el gihadisme

L’anhel independentista tampoc ha ajudat a restablir la confiança entre els tres cossos. I, segons denuncia el Govern, ha endarrerit l’accés dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i se segueix obstaculitzant la seva entrada a l’Europol.

Un puzzle per muntar 

Que Es Satty era una bomba de rellotgeria és una cosa que ni els Mossos, ni el Cos Nacional de Policia, ni la Guàrdia Civil, ni el sistema judicial, podien saber per separat. Però si cadascun d’aquests agents actius en la lluita antiterrorista hagués compartit amb la resta la informació que tenia d’aquest imam, resulta impensable que no hagués saltat alguna alarma. Però no en va saltar cap. Els Mossos no van fer preguntes sobre el passat d’Es Satty. Guàrdia Civil i Policia Nacional no van dir el que sabien. No hi va haver comunicació. Hi va haver desconfiança.  El terrorista hi va sortir guanyant.