L'Audiència Nacional rectifica i serà la jutge Lamela la que decidirà sobre la denúncia per sedició

L'Audiència Nacional ha rectificat. Divendres el jutge degà del tribunal va enviar al jutge Ismael Moreno per repartiment la denúncia presentada a última hora del mateix dia per la fiscalia per sedició, però aquest dilluns ha comprovat que com que l'escrit fiscal es refereix específicament a les concentracions que es van fer a Barcelona els dies 20 i 21, se n'ha d'ocupar la magistrada que estava de guàrdia llavors, que era Carmen Lamela.

Lamela, que és la jutge que va apreciar terrorisme en l'agressió als guàrdies civils d'Altsasu (Navarra), es va oposar a investigar les denúncies fiscals contra ajuntaments que van subscriure la declaració sobiranista del Parlament que li van correspondre.

Divendres a última hora, el tinent fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo va interposar una denúncia per sedició, que no es dirigia contra ningú en concret, però assenyalava la intervenció que van tenir en les concentracions el president de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Tots dos van animar els participants. El primer va dir: "L'1 d'octubre votarem, si ens prenen les urnes, les construirem" i "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". El segon va pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar que la protesta continués.

Notícies relacionades

La fiscalia presenta una denúncia per sedició a l'Audiència Nacional per l'1-O

Un xoc i moltes espines

L'escrit relatava cronològicament els altercats viscuts en les concentracions dels dies 20 i 21. Cita els trets a l'aire per part d'agents per evitar un presumpte atac a un furgó a la seu de la CUP, els comesos contra vehicles de la Guàrdia Civil i l'assetjament sofert per la comissió judicial que participava en el registre de la Conselleria d'Economia. 

La lletrada de l'Administració de Justícia (abans, secretària judicial) va haver d'abandonar l'edifici pel terrat i el jutge Juan Antonio Ramírez es va veure obligat a trucar al major dels Mossos d'Esquadra perquè es garantís la seguretat dels agents i funcionaris que formaven la comitiva.