La fiscalia presenta una denúncia per sedició a l'Audiència Nacional per l'1-O

La fiscalia ha presentat aquest divendres a l'Audiència Nacional una denúncia per sedició pels altercats que es van produir en les manifestacions desenvolupades a Barcelona des de dimecres, després dels arrestos i els escorcolls realitzats en diferents empreses i despatxos de la Generalitat per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13. El jutge Ismael Moreno, al qual ha correspost per repartiment, serà l'encarregat d'admetre-la a tràmit aquest dilluns.

La denúncia no es dirigeix contra ningú en concret, però assenyala la intervenció que van tenir en les concentracions el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Tots dos van animar els participants. El primer va dir: "L'1 d'octubre votarem, si ens prenen les urnes, les construirem" i "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". El segon es va enfilar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar que la protesta continués.

El text no fa cap referència a la participació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la celebrada davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però una hipotètica imputació seva en aquest procediment l'arrossegaria al tribunal superior català, ja que és aforada.

L'escrit relata cronològicament els aldarulls viscuts en les concentracions dels dies 19 i 20. Cita els trets enlaire per part d'agents per evitar un presumpte atac a un furgó a la seu de la CUP, els comesos contra vehicles de la Guàrdia Civil i l'assetjament viscut per la comissió judicial que participava en l'escorcoll de la Conselleria d'Economia. La lletrada de l'Administració de Justícia (abans, secretària judicial) va haver d'abandonar l'edifici pel terrat i el jutge Juan Antonio Ramírez es va veure obligat a trucar al major dels Mossos d'Esquadra perquè es garantís la seguretat dels agents i funcionaris que formaven la comitiva.

El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que firma la denúncia, sosté que aquest tribunal és competent per investigar la sedició, perquè encara que ara el Codi Penal la integri en els delictes d'ordre públic abans estava amb els que atempten contra la forma de govern, que sí que li corresponen. Una explicació qüestionable que podria fer que les actuacions per sedició acabessin al jutjat de Barcelona que ja té obertes diligències per l'1-O. De moment serà el jutge Moreno qui es pronunciï i ell ja va investigar per sedició el regidor de Vic Joan RouraJoan Roura, si bé va acabar enviant el cas a Catalunya, on va ser arxivat.

La fiscalia sosté que els adarulls satisfan el requisit de tumult o de violència que exigeix la llei per entendre que hi ha sedició, delicte penat amb fins a 15 anys de presó si el cometen persones "constituïdes en autoritat". 

Relat de fets

L'escrit fiscal detalla els fets en les diferents concentracions des que 400 persones, convocades per xarxes socials, es van concentrar a la Conselleria d'Economia. Quan hi havia unes 2.000 persones, individus no identificats "van punxar les rodes dels cotxes patrulla de la Guàrdia Civil" per impedir "la seva legítima actuació".

A les 11.45 hores la "turba entonava càntics adreçats a la comissió judicial d''Aquesta nit la passareu aquí", cosa que va obligar que dotacions antiavalots dels Mossos s'hi desplacessin. L'ANC va repartir petos de color verd entre voluntaris que van fer un cordó davant de la porta, entén el fiscal, per evitar que la Guàrdia Civil s'emportés els detinguts.

Actuació l'ANC i Òmnium

Després d'assenyalar que a la seu del PSC s'hi van produir agressions a militants socialistes, diu que el cordó humà de l'ANC sí que va permetre la sortida d'autoritats de la conselleria, es va penjar una pancarta i va repartir beguda i menjar. Cap a les 20 hores, el president de l'ANC va dir davant de 40.000 persones: "L'1 d'octubre votarem, si ens prenen les urnes, les construirem"; "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa".

A les 00.13 hores, el president d'Òmnium va demanar que la mobilització no s'aturés enfilat a un cotxe de la Guàrdia Civil. Posteriorment, va demanar que es dissolguessin, però ja era tard; els mossos van haver de carregar per formar un cordó que permetés a la Guàrdia Civil sortir.

Segons la fiscalia, els altercats "estaven orientats a impedir que funcionaris de l'Administració de Justícia i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat poguessin desenvolupar les seves funcions en compliment de la llei", amb "la finalitat última" d'"aconseguir la celebració del referèndum per aconseguir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya". Per això demana que es demani un atestat a la Guàrdia Civil per investigar els fets i descobrir-ne els responsables.

Element tumultuari o violent

El relat fet per la fiscalia justifica l'element tumultuari o de violència que exigeix actualment el Codi Penal per entendre que s'ha produït un delicte de sedició. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, explicava en una entrevista a aquest diari dimecres que després de retirar-se el 1995 de la legislació la sedició impròpia, només es pot investigar aquest delicte, quan es dona aquest requisit.

De fet, aquest divendres, el Ministeri de l'Interior ha informat de l'enviament de més guàrdies civils i policies a Catalunya a causa de les "mobilitzacions tumultuàries de suport al referèndum il·legal" que s'estaven produint. El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també ha insistit en aquest matís en la roda de premsa que ha ofert després del Consell de Ministres, informa Pilar Santos. Méndez de Vigo ha dit que el Govern sí que veu aquest requisit en les concentracions, però que havia de ser "la fiscalia" la que considerés si s'ha donat o no. 

La fiscalia de l'Audiència Nacional ja tenia obertes diligències per sedició i rebel·lió des dels temps en què estava al capdavant Javier Zaragoza. El mes d'abril passat havia demanat informació a diverses empreses informàtiques en relació amb la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional.

Fins a 15 anys de presó

Notícies relacionades

Referèndum d'independència a Catalunya: Últimes notícies en directe

L'Estat agafa el control dels Mossos davant el referèndum de l'1-O

El Codi Penal inclou en els delictes d'ordre públic els delictes de sedició, previst per als que, "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

La pena prevista per als que "haguessin induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguessin com a principals autors" és d'entre vuit i deu anys de presó. Si es tracta de persones constituïdes en autoritat es castiga amb penes de presó d'entre 10 a 15 anys. Fora d'aquests casos, la pena fluctua entre els quatre i els vuit anys.