Resultat de la guerra diplomàtica: Rajoy 1, Puigdemont O

Mariano Rajoy confia a aconseguir aquesta tarda un pronunciament de Donald TrumpDonald Trump contra el procés independentista que serveixi com a colofó al rebuig generalitzat a l'1-O mostrat per la comunitat internacional. I és que, conscient de la importància que els principals països i organismes supranacionals no reconeguin el referèndum ni el seu eventual resultat, és fonamental per frenar les ànsies independentistes, el Govern central fa anys que està bolcat a posar estats i institucions del seu costat. Els mateixos esforços, per cert, que ha destinat la Generalitat a difondre la seva causa des dels temps d'Artur Mas.

El resultat és, no obstant, molt desigual. La UE, els seus principals integrants, EUA o l'ONU han mostrat el seu suport a la unitat d'Espanya, mentre que Puigdemont només pot apuntar-se suports d'eurodiputats i alguns congressistes nord-americans, a títol particular; de partits nacionalistes europeus; suports tebis dels països bàltics; d'algunes personalitats i, en els últims dies, de certs editorials de prestigiosos mitjans.

A continuació es resumeixen els principals sostenidors de Rajoy versus Puigdemont en la batalla diplomàtica:

Els suports de Rajoy:

Encara que els principals organismes internacionals solen reaccionar amb cautela quan són interpel·lats per la qüestió catalana, el Govern de Mariano Rajoy ha aconseguit apuntar-se diversos posicionaments en defensa de la unitat d’Espanya i, sobretot, en contra de qualsevol procediment unilateral d’independència. Les respostes en aquest sentit solen ser concises, però alguns missatges s’han llançat amb tota la contundència que desitjava el PP.

LA UNIÓ EUROPEA

En defensa de la Constitució

Encara que la màxima de la Comissió Europea segueix sent que el debat sobiranista a Catalunya s’emmarca en una «qüestió interna» d’Espanya, alguns dels seus dirigents han efectuat pronunciaments clars i en plena consonància amb la tesi del Govern central que si Catalunya declarés la independència hauria d’iniciar els tràmits d’«adhesió» a la UE (Jean-Claude Juncker, president de la Comissió). A més, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha deixat clar que un «atac a la Constitució d’un Estat membre és un atac contra una part del marc legal europeu i mai podrà ser reconegut ni tenir cap efecto». A aquestes opinions s’ha de sumar el revés de la Comissió de Venècia o els missatges que puguin arribar a finals de setmana en la reunió del Consell Europeu a Tallinn (Estònia).

LÍDERS EUROPEUS

Merkel, Macron, Cameron...

Rajoy ja va aconseguir missatges explícits a favor seu per part de dirigents de la UE just abans de les eleccions autonòmiques del 2015, que l’independentisme va batejar com a plebiscitàries. Així, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va assenyalar que no és partidària de «tocar el principi d’unitat territorial», i l’ex primer ministre britànic David Cameron, que havia pactat un referèndum amb Escòcia, va subratllar la necessitat d’ajustar-se «a l’imperi de la llei» en els processos de secessió. En els últims mesos el president de França, Emmanuel Macron, s’ha sumat al cor a l’assenyalar: «El meu soci i amic és tot Espanya i el meu interlocutor és Rajoy, a qui tinc aquí al meu costat; la resta no em concerneix». Ahir, a més, el mandatari gal va llançar aquest missatge que des de les files independentistes també es va interpretar com un fort avís contra el procés: «El nacionalisme, identitarisme i proteccionisme han encès les flames en què Europa podria morir, aquesta vegada sota noves vestimentes».

L’ONU

Sense dret d’autodeterminació

Encara que els líders independentistes recorren a les declaracions de Nacions Unides, l’octubre del 2015, el llavors secretari general d’aquest organisme, Ban Ki-moon, va assenyalar que Catalunya no figura entre els territoris amb dret d’autodeterminació perquè ni és una colònia ni s’hi vulneren els drets humans. El juliol passat, a més a més, les Nacions Unides es van negar a participar com a observador en l’1-O.

