Juan Antonio Ramírez Sunyer, el jutge flagell de l'independentisme

Aquesta informació es va publicar el dia 21/09/2017. El contingut fa referència a aquesta data.

El jutge de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer, que dimecres va dirigir l’operació de la Guàrdia Civil pels preparatius del referèndum de l’1-O, s’ha convertit en la bèstia negra de l’independentisme. Està considerat al món judicial com un magistrat discret que no es deixa influir. Té 70 anys, no és membre de cap associació judicial i li agrada controlar de prop totes les investigacions. És catalanoparlant. Una dada curiosa: l’any passat va ser condecorat pels Mossos d’Esquadra en un acte presidit pel president Carles Puigdemont. I una altra: durant la seva trajectòria professional ha ordenat l’ingrés a la presó de militants anarquistes i també va enviar a la presó un jove que va ser detingut per l’aldarull de Can Vies i que va resultar absolt.

Ramírez és un veterà magistrat amb una llarga trajectòria en la jurisdicció penal. Fa més de set mesos que investiga alts càrrecs de l’Executiu català per la preparació del referèndum independentista, indagacions que es van iniciar per les paraules pronunciades per l’exmagistrat i exsenador d’ERC Santiago Vidal, que va insinuar que el Govern havia obtingut dades fiscals dels catalans de manera il·legal . Durant aquell temps, aquest jutge va autoritzar (que no ordenat) la Guàrdia Civil que prengués declaració a funcionaris, empleats o càrrecs de l’Administració autonòmica. Al maig, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li va comunicar que acceptava la seva petició de mantenir-se en servei fins als 72 anys.

Té formació com a enginyer a més de jutge i va entrar per oposició en la carrera judicial quan ja havia complert els 40 anys, el 1994. Les seves primeres destinacions van ser Terrassa, Sant Boi i Badalona. Després es va convertir en el titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, organisme que en l’actualitat dirigeix.

Polèmiques actuacions

El 2004, el magistrat va empresonar dos veïns de l’Hospitalet de Llobregat acusats de participar en un atac d’a una comissaria al districte de Sants de Barcelona. El jutge va considerar que existia “risc de fuga” per la seva precarietat laboral i falta d’arrelament. Van quedar-se a la presó uns dos mesos. En el judici van ser declarats innocents, per la qual cosa l’Estat va haver d’indemnitzar-los pel temps que van estar entre reixes.

Notícies relacionades

El TC multa amb 12.000 euros diaris Jové i la sindicatura electoral per desobeir-lo

El Govern espanyol ofereix diàleg fiscal a la Generalitat si "torna a la llei"

Un any després, Ramírez va ordenar presó per a un grup d’anarquistes que havien participat en una protesta de companys d’Itàlia i el 2006 va prendre la mateixa mesura contra un altre seguidor d’aquesta ideologia per posar artefactes incendiaris en bancs. Per això, el grup radical Las Brigadas de la Cólera li va enviar un paquet bomba, que va ser desactivat pels Tedax abans d’explotar.

El 2015 també va ordenar l’ingrés a presó per a un membre delsCastellers de Sants per la seva participació en les protestes del centre okupa de Can Vies. Va estar entre reixes 23 dies. Després del judici va quedar absolt de causar els desordres. A l’estiu d’aquell mateix any, el magistrat va obrir diligències contra el llavors director general dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, per un presumpte delicte d’omissió de perseguir delictes, ja que considerava que al final de la Copa del Rei els xiulets al’himne nacional podien considerar-se injúries al Rei i ultratge als símbols d’Espanya.