La urpada al referèndum de l'1-O provoca la indignació de l'independentisme

L’Estat va clavar ahir un fortíssim cop a l’1-O que va deixar el referèndum unilateral molt malferit. Encara que el Govern no va sancionar encara la seva mort, les ferides que presenta fan sospitar que es troba a l’uci, a l’espera de l’extremunció. Una operació llampec de la Guàrdia Civil en quatre conselleries, altres organismes de la Generalitat (com el CTITI) i, fins i tot, en alguna empresa privada (T-Systems) va presentar un balanç de fins a 14 detinguts, entre ells, la cúpula del departament d’Economia i Hisenda (el d’Oriol Junqueras) i els cervells de l’1-O: el secretari general, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. En el capítol de les incautacions destaquen els gairebé 10 milions de paperetes descobertes a Bigues i Riells. Una multitud (no només d’independentistes) van sortir al carrer del centre de la ciutat així que van transcendir les notícies.

El xoc de trens era això. Les forces i els cossos de seguretat de l’Estat movent-se pel tauler barceloní, detenint, per ordre d’un jutge de la capital catalana, persones amb un càrrec que emana indirectament de l’elecció popular i la gent concentrant-se en protesta pels fets. Sense gaires somriures.

El president del Govern, Mariano Rajoy, va comparèixer passades les nou del vespre per presumir del seu triomf sobre el referèndum. Va reiterar la seva proposta de diàleg, sota les seves regles, és a dir, dins del marc constitucional i va cridar el Govern a parar en la seva obstinació independentista: «Estan a temps d’evitar mals pitjors», va sentenciar, enigmàtic.

I enlloc va ser més palpable aquest xoc que davant la seu de la CUP, a l’Eixample. Allà va arribar el Cos Nacional de Policia (¿i els Mossos?), amb els seus antiavalots, i van posar setge als anticapitalistes sense decidir-se a entrar-hi, per allò que quan es van apostar al carrer de Casp no tenien encara l’ordre judicial. La dilació, estimada o no, va donar temps a la militància cupaire a concentrar-se davant de la  seva seu. «Passaran per sobre dels nostres cossos», va desafiar, megàfon en mà, una de les diputades de la força.

A un pam de distància, qualsevol gest equívoc hauria pogut calar la metxa, malgrat les reiterades crides de les primeres figures de la CUP, com Anna Gabriel i Mireia Vehí, d’oposar una «resistència passiva». Avançada la tarda, la policia va marxar. La CUP va denunciar davant el jutjat de guàrdia l’assetjament policial de vuit hores.

Rectificació inútil 

I és que l’Estat va atacar amb tota la seva força. De res va servir que la conselleria de Jun-queras abandonés dilluns a la tarda la seva desobediència i enviés els primers informes setmanals que li havien sigut requerits pel Ministeri d’Hisenda i que ahir mateix tramitessin «els d’aquesta setmana», va detallar el ministre del ram, Cristóbal Montoro, sense perdre vers per llançar un nou dard: «Ja veuen que coherent és tot això», va afirmar. Res canviarà, de moment, l’opinió de Montoro i la intervenció dels comptes catalans prosseguirà sine die.

L’actuació de la Guàrdia Civil va aconseguir un efecte bumerang evident des de primera hora del matí: la unitat política del sobiranisme i els comuns junt amb àmplies capes de l’esquerra no necessàriament partidàries de la via independentista. Una unitat entre el Govern, la presidència del Parlament, els principals partits (a excepció òbviament del PP, PSC i Ciutadans) i les entitats sobiranistes i no sobiranistes, units en «defensa de la democràcia» contra «la suspensió de facto de l’autogovern de Catalunya» i l’aplicació «d’un estat d’excepció», en paraules de Carles Puigdemont.

El president, que va comparèixer després de reunir el Govern de forma urgent, no solament va llançar el missatge que el referèndum es manté, sinó que va deixar en mans dels agents socials i econòmics la resposta a donar. És a dir, tal com explicaven fonts del Govern, es tractava de donar una reposta al més «coral» possible, amb seny, fermesa i responsabilitat.

La unitat d’acció es va plasmar al Congrés, on ERC, el PDECat i Podem van denunciar l’operació policial. Postconvergents i republicans, i els d’En Comú Podem, van abandonar l’hemicicle entre els crits, així ho testifica la portaveu de Podem Irene Montero en un tuit, de «no torneu» de les bancades del PP i de Ciutadans.

La unitat catalana va seguir amb una compareixença conjunta d’ANC i Òmnium Cultural amb els principals sindicats. Mentre al carrer hi havia més d’un crit en favor de la vaga general, els actors cívics i polítics es prenien amb prudència aquesta proposta coral.

I van apostar per dues vies:  mantenir-se davant de la Conselleria d’Economia (zona zero en aquesta ocasió) i convocar els pròxims dies, especialment el cap de setmana, mobilitzacions davant dels ajuntaments. Una multitud de ciutadans es va manifestar durant tot el dia davant la Conselleria d’Economia. En el seu moment més àlgid va arribar als 40.000 manifestants. A les deu de la nit, a tot Catalunya va sonar una estrepitosa cassolada de protesta. Les entitats es van mostrar convençudes que l’1-O seguia en perfecte estat de salut.

Colau es defineix

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil confisca nou milions de paperetes del referèndum a Bigues i Riells

Puigdemont denuncia la "suspensió de l'autogovern" i l'"estat d'excepció"

La gravetat dels fets, i la ràbia continguda en molts barcelonins va empènyer l’alcaldessa de la capital, Ada Colau, a abandonar els seus tradicionals equilibris. Més còmoda en un discurs anti-PP, Colau va cridar els ciutadans a seguir manifestant-se i va apostar perquè el referèndum de l’1-O tingui la màxima afluència a les urnes degut a l’acció «gravíssima» del Govern de Rajoy.

Perquè Rajoy va canviar el debat. Ja no és independència sí o no ni tan sols referèndum sí o no sinó la defensa dels drets civils i les institucions catalanes.