ELS ESTATS UNITS

Notícies relacionades

Rajoy va a Washington a buscar la declaració de Trump contra l'1-O

El Govern comença a enviar les notificacions als membres de les meses electorals de l'1-O

Una Espanya «unida i forta»

Més enllà del missatge llançat ahir per Donald Trump,  l’expresident nord-americà Barack Obama ja es va manifestar a favor d’una Espanya «unida i forta» en una reunió amb el rei Felip VI el 2015. El mes d’abril passat, a més a més, l’ambaixada dels Estats Units a Madrid va enviar un comunicat en què es pronunciava en la mateixa línia i subratllava els llaços d’«amistat» amb els espanyols, mentre que la fundació de l’expresident Jimmy Carter va rebutjar involucrar-se a favor del referèndum unilateral de l’1-O. El president Carles Puigdemont havia intentat obtenir el suport de l’exmandatari en una reunió al país nord-americà. H

Els suports de Puigdemont:  

• Malgrat el rebuig que ha obtingut en algunes cancelleries i en els principals organismes internacionals, la maquinària diplomàtica de la Generalitat ha aconseguit sumar en els últims anys diferents suports al seu full de ruta. Institucions al marge, ha obtingut el suport de premis Nobel com Adolfo Pérez Esquivel o Desmond Tutu, i d’altres cares populars com Hristo Stóitxkov, Julian Assange, Yoko Ono i Peter Gabriel. PAÏSOS BÀLTICSL’efecte de la Via Catalana La primera alegria internacional que es va emportar la Generalitat va venir de la mà del primer ministre de Letònia, Valdis Dombrowskis, que el 2013 va subratllar sobre el full de ruta independentista: «Si és un procés legítim, ¿per què no?». A continuació, el primer ministre de Lituània, Algirdas Butkevicius, va manifestar que el seu país reconeixeria el procés català si és «legítim». Els dos pronunciaments van arribar després que els organitzadors de la Diada d’aquell any imitessin la Via Bàltica amb la qual tres dels països satèl·lits de l’URSS van voler l’any 1989 cridar l’atenció sobre la comunitat internacional. No obstant, les seves opinions van provocar que el llavors ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, els cridés a capítol i tots dos rebaixessin el seu suport a la causa independentista. Altres dirigents europeus, com el portaveu del Govern hongarès, Zoltan Kovacs, van afirmar fa uns quants dies que respectarien el resultat del referèndum unilateral. EURODIPUTATSPer una solució dialogada Gairebé 50 eurodiputats van remetre aquesta setmana una carta a Rajoy en què li sol·licitaven que faci marxa enrere en les accions policials per frenar l’1-O i es comprometi a trobar una solució dialogada. A més a més, a títol particular, diversos parlamentaris de Dinamarca han donat el seu suport al procés i s’han creat grups de discussió sobre Catalunya al Parlament britànic i irlandès. En aquest sentit, l’alcalde de Dublín, Christy Bur- ke, va assenyalar que Catalunya «es mereix la independència». NACIONALISTESEscocesos, flamencs... La Generalitat també ha rebut l’escalf de les principals formacions nacionalistes d’Europa. Com és de suposar, l’Scottish National Party (SNP) encarna un dels suports més grans a la causa catalana, si bé l’ex primer ministre Alex Salmond ha remarcat en diverses ocasions les diferències entre el seu full de ruta i el dels sobiranistes catalans. Els nacionalistes flamencs i la Lliga Nord també s’han mostrat a favor de la independència de Catalunya. AMÈRICACongressistes i Maduro Tant l’expresident Artur Mas com Puigdemont han destinat ingents esforços per guanyar-se el suport de l’Administració nord-americana. No obstant, amb prou feines han aconseguit el suport d’alguns congressistes com el del republicà Dana Rohrabacher i que l’ambaixador nord-americà a Londres, Louis Susman, admetés la possibilitat que Catalunya s’independitzi. Al continent americà, a més a més, el suport als independentistes que més repercussió mediàtica ha tingut en els últims temps ha sigut el que ha vingut a oferir el president veneçolà, Nicolás Maduro. La foto d’aquest amb una estelada, no obstant, l’ha utilitzat el PP per mofar-se de l’independentisme i atribuir-li que ha trobat en un personatge com Maduro l’únic suport internacional al seu projecte de ruptura amb Espanya. A alguns partits sobiranistes, com el PDECat, tampoc els ha agradat el suport del mandatari veneçolà.