Puigdemont denuncia la "suspensió de l'autogovern" i l'"estat d'excepció"

Resposta no només contundent sinó també coral la que va donar el Govern juntament amb la resta d’institucions catalanes, la majoria de partits i les entitats de la societat civil davant l’allau de detencions d’aquest dimecres en relació amb l’1-O. Després de conèixer-se l’abast de l’operació de la Guàrdia Civil, el president va prendre de seguida la iniciativa de reunir el seu Executiu. I des del primer moment es van posar en pràctica dues premisses: la de la denúncia contundent del que havia passat per ser «una suspensió de facto de l’autogovern de Catalunya » i la reafirmació a favor de celebrar el referèndum.

Resposta

Fonts del Govern subratllaven a mig matí la importància de donar una resposta a l’Estat que fos «coral i coordinada, amb seny, fermesa i responsabilitat». És a dir, sense avançar esdeveniments però mantenint en tot moment el referèndum a l’horitzó. Referèndum, paraula per cert no pronunciada en la contundent declaració de Puigdemont amb tot el seu Govern al Palau. «Els ciutadans estem convocats l’1 d’octubre per defensar la democràcia davant un règim repressiu i intimidador».

Puigdemont va demanar una resposta massiva i cívica i va afegir a manera d’autoafirmació: «El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir». Però la mesurada intervenció presidencial deixava la resposta a l’atac estatal en mans de la negociació amb els agents econòmics, socials i cívics. De fet, pel Palau van passar, entre altres, els principals sindicats per valorar les accions concertades a portar a terme.

En efecte, si Puigdemont parlava a les 12.45 hores del migdia, una hora i quart després, a la plaça de Sant Jaume prenien el relleu l’ANC i Òmnium, que s’envoltaven de representants universitaris, sindicals, del tercer sector i del món de la cultura, juntament amb dirigents d’ERC, el PDECat, Esquerra Unida i Alternativa, ICV... entre altres. Una imatge d’unitat a la qual calia afegir la posició de la CUP i de l’espai dels comuns, que a mig matí també mostraven la seva indignació en declaracions al centre de la plaça.

En canvi, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, evitava condemnar l’actuació de la Guàrdia Civil i practicava una certa equidistància: «Fem una crida als governs català i espanyol a parar una escalada que ens porta a tots al desastre», apuntava, desmarcant-se del clima d’unitat en la denúncia que va presidir la intervenció de les entitats sobiranistes, igualment contundents respecte al que està passant, comparant-ho amb «un cop d’Estat demolidor contra el règim del 78».

Resistència

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil confisca nou milions de paperetes del referèndum a Bigues i Riells

Els manifestants, a la Guàrdia Civil: "Aquesta nit la passareu aquí"

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l’ANC i Òmnium, convocaven els catalans –concretant així l’anunci de Puigdemont– a seguir concentrant-se davant la seu de la Conselleria d’Economia. Sàn-chez assegurava que l’1-O hi haurà votació i proclamava: «Ha arribat el moment de la resistència pacífica», i en aquest sentit convocava a «sortir al carrer» per fer créixer la manifestació davant d’Economia, i diumenge que ve a les 11 hores, davant tots els ajuntaments.

Minuts després, l’alcaldessa de la capital, Ada Colau, se sumava a la indignació i feia una crida a la mobilització contra el Govern de Rajoy perquè, deia, ja no es tracta d’una qüestió d’independència sinó de democràcia: «Que el conjunt de la ciutadania segueixi mobilitzant-se en un to pacífic, cívic», demanava la regidora. Una hora més tard tancava el cercle la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, juntament amb tres dels seus predecessors i els membres de la Mesa querellats